Turbulències en la gestió de Sílvia Orriols a l'Ajuntament de Ripoll. L'alcaldessa i líder d'Aliança Catalana s'arrisca a perdre la subvenció més gran que ha rebut la capital ripollesa en la seva història, segons ha pogut acreditar Nació. Es tracta d'una ajuda dels fons Next Generation que Orriols ha decidit destinar a la construcció d'una residència de gent gran en una antiga fàbrica tèxtil anomenada la nau del Pla de Ripoll. El projecte tot just va rebre la llum verda del plenari el passat desembre i tan sols queden uns mesos perquè la subvenció caduqui. Són prop de 2,7 milions d'euros que el consistori ja ha cobrat i que, per tant, si no s'acaba executant el projecte a temps, haurà de retornar. Però a més, ho haurà de fer amb interessos. Dit d'altra manera, la ciutat haurà d'abonar l'import rebut, però també haurà de pagar uns 400.000 euros extres per no haver dut a terme el projecte en el termini marcat.
Anem a pams. L'ajuda forma part del programa d'impuls a la rehabilitació d'edificis públics (PIREP), al qual es van acollir prop de 200 projectes de desenes d'ajuntaments catalans, i va ser rebuda el 2023, encara amb govern de l'alcalde Jordi Munell, de Junts. La intenció dels juntaires era construir un espai firal polivalent per acollir tota mena d'actes i esdeveniments. Ara bé, Aliança Catalana arriba a l'alcaldia i el projecte -amb un cost total de 5 milions- queda congelat. “El més lògic era renunciar a la subvenció”, assegura Sílvia Orriols a preguntes d'aquest mitjà. Fonts de l'antic l'equip de govern matisen que la primera fase, que consistia en la mateixa rehabilitació que es pretén executar enguany, tenia un pressupost similar a l'actual.
Després de dos anys sense prendre cap decisió, i per a sorpresa de tothom, el reformula “a darrera hora” -segons admet a aquest diari- amb la proposta de traslladar-hi la residència de gent gran. El pretext és que l'actual edifici presenta “moltes deficiències" i que serà “més cèntric, confortable i operatiu”. El projecte, que suposa fer una concessió del servei a una empresa privada, va tirar endavant al setembre amb un pressupost de 3,2 milions d'euros: els 2,7 de l'ajuda i mig milió que aporta l'Ajuntament.
A finals d'any es va validar al plenari amb una votació tàctica de l'oposició amb tres vots a favor, dues abstencions i la resta en contra. Els partits volien evitar regalar-li l'argument que blocaven una inversió per la tercera edat, tot i que ja van advertir que els tempos feien inviable que la subvenció europea -la més gran mai concedida a l'Ajuntament de Ripoll- s'executés en el temps previst. Per valorar-ne la magnitud: el pressupost municipal d'enguany -que inclou la societat municipal d'aigües- és de 15,3 milions d'euros.
El calendari fa gairebé impossible complir amb la subvenció
El temps dirà si la subvenció es pot acabar salvant, però ara per ara és quasi impossible. L'ajuda ha d'estar executada i justificada abans del 31 de març, tot i que és probable que hi hagi una pròrroga de l'ajut europeu i que s'ampliï el termini al 30 de juny. Per ara, s'ha tret a licitació la rehabilitació energètica de l'edifici en una primera fase i els treballs de la segona fase, com és la redacció del projecte d'adequació de les instal·lacions per convertir l'edifici en una residència i centre de dia, així com la gestió del servei i el manteniment de les instal·lacions, entre altres aspectes. La concessió del servei estaria en mans d'una empresa privada durant 40 anys, un model que tampoc va agradar als grups de l'oposició, que demanen més temps a l'alcaldessa per poder buscar altres fórmules.
En aquest sentit, la voluntat de l'Ajuntament de Ripoll és començar les obres “immediatament” i intentar-les acabar abans de l'estiu, un fet que diverses fonts consultades per aquest mitjà pràcticament descarten. La mateixa alcaldessa evita ser contundent: admet que els terminis potser no es compleixen i que “tenen l'esperança” de salvar la subvenció.
En tot cas, el concurs públic per la concessió de l'explotació de la residència ha avançat i ha recaigut en l'única aspirant que va presentar al procés. L'oferta ha estat per part d'una unió temporal d'empreses (UTE) que inclou l'empresa de gestió de residències Residencial Palamós Mar i el bufet d'arquitectura GOR Arquitectes. La primera compta amb una facturació de 250.000 euros i menys de deu treballadors, però no presenta comptes des del 2021. L'oferta final ha estat de prop d'onze milions d'euros que aquesta unió de les dues empreses pretén recuperar en les quatre dècades que operaria la residència. Això sí, amb un incentiu d'inici poc habitual: el contracte estableix que la concessionària rebrà 50.000 euros anuals durant els primers deu anys. Per tant, 500.000 euros garantits més enllà del rèdit que tregui de la residència.
