Romero intenta lligar el suport català al finançament: «No sé si d'aquí a un any tindrem aquesta oportunitat»

La consellera d'Economia defensa el nou model i insta els grups parlamentaris a "arremangar-se per millorar" la proposta durant la tramitació Congrés

Publicat el 04 de febrer de 2026 a les 16:45
Actualitzat el 04 de febrer de 2026 a les 17:11

El caos de Rodalies ha deixat en un segon pla el debat del sistema de finançament. De fet, l'accident de Gelida i la crisi ferroviària que se'n va derivar va provocar l'ajornament de la compareixença de la consellera d'Economia, Alícia Romero, al Parlament per donar detalls del nou model. Una compareixença que finalment s'ha fet aquest dimecres i en què Romero s'ha començat a arremangar per mirar de lligar el suport català -sobretot el suport de Junts- per a quan calgui debatre'l i votar al Congrés. Romero ha fet una crida al "pragmatisme" i, tot i admetre que la proposta es pot "millorar" en el tràmit parlamentari, ha reclamat aprofitar la "finestra d'oportunitat". "Al Congrés m'agradaria que tots ens poguéssim arremangar per veure què es pot millorar", ha dit, i ha llançat una advertència: "No sé si d'aquí a un any tindrem aquesta oportunitat". A ningú no se li escapa que la legislatura espanyola s'aguanta amb pinces. 

El debat a la comissió d'Economia i Finances no ha deixat sorpreses. El PSC, ERC i els Comuns han tancat files amb la proposta de nou model. Els republicans han admès que hi ha marge de millora i han recordat que mantenen viva la proposició de llei al Congrés per "habilitar" Catalunya per recaptar l'IRPF. "Si no, no hi haurà pressupostos", ha advertit el diputat d'ERC, Albert Salvadó. Poques pistes, en aquest sentit, perquè Romero ha evitat concretar quines "garanties" pot oferir als republicans més enllà de refermar el compromís del Govern perquè la Generalitat pugui gestionar tots els impostos. "Tenim el repte de modificar les lleis perquè se'ns delegui la gestió de l'IRPF, però també cal transformar l'Agència Tributària de Catalunya", ha dit. En aquesta línia, ha destacat l'eliminació de les bestretes, que permetrà que la Generalitat disposi de la part de recaptació que li correspon en temps real.

Tampoc hi ha hagut novetats amb Junts. El diputat Antoni Castellà ha criticat que no sigui un concert econòmic i que Catalunya continua dins del règim comú amb el model de "cafè per a tothom". "Tenim l'oportunitat de rectificar", ha dit Castellà. Malgrat això, la consellera Romero s'ha mostrat "esperançada" de poder aconseguir els vots de Junts al Congrés per tirar endavant la proposta. "Llegint el seu programa electoral, penso que Junts pot entrar a negociar", ha dit. La consellera ha assegurat que el sistema serà "singular" per Catalunya un cop s'acabi tota la negociació. Fins ara, s'ha parlat de les competències homogènies -educació, salut i dependència- i això s'ha fet de manera "multilateral", però a partir d'ara caldrà negociar el finançament de les competències no homogènies, la capacitat normativa en matèria fiscal i la gestió tributària. Això, ha dit Romero, es farà de manera bilateral. "Portarà un concert al Congrés? Qui li votarà? Renunciarà a 4.700 milions d'euros? Aquesta és la pregunta que li faran els ciutadans. Siguem pragmàtics, avancem per guanyar alguna cosa i després continuem treballant", ha reclamat la consellera, interpel·lant directament a Castellà. 

ERC i els Comuns han dirigit els esforços a lamentar la posició de Junts. El diputat Salvadó ha criticat la "passivitat" de Junts i que hagi renunciat a "construir" en favor del país. Per la seva banda, David Cid ha assenyalat que Junts sempre dispara contra els acords, sobretot quan els subscriu ERC, i després ven els seus pactes com si fossin "la lluna". El diputat dels Comuns ha reclamat a Castellà que concreti què votaran al Congrés sobre el model i si donaran suport a la proposta que implica 4.700 milions més per a Catalunya o bé uniran els seus vots a PP i Vox. "Sempre diuen que defensen Catalunya però sempre voten en contra dels interessos dels catalans", ha dit. Tampoc la CUP ha tingut un to especialment crític amb el Govern, si bé Laure Vega ha assenyalat com un problema que no s'inclogui el cost de la vida en el càlcul de la població ajustada. Romero ha instat a millorar el model per aquesta via o bé "amb compensacions". 

