A la campanya municipal de 2021, l'actual alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, del PP, treia pit de la seva gestió i de la d'Isabel Díaz Ayuso va deixar anar una frase cèlebre ja gairebé convertida en eslògan electoral: "Sabeu que passa amb l'atur? Que si els resultats són bons a Espanya és perquè a Madrid hem aconseguit que baixi cinc cops més que la mitjana espanyola. Perquè serem feixistes, però sabem governar!", exclamava en un míting confrontant amb l'esquerra. L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana no es troba en condicions d'imitar-lo i dir que ella pot ser xenòfoba o d'extrema dreta, però que sap governar i que gestiona amb el rigor necessari l'únic espai de poder institucional del partit.

L'Ajuntament de Ripoll és, tal com expliquem avui amb informació i documentació exclusiva, a punt de perdre la subvenció més gran que mai havia rebut. Són 2,7 milions (més interessos) de fons europeus per a un municipi amb un pressupost de 15 que s'haurien de reemborsar per la deixadesa i la deficient gestió de l'equip de govern d'Aliança Catalana durant més de dos anys de mandat. Pel que ens ha respost la mateixa Orriols, no sembla que la situació sigui atribuïble a una decisió política de deixar-la escapar per satisfer els seus trols a les xarxes, sempre pendents d'assenyalar i blasmar "subvencions", "paguetes", i "poltrones" alienes en aplicació del manual de l'extrema dreta, s'embolcalli en la bandera en què s'embolcalli.

Orriols projecta a Ripoll la seva oferta política. És a punt de deixar escapar l'ocasió de recuperar un gran recinte abandonat al centre de la ciutat i, per ara, no ha tancat els oratoris islàmics ni ha deixat d'empadronar els estrangers que no tenen papers malgrat el que havia promès. Als que dormen al carrer els ha fet, això sí, fotografies per penjar-les a les xarxes i humiliar-los i ha censurat cartells i exposicions on apareixen dones amb un mocador al cap. L'aporofòbia i el racisme són a l'ordre del dia d'una alcaldessa i líder política que ara busca caure en gràcia a l'establishment prometent-los abaixar impostos, però que no s'atreveix a qüestionar el model econòmic que explica la nostra demografia i que els ha enriquit.

L'alcaldessa no ha complert les seves promeses ni sembla en condicions de fer prosperar grans projectes, però sí que ha estat eficaç -ho va fer ella en persona- per retirar estelades de la façana de l'ajuntament o de la rotonda d'entrada a Ripoll en estricte compliment de les ordres de la Junta Electoral.

Potser perquè, al remat, l'independentisme ja no dona vots i ella cada cop atreu més votants que busquen xenofòbia (ahir al vespre mateix presumia d'aturar una suposada "macromesquita" a Lleida) i populisme. La darrera enquesta de l'ICPS afirma que el 8% dels seus simpatitzants creuen que Catalunya és "una regió" i al 28% els està bé que sigui una "comunitat atònoma". Les dades (ja sabeu que ens agraden) ajuden a entendre els perquès. 

Els seus discursos al Parlament, curosament editats a les xarxes, es valen de les solucions fàcils als problemes complexos i llisquen per l'explotació de l'odi, la por o la frustració d'una part de l'electorat que menysprea l'anàlisi crítica, responsable i humanista. Tot plegat pot alimentar bones expectatives electorals.

Ahir al vespre alguns lectors em comentaven que Orriols era immune a aquesta mena d'informacions. "No la voten per la gestió", deien. Tal vegada tenen raó. Però la nostra feina i responsabilitat és que la ciutadania, la voti o no, no pugui al·legar que ningú va escrutar com gestionava. I a Orriols, quan se li posa la lupa al damunt es veu com no se'n surt. 

Avui no et perdis

• Exclusiva: Sílvia Orriols, pel camí de perdre la subvenció més gran de la història de Ripoll; per Lluís Girona i Arnau Urgell.
• Romero intenta lligar el suport català al finançament: «No sé si d'aquí a un any tindrem aquesta oportunitat»; per Bernat Surroca.
• Entrevista a Jordi Domingo (Consell): «La nostra lluita no està al Parlament, no juguem la política autonomista»; per Lluís Girona.
• Catalunya busca una fórmula duradora per a la regularització extraordinària de migrants; per David Cobo.
• Obituari: Eugeni Sallent, anem a somiar plegats; per Jordi Armenteras.

El passadís

Escena de nostàlgia convergent aquest dimecres al bar del Parlament. Mentre Santi Vila atenia Nació, en qualitat d'exconseller de Territori, per valorar el desgavell que viuen aquestes setmanes els usuaris de Rodalies, el també exconseller Carles Campuzano ha entrat al mateix recinte i s'ha alegrat de veure el seu antic company a CDC. Vila, que presideix el consell assessor d'infraestructures de l'Ajuntament, i Campuzano, que ara és diputat per ERC, exemplifiquen fins on ha arribat la disgregació de l'espai que va fundar Jordi Pujol. Al llarg de la conversa breu, han incidit en el greuge que suposa la manca d'inversió en Rodalies, que Campuzano pateix en primera persona com a usuari de la línia R4 i veí de Vilanova i la Geltrú. Vila li ha aconsellat que, malgrat els problemes, no caigui en la utilització del cotxe per entrar a Barcelona. El diputat republicà, de moment, no en té cap intenció.

Vist i llegit

Diumenge l'Aragó vota. La campanya ens ha deixat molta catalanofòbia i la previsió d'un PSOE que espera un resultat nefast i un PP vencedor però absolutament dependent de Vox. L'escriptor madrileny Sergio del Molina, que viu a Saragossa, escrivia ahir un decaigut article a El País sobre la irrellevància política i l'avorriment imperant en aquell territori, que sovint s'havia presentat com l'Ohio espanyol perquè s'hi podia preveure com votaria el conjunt de l'Estat en unes generals. "Què hi farem si no som catalans ni tenim concert basc que ens bordi ni un nacionalisme que es posi el vestit regional pels peus", escriu. El podeu llegir aquí.

La cançó

Admeto la meva predilecció pels cantautors, més encara si són del País Valencià. I un dels millors és el xativí Feliu Ventura, que torna amb nou disc i que el 12 març serà a Barcelona pel Barnasants per presentar-lo. Per anar fent boca, i ara que la mobilitat en tren està tan complicada -cap al País Valencià sempre ho ha estat- us deixo amb una de les seves millors cançons, Alacant per interior, del seu disc "Alfabets de futur", un particular homenatge i demanda a València.   

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]