Les principals organitzacions empresarials, amb Foment del Treball, Pimec, el Cercle d’Economia, Fira, Barcelona Global, el RACC, Fira i les tretze cambres catalanes, han signat una nota conjunta en què consideren que el nou model de finançament suposa “una millora important, però no suficient”. Les entitats asseguren que no dona resposta a les reivindicacions expressades per les mateixes organitzacions el març del 2024.
El món econòmic considera que la proposta és “un punt de partida per assolir majors nivells de justícia i transparència en el finançament territorial, encara que està allunyat de les quotes d’autogovern a les que Catalunya aspira”. Demana també als partits que busquin acords per consolidar els avenços de cada al futur.
Les patronals i les cambres assenyalen que el nou model “redueix el desequilibri vertical (la distribució de recursos entre l’Estat i les comunitats autònomes en favor del primer) acumulat al llarg dels últims anys, a conseqüència de la cessió més gran de participació en els tributs per part de l’Estat”, el que millora la suficiència financera de les autonomies, aplaudeix l’eliminació del fons de suficiència global i dels fons de convergència -el que millora la transparència del sistema- i redueix la discrecionalitat de l’administració central a l’hora de dotar de fons el sistema.
La nota critica que no s’hagi incorporat el cost de la vida com a criteri d’ajustament, tot i que es modifica el concepte de població ajustada per incloure necessitats de despesa segons les característiques de cada territori. Sobre l’ordinalitat, un aspecte clau, els empresaris adverteixen que només sembla blindat en l’exercici del 2027 i reclama posar el focus en aquest tema per millorar la proposta.
Publicar les balances fiscals
La nota recorda que el finançament explica tan sols una part del dèficit fiscal de Catalunya i que la despesa territorialitzada que fa l’Estat és igual o més de decisiu. La millora de 4.686 milions d’euros que s’ha anunciat reduirà el dèficit, però es reclama que l’Estat publiqui periòdicament les balances fiscals amb dades oficials i metodologies contrastades. Els empresaris reconeixen les dificultats metodològiques per escatir el tema, però insisteix en la necessitat de la transparència.
Les entitats insisteixen en la urgència de millorar l’execució de les inversions, recordant que el percentatge d’execució mitjà de Catalunya en els anys 2015-23 ha estat del 55,6%, menor a la mitjana del conjunt de l’Estat (72,6%). S'assegura en la nota que "la situació de les infraestructures catalanes és crítica, com és d’actualitat, posant en evidència un dèficit acumulat d’infraestructures per un valor similar al del pressupost anual de la Generalitat". Es refereix als 42.500 milions calculats per Foment del Treball des del 2014.
La nota reconeix, pel que fa a la singularitat, que s’obre la porta a què Catalunya avanci en la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos a través de les agències tributàries pròpies, tot i que nota a faltar concreció. També destaca que s’avança perquè les competències no homogènies es financin amb una participació addicional a l’IVA en lloc de via transferències puntuals com fins ara.
Però els empresaris també alerten que la nova proposta impacta sobre el dèficit públic. Perquè l’increment de recursos s’ha de pagar amb un ajustament de les despeses o augmentant els ingressos. Per no augmentar la pressió fiscal, proposa destinar aquella part dels augments de recaptació tributària dels últims anys per sobre de la tendència prevista a aquesta finalitat. El món econòmic lamenta també que el nou sistema no es pot equiparar al règim foral, sinó que continua dins del model de la LOFCA.
El document patronal també surt al pas de les crítiques a l’acord -majoritàriament provinents de la dreta espanyola-, basades en el fet que sorgeix del pacte entre partits catalans i el govern central. Recorden els empresaris que així ha estat així gairebé sempre. La nota conclou els a “treballar plegats per millorar el model proposat i garantir que els canvis es consolidin en el futur”.
Alícia Romero: "És una bona notícia que Foment hagi rectificat"
La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha valorat que les principals entitats econòmiques valorin "positivament" l'acord i que és una "millora substancial". La consellera ha subratllat que els empresaris i les cambres demanin als partits que arribin a un consens. Romero ha considerat "una bona notícia que Foment hagi rectificat". Ha admès que hi ha reivindicacions catalanes que el nou model no ha inclòs, com el cost de la vida.
