Dues cadires buides. Aquesta ha estat la imatge més significativa del ple de Ripoll que escenifica el terratrèmol constant que viu la vila durant tot el mandat. Són els dos llocs que ocupaven els regidors del PSC que van dimitir després de la polèmica generada per haver facilitat els pressupostos de Sílvia Orriols. Enric Pérez i Anna Belén Avilés van formalitzar les renúncies el mateix dia que van fer-les pública i el primer ple des de llavors, celebrat aquest dimarts, les ha ratificat. Ara bé, els antics regidors socialistes no han assistit al ple per evitar noves imatges mediàtiques i, com que el PSC no ha trobat substitut, les cadires han quedat buides.
Justament dues setmanes després de la crisi, la incògnita continua sobre qui seran els dos nous regidors del PSC. El que és segur és que no serà cap dels membres de la llista del 2023, ja que tots i cadascun d'ells ha rebutjat ocupar les dues cadires. És el motiu pel qual la direcció nacional va prendre la decisió de fulminar l'agrupació local i començar des de zero. Un exalcalde del PSC a Ripoll també ha estripat el carnet arran de la crisi. Des de tot plegat, el PSC està buscant dues persones disposades a agafar el càrrec. Encara hi ha marge, perquè la intenció dels socialistes és que agafin el càrrec al pròxim ple de l'Ajuntament, a finals de maig. En tot cas, seran persones de fora de la vila i fins i tot podrien ser de fora de la comarca.
Una situació insòlita
La renúncia dels regidors no és cap excepcionalitat, però la sorpresa, tal com havien advertit els dos dimissionaris, és que cap dels altres quinze candidats de la llista socialista del 2023 a Ripoll van acceptar agafar el relleu. És cert que l'escenari és poc habitual, sobretot en consistoris mínimament grans en què la llista compta amb un nombre important de noms. Però la llei electoral (LOREG) preveu quins són els passos a seguir davant d'aquesta situació. En primer lloc, si cap dels membres de la llista està disposat a agafar l'acta de regidor, la norma marca que cal anar a buscar als suplents.
Ara bé, el PSC s'ha trobat en els suplents amb la mateixa resposta que amb els titulars: la negativa a ser regidors d'un partit que es troba en una situació mai vista a la vila. Per tant, l'última via per als socialistes és clara: l'article 182 de la LOREG marca que en cas de no trobar membres de la llista o suplents que vulguin ser nombrats, les vacants a l'Ajuntament poden ser cobertes per qualsevol persona. L'únic requisit, evidentment, és ser major de 18 anys i que no es trobi en cap procés que el faci inelegible. Qui tria aquests noms? Doncs ho pot fer l'òrgan de representació que triï el partit, des de la mateixa direcció nacional a una federació provincial, comarcal o local.
El PSC, i concretament la federació gironina, comunicarà els noms dels dos nous regidors a la Junta Electoral perquè els tramiti la credencial. La llei, de fet, també reconeix l'escenari més extrem, en el qual el PSC no trobaria cap persona que vulgui fer-se càrrec de les dues actes de regidor. El que passaria llavors és que l'Ajuntament tindria dos regidors menys, passant de 17 a 15. L'activitat del consistori no es veuria alterada tot i que la majoria es rebaixa i es facilitaria la governabilitat. En tot cas, el PSC no contempla aquest escenari en un municipi prou gran per trobar alternatives.
Trituradora de regidors a Ripoll
El mandat més mediàtic de la història de Ripoll s'ha convertit en una trituradora de regidors a l'oposició d'Orriols. Ara han estat els dos edils del PSC, que han renunciat al càrrec després de la polèmica abstenció que va facilitar els comptes a l'alcaldessa d'Aliança Catalana. Però primerament havien estat els tres regidors que conformaven el grup municipal de Junts. A ERC i la CUP també hi ha hagut dues baixes durant el mandat. El recompte és molt clar: set del total d'onze regidors escollits el 2023 han plegat durant els pràcticament tres anys d'alcaldia de l'extrema dreta. Per contra, els sis regidors d'Aliança Catalana, tots ells amb responsabilitat de govern, es mantenen al càrrec.
Totes aquestes baixes implicaran una renovació forçada de lideratges de cara al 2027. Si no hi ha sorpreses, Orriols repetirà com a candidata d'Aliança, però a l'oposició no es trobarà pràcticament cap dels oponents contra qui va competir el 2023. A poc més d'un any per a les eleccions locals és ja una evidència que ni Junts ni ERC ni el PSC ni la CUP tindran els mateixos caps de llista que ara fa tres anys. L'únic que apunta a repetir és Joaquim Colomer, el solitari regidor d'un grup independent que va escindir-se personalment de Junts abans dels últims comicis. Així doncs, l'escenari del 2027 a l'oposició serà radicalment diferent.
