El mandat més mediàtic de la història de Ripoll s'ha convertit en una trituradora de regidors a l'oposició de Sílvia Orriols. Ara han estat els dos edils del PSC, que han renunciat al càrrec després de la polèmica abstenció que va facilitar els comptes a l'alcaldessa d'Aliança Catalana. Però primerament havien estat els tres regidors que conformaven el grup municipal de Junts. A ERC i la CUP també hi ha hagut dues baixes durant el mandat. El recompte és molt clar: set del total d'onze regidors escollits el 2023 han plegat durant els pràcticament tres anys d'alcaldia de l'extrema dreta. Per contra, els sis regidors d'Aliança Catalana, tots ells amb responsabilitat de govern, es mantenen al càrrec.
Totes aquestes baixes implicaran una renovació forçada de lideratges de cara al 2027. Si no hi ha sorpreses, Orriols repetirà com a candidata d'Aliança, però a l'oposició no es trobarà pràcticament cap dels oponents contra qui va competir el 2023. A poc més d'un any per a les eleccions locals és ja una evidència que ni Junts ni ERC ni el PSC ni la CUP tindran els mateixos caps de llista que ara fa tres anys. L'únic que apunta a repetir és Joaquim Colomer, el solitari regidor d'un grup independent que va escindir-se personalment de Junts abans dels últims comicis.
Renovació completa del grup de Junts
La primera víctima del terratrèmol a Ripoll va ser el grup municipal de Junts, partit que va perdre l'alcaldia davant Orriols. Manoli Vega era la cap de llista després que Jordi Munell s'apartés després de dotze anys en el càrrec. Però poc més d'un any després de les eleccions i de no haver pogut liderar un pacte alternatiu, Vega va anunciar que renunciava a l'acta de regidora per "motius personals i professionals". Mesos abans ja havia renunciat Josep Isern, número dos de la llista del 2023, i l'última baixa va ser el passat estiu, quan Maria Soldevila, que exercia de portaveu al consistori, també va plegar per motius personals. Una renúncia que no es pot deslligar a la fallida moció de censura que fa un any havia de descavalcar Orriols de l'alcaldia.
Per tant, els tres regidors que Junts va obtenir el 2023 han aguantat només mig mandat. En el seu lloc hi ha entrat Ferran Raigon, que amb només 23 anys exerceix ja de líder del partit al consistori i està ben posicionat per ser el candidat a l'alcaldia en els pròxims comicis. Raigon era el número quatre de la llista de les passades municipals i, per tant, era el següent en agafar l'acta. Però els altres dos regidors que actualment conformen el grup de Junts són Montsina Llimós, número sis, i Lluís Pérez, número deu. D'aquesta manera, entremig hi ha hagut quatre persones que, per ordre de la llista, haurien tingut dret a agafar l'acta de regidor i ho han rebutjat.
El PSC perd una figura de pes
El grup del PSC també es renovarà després de la renúncia acordada amb la direcció nacional per facilitar els pressupostos d'Orriols. Més enllà del gest polític, els socialistes perden una figura de pes. El fins ara líder del PSC al consistori, Enric Pérez, ocupava el càrrec des del 2019 i també va ser edil del partit entre el 2003 i el 2011. De fet, quan bona part del PSC del Ripollès abraçava el procés sobiranista, ell va mantenir-se fidel al partit. Va abandonar la primera línia de la política municipal, però va tornar-hi quan el partit no tenia un candidat clar a la vila. Ara, la incògnita és qui el substituirà al consistori i també a les municipals del 2027.
De fet, pel PSC a escala nacional Pérez és una figura ben valorada. A banda de la seva tasca com a regidor, Pérez és assessor en acció institucional del Departament de Territori, una posició que és càrrec de confiança de Sílvia Paneque. I ho continuarà sent, si no hi ha una altra renúncia de la seva feina a la Generalitat. Paneque sí que forma part de la federació del PSC a les comarques gironines, que va desmarcar-se de la decisió de Pérez sobre els pressupostos ripollesos. A Territori, el regidor és una figura important que té tasques com la coordinació de projectes que impliquin diversos departaments o el suport a la preparació d'intervencions públiques.
Els candidats d'ERC i la CUP s'acomiaden del ple
L'esquerra independentista tampoc ha esquivat la trituradora de regidors electes. A ERC, Roger Bosch va plegar després de ser número dos de la llista del 2023. Era el regidor més longeu del consistori, des de 2011. I més recentment, el passat febrer, la líder al consistori i cap de llista del 2023, Chantal Pérez, va anunciar que no repetirà. Sí que mantindrà l'acta de regidora durant el que resta de mandat, però no es presentarà als pròxims comicis. En una carta a la militància va demanar que la nova candidatura estigui conformada per una nova cara que no estigui vinculada al que ha passat a la ciutat durant aquest mandat. Els altres dos actuals regidors republicans -Rosa Martínez i Lluís Orriols- també descarten ser els candidats d'aquí a un any.
A la CUP també hi haurà un canvi de cap de llista. A principis del 2025, en plena negociació sobre una possible moció de censura a Orriols que va fracassar, Dani Vilaseca va anunciar la renúncia a l'acta de regidor. Jordi Hostench, número cinc de la llista de les municipals, va agafar-ne el relleu i exerceix de portaveu -malgrat que fins ara no s'ha postulat per encapçalar les llistes-. Més enllà de situacions personals, hi ha dos elements que expliquen aquest allau de renúncies: el fracàs dels diversos intents de bastir una alternativa a l'extrema dreta i també la tensió constant al llarg del mandat.
Així doncs, els únics electes a l'oposició que continuen són dos d'ERC -una d'elles plega al final del mandat-, un de la CUP i Joaquim Colomer, que liderava una llista independent després de concórrer amb Junts el 2019. Tots els electes de govern, d'Aliança, també es mantenen.
