Una trucada a mitjan setmana passada del president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, al seu homòleg de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va aplanar el camí per fer possible la calculada nota conjunta de les patronals sobre el nou finançament. Foment, per una banda, i, de l'altra, Pimec, el Col·legi d’Economistes, el RACC, el Cercle d’Economia, Fira de Barcelona, Barcelona Global, FemCat i les tretze cambres catalanes (l'anomenat G-8) consideren la proposta “una millora important, però no suficient”. Aquesta és la intrahistòria d'una nota que fa equilibris entre els actors implicats i anima la negociació per fer possible que l'acord i el marc d'estabilitat prosperin.
Que tot aquest ventall d’entitats de sensibilitat diversa dins el món econòmic hagin pogut consensuar un text sobre un tema tan estratègic té mèrit i no ha estat fàcil pel clima de tensió que ha alimentat la dura crítica de Junts a l'acord entre el Govern espanyol, el català i ERC. Menys després del terrabastall provocat pel xoc públic entre l'executiu del PSC i Foment, que ha refet relacions amb els postconvergents amb una relació especialment profitosa al Congrés. La declaració de la gran patronal del 9 de gener considerant “clarament insuficient” l’acord va incendiar les relacions fins fa poc més que plàcides entre el president Salvador Illa i Foment. Molts al món econòmic ho van viure com una ruptura brusca després d’una llarga lluna de mel.
La conversa entre Santacreu i Sánchez "va anar bé" i posava les primeres pedres del pont que s’havia de creuar. Sobre la iniciativa del president de la Cambra, fonts econòmiques subratllen la fluïdesa de relacions en aquests moments entre la corporació i el Govern Illa, que cuida les relacions amb la gran patronal. És cert, d’altra banda, que hi ha sintonia entre Santacreu i Illa, com ha escenificat la Llei de cambres que ha entrat finalment al Parlament i que la Cambra ha aplaudit perquè en reforçarà la sostenibilitat financera.
Santacreu presideix l’entitat que aplega en el ple membres de Foment i Pimec, i pot fer d’home bo entre Sánchez Llibre i el G-8, el lobby impulsat per Pimec on hi són també bona part de les entitats econòmiques, Cambra inclosa, però no Foment. Això duia a un home que ha estat determinant en la nota. Joan Ramon Rovira, el cap del gabinet d’estudis de la Cambra, va ser l’encarregat de redactar el primer paper conjunt. Rovira va anar per feina i uns dies després les diverses entitats van entrar en una voràgine de presentació d'esmenes que va desembocar en un text equilibrat.
“Com un congrés democristià”
Una persona coneixedora de les anades i vingudes d’aquests dies entre patronals i cambres ha explicat a Nació que va ser un procés intern i farcit d’equilibris: “Va ser com un debat d'esmenes en un congrés democristià”. Potser en referència a la procedència ideològica del president de Foment i del seu cercle de col·laboradors. Hi havia un cert consens sobre la proposta de finançament: era un avenç, però quedava lluny de les aspiracions històriques catalanes, que durant els mesos de negociació entre els socialistes i ERC els actors econòmics no van brandar gaire.
Les fonts empresarials consultades per aquest diari expliquen que ha estat Foment o el G-8 qui ha cedit en funció de les seves afinitats. En realitat, han hagut de cedir totes. Foment va veure acceptades esmenes considerades estratègiques: una en què s’assegura que "la situació de les infraestructures catalanes és crítica, com és d’actualitat, posant en evidència un dèficit acumulat d’infraestructures per un valor similar al del pressupost anual de la Generalitat". Fa referència al càlcul fet per Foment sobre un dèficit d’inversió des del 2014 de 42.500 milions d’euros. Un recordatori que, en plena crisi de Rodalies, va ser acceptat de seguida.
Les altres esmenes de Foment van ser per reforçar la defensa de l’ordinalitat i l’exigència de concreció sobre l’Agència Tributària de Catalunya perquè avanci en la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos. De fet, aquest punt ha quedat pendent i si no es concreta Oriol Junqueras insisteix que no votarà els pressupostos d'Illa. En canvi, Foment va haver de cedir pel que fa a la consideració de la proposta com a “clarament insuficient”. Aquelles paraules del 9 de gener que tant van irritar el Govern. En la nota conjunta s’hi diu que és “no suficient”, però “una millora important”. Matisos, retocs que no suposen un gir brusc, però que en política poden ser la diferència entre l'acord o la ruptura.
Els partits porten l'aigua al seu molí
La nota ha servit també per mostrar on se situa cada formació política i com intenten treure'n profit. La consellera Alícia Romero assegurava dijous que les patronals beneeixen la proposta, subratllant la “millora important” per sobre del “no suficient”. Pel PSC, ara li toca a Junts baixar del ruc, ja que els empresaris estan demanant-li que no s'enroqui i que negociï la reforma de la LOFCA (el model) i la llei per recaptar l'IRPF al Congrés. Just el contrari que Junts, que ha destacat que totes les patronals troben “insuficient” el nou model. Antoni Castellà, amb un to menys vehement que Míriam Nogueras, recordava que un model just seria el concert, però ja va concedir que s'hi hauria de "transitar".
Fonts d’Esquerra han explicat que veuen la nota dels empresaris com una manera de satisfer i donar arguments al PSC i a Junts per acostar posicions. Reiteren que la tramitació de les dues lleis al Congrés són una bona pista d'aterratge per fer alguna concessió als juntaires, acabar d'afermar el model i garantir-se l'aprovació.
Les pressions empresarials contribueixen a alimentar un debat essencial. Però queda el dubte de si no hagués estat més efectiu un posicionament així molt abans que s’hagués tancat la proposta de nou finançament.
ob¡