Però encara queden molts passos abans de poder fer entrar els paletes a rehabilitar la fàbrica. L'expedient està en avaluació des de fa pocs dies i abans de res cal que els guanyadors del concurs públic presentin una assegurança, una mena d'aval per si hi hagués algun imprevist o incidència durant les obres. Llavors, caldrà que es dugui a terme la licitació definitiva per iniciar les obres. Ara bé, tot el que cal fer abans de la data límit evidencia la seva complexitat. Fins al juny caldria dur a terme l'enderroc parcial de la planta baixa i l'enderroc total de la primera planta i de la coberta. Aleshores, construir la nova coberta i restaurar i reconstruir alguns dels elements que s'hagin pogut mantenir. Després d'aquest procés, també caldrà fer l'aïllament tèrmic de les façanes, col·locar les noves fusteries o substituir els baixants d'evacuació d'aigües, entre altres actuacions tècniques.
- Les obres que Ripoll ha d'executar per no perdre la subvenció
- Nació
Sense l'aval dels arquitectes municipals i de la Diputació
Més enllà de l'alt risc de perdre la subvenció més gran que ha rebut Ripoll per la dilació de l'equip de govern d'Aliança Catalana, en el procés també hi ha dos fets poc habituals. El primer és que hi ha un informe desfavorable dels arquitectes de l'Ajuntament al projecte d'Orriols. De fet, només atorguen vuit punts dels vint possibles en l'informe tècnic de valoració del pla per construir la residència i el text és prou clar. Algunes de les crítiques dels arquitectes municipals són que la documentació gràfica és reduïda; que no hi ha plànols de circulació, evacuació o accessibilitat; que no hi ha un pla funcional dels serveis de la residència; que no s'aporten les superfícies útils i construïdes; que els plànols no identifiquen correctament l'ús de cada espai; o que la memòria no aporta esquemes o documentació gràfica de les instal·lacions i els serveis.
- L'informe desfavorable dels arquitectes municipals de Ripoll
- Nació
Així doncs, el veredicte dels arquitectes és clar: les característiques estètiques i de disseny obtenen dos punts sobre cinc, les característiques funcionals també marquen un dos sobre cinc, les tècniques constructives de l'edifici i les instal·lacions registren un u sobre cinc, i el projecte d'equipament marca un tres sobre cinc. En total, vuit punts de vint. Els informes dels arquitectes municipals no són vinculants i no poden aturar les obres, però són orientatius i no deixa de ser significatiu que sigui desfavorable -l'equip de govern assegura que el document és encara un avantprojecte i que el final serà reavaluat-. En tot cas, el que s'evidencia és que el document ha estat mal redactat o que s'ha fet amb presses i és incomplet. El segon element destacable és que el pla per construir la residència ha tirat endavant sense el vistiplau de l'oficina de validació de projectes de la Diputació de Girona, obligat per a propostes que superin els 500.000 euros.
En canvi, el projecte presentat sí que ha rebut l'aval de la direcció tècnica de la Fundació Guifré, l'organisme municipal que gestiona actualment l'equipament, amb 23 punts sobre 25. Actualment, hi ha 70 places de residència assistida, de les quals 55 són públiques i 15 privades mentre que al centre de dia són 17 i 13, respectivament.
Una antiga fàbrica que ha marcat la política municipal a Ripoll
La possibilitat que l'equip de govern d'Orriols perdi la subvenció més gran de la història de Ripoll és només l'últim capítol d'un serial que -atemptats del 2017 al marge- permet explicar les dues últimes dècades de la política municipal al bressol de Catalunya amb protagonistes com Teresa Jordà, Joaquim Nadal, Xavier Cima o Jordi Munell. L’antiga fàbrica tèxtil, tancada definitivament el 2005, va deixar un gran espai de 5,5 hectàrees al centre de la vila que vint anys després no acaba de tenir el futur clar.
Els primers intents de transformar-lo en un nou barri amb 420 habitatges, impulsats per governs progressistes, van fracassar després d’una forta oposició ciutadana certificada en una consulta popular. Amb el retorn de CiU al poder el 2011, es va apostar per un gran supermercat per finançar la reurbanització, un parc urbà i la dinamització cultural de la zona, tot i que la nau principal va continuar degradant-se. Més endavant, el govern de Junts va aconseguir aquesta subvenció europea per convertir-la en un espai polivalent, però l’arribada d'Orriols a l’alcaldia va paralitzar el projecte. Ara, el retard del nou consistori en el canvi de plans fa que vagi de camí a perdre la subvenció més gran de la història de la vila.