A la dreta, el PP i Vox s'han desmarcat de la proposta i Aliança Catalana no s'ha presentat a la comissió. El diputat Juan Fernández ha dit que Catalunya necessita un nou finançament, però ha denunciat que la proposta s'ha pactat de manera bilateral entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras per "guanyar temps polític". També ha qüestionat el principi d'ordinalitat, perquè ha dit que implica no ser solidari amb les altres autonomies. Vox, per la seva banda, s'ha centrat denunciar que hi ha molts impostos i que això no canviarà amb el nou model. El PSC, a mode de resum, ha constatat que no hi ha hagut objeccions de fons al model més enllà de qüestionar-ne el nom, davant la sorpresa del diputat Castellà. 

Ordinalitat, solidaritat i corresponsabilitat fiscal

Romero apuntat que el sistema plantejat pel Ministeri d'Hisenda genera una cistella de tributs, on s'incorporen els ingressos que corresponen a la despesa que ha de fer la comunitat autònoma per les competències homogènies, i Estat i territoris tenen corresponsabilitat fiscal en aquesta cistella. “Ens haurem de fer corresponsables de la fluctuació”, ha dit. També ha deixat clar que Catalunya vol “gestionar la participació” en els impostos que es fixaran a la cistella de tributs. Hi haurà un augment de la cessió de l'IRPF, de l'IVA, de l'IVA Pimes, i el 100% d'impostos cedits. La resta, s'ho queda l'Estat. “Les comunitats passem a gestionar més del 50% dels ingressos dels dos impostos més importants”, ha recordat.

Romero ha destacat també el principi de suficiència financera, és a dir, que hi hagi més recursos per gestionar les competències homogènies com sanitat, educació o dependència. En això va a ser clau la xifra que va posar l'Estat al sistema: 21.000 milions d'euros. “És una xifra important i permet que totes les comunitats guanyin”, ha dit la consellera. Això, per Catalunya, es tradueix en uns 4.700 milions d'euros addicionals cada any. Els territoris més mal finançats milloren més que no pas els que ja estaven sobrefinançats, però Romero ha destacat que ningú no perd amb el nou sistema. En aquest sentit és rellevant, també, la condonació del deute del FLA, pendent d'aprovar al Congrés, que si tira endavant permetrà a la Generalitat reduir interessos i guanyar capacitat de despesa. “Espero que es pugui aprovar”, ha dit la consellera.

El model també respecta el principi d'igualtat i de solidaritat, segons ha destacat Romero. Les comunitats més riques, doncs, “aporten més al sistema”. “Catalunya ho ha estat, ho és i ho continuarà sent; serem aportadores netes al sistema”, ha dit. Una solidaritat, però, que ha de venir “limitada pel principi d'ordinalitat”, una demanda històrica de Catalunya per tal de no quedar en pitjor posició després d'aportar a la solidaritat interterritorial. “Amb el nou model som els tercers en aportar i els tercers en rebre; es tendeix al principi d'ordinalitat perquè ni perds ni guanyes més de dues posicions”, ha afirmat. Els negociadors de la part catalana han tingut l'ordinalitat “com a cavall de batalla”, però ara caldrà veure com es concreta en les modificacions legislatives que s'hauran de fer i aprovar al Congrés.

Contra el dúmping fiscal de Madrid

La consellera ha denunciat el dúmping fiscal que practiquen territoris com Madrid, Extremadura o les Illes Balears. “És injust”, ha dit, i ha reclamat lluitar contra aquestes pràctiques a través d'un “terra” per a alguns impostos perquè, encara que un govern els vulgui baixar, només ho pugui fer fins a un punt. “Catalunya posa més recursos a la cistella comuna i altres baixen impostos, posen més recursos i després els recuperen amb els recursos de l'Estat”, ha dit. Això, amb el nou model, s'hauria de corregir per evitar la competència deslleial.

Romero ha recordat que fa 12 anys que el model està caducat. Ha lamentat que, en alguns moments, Catalunya tampoc ha col·laborat a l'hora de liderar noves propostes, però en tot cas ha carregat contra el PP per no haver-lo renovat quan ho podia fer amb majoria absoluta. En tot aquest temps, el model s'ha anat “tergiversant”, fins al punt de generar diferències profundes entre territoris (uns 1.500 euros entre la comunitat que més rep i la que menys rep). “L'actual model és desigual, i si continua vigent encara es desajustaria més perquè els fons que s'han incorporat el tergiversen encara més”, ha apuntat. Per això ha fet una crida als grups catalans, sobretot a Junts, a donar-hi suport al Congrés. Les majories, a dia d'avui, no estan ni molt menys garanties.