La possibilitat que l'equip de govern de l'alcaldessa Sílvia Orriols perdi la subvenció més gran de la història de Ripoll és només l'últim episodi d'un capítol que -atemptats del 2017 al marge- permet explicar les dues últimes dècades de la política municipal al bressol de Catalunya amb protagonistes com Teresa Jordà, Joaquim Nadal, Xavier Cima o Jordi Munell. Crisi industrial, atur, habitatge, alternança política, establiment de grans superfícies, model urbanístic i rehabilitació del patrimoni són alguns dels temes que concentra el cas de la Devesa del Pla, que vint anys després del seu tancament definitiu encara no té clar el seu futur.

Un gran espai al centre de Ripoll

La producció tèxtil a la zona del pla de la Magdalena -aprofitant l'energia que proporciona el Ter- va començar el 1870. En aquell moment, eren els afores de Ripoll -de fet, la fàbrica tenia pisos com si fos una colònia-, però dècades després va quedar a tocar del barri més populós de la vila.

Va arribar a tenir un miler de treballadors, però en el moment del seu tancament definitiu -el juny de 2005- ja només eren 143. Més enllà del cop econòmic -va ser una de les tèxtils que va aguantar més- també s'obria una incògnita urbanística. Què fer d'un espai de 5,5 hectàrees, en ple centre de la capital del Ripollès i que literalment barrava el pas a una de les ribes del Ter.

Política

​EXCLUSIVA

Orriols, camí de perdre la subvenció més gran de la història de Ripoll Lluís Girona Boffi

En un moment en què les coalicions progressistes governaven a la Generalitat i a l'Ajuntament, es va proposar crear-hi un nou barri en el marc del pla d'àrees residencials estratègiques (ARE) que impulsava l'aleshores conseller Joaquim Nadal. Tanmateix, la possibilitat de construir 420 habitatges en ple centre de Ripoll va revolucionar la vila -a dreta i a esquerra- i va ser rebutjada contundentment en una consulta popular.

Del Mercadona a la residència d'avis

El fracàs d'ERC i PSC en l'intent de desenvolupar i integrar la Devesa del Pla a la trama urbana de Ripoll és un dels factors que expliquen que CiU recuperés el poder el 2011. Jordi Munell, ara diputat de Junts, va encadenar vuit anys amb majoria absoluta on aquesta qüestió va ser un dels punts principals d'ambdues campanyes.

Conjuntament amb el regidor Xavier Cima, després també diputat i més endavant parella d'Inés Arrimadas, van impulsar un pla que preveia l'establiment d'un gran supermercat com a element per finançar la reurbanització de l'espai. El setembre de 2015 -no sense polèmica- s'inaugurava el primer Mercadona de la comarca i al llarg de quatre anys es van anar completant altres fases com un gran parc urbà -un autèntic pulmó verd al centre de la vila- així com la supressió de les barreres arquitectòniques a l'emblemàtic pont de Calatrava.

L'establiment d'un restaurant-discoteca a la zona així com la celebració d'un festival de música anual han convertit aquest espai en un focus d'oci i cultura. Tanmateix, la nau principal de l'antiga fàbrica -part de les instal·lacions es van demolir- continuava degradant-se. 

L'equip de govern de Junts va aconseguir una subvenció dels fons Next Generation -amb 2,68 milions és la més gran de la història del consistori ripollès-, per convertir-lo en un gran espai polivalent, on es poguessin celebrar des d'activitats festives a fires, sense patir per la meteorologia [el projecte encara es pot consultar al web municipal]. Tanmateix, l'arribada de Sílvia Orriols a l'alcaldia ho va paralitzar tot durant quasi dos anys.

Per sorpresa, el setembre de 2025 el govern d'Aliança Catalana aposta per un canvi d'ús i traslladar-hi la residència d'avis assegurant que l'actual edifici -construït fa menys de 50 anys- no està en condicions. Només el temps dirà si el projecte -que suposa privatitzar el servei- acaba reeixint i com superaran les arques municipals la probable pèrdua de l'aportació europea més 400.000 euros en interessos. 

Mentrestant, no s'ha fet cap tràmit per construir els pisos que la proposta aprovada fa una dècada plantejaven. Eren un total de 189 habitatges, després que la propietat -formada per dos germans nord-americans d'edat avançada representats per un advocat barceloní- va acceptar reduir dels 420 previstos inicialment a canvi d'incloure-hi el supermercat.

Cronologia de la Devesa del Pla: de la Preparación Textil a una residència?

Fa més de 150 anys que va començar la producció d'una fàbrica que s'acabaria anomenant la Preparación Téxtil. Dues dècades després del tancament -i amb l'entorn ja reurbanitzat i obert a la ciutadania-, encara no s'ha concretat el futur de la nau principal. Aquesta és la cronologia de la Devesa del Pla de Ripoll.

• 1870. Arrenca la producció de la fàbrica construïda al pla de la Magdalena, una zona a tocar del Ter als afores de Ripoll.
• Finals del segle XIX. Després de diversos canvis de propietat, la factoria -coneguda com la fàbrica del Pla- inicia l'etapa daurada on arriba a superar el miler de treballadors.
• Anys 90 del segle XX. La Preparación Textil, com la majoria d'indústries similars de la conca del Ter, entra en una crisi irreversible.
• Juny de 2005: tancament definitiu de la fàbrica quan tenia 143 treballadors. Deixa un gran espai de 5,5 hectàrees abandonat en ple nucli urbà de Ripoll.
• 2009: l'aleshores conseller Joaquim Nadal impulsa un pla per construir nous barris arreu de Catalunya denominats àrees residencials estratègiques (ARE). A Ripoll, el govern municipal format ERC i el PSC aposten per la zona del Pla. S'hi preveuen 420 habitatges, zones verdes i equipaments.
• Setembre de 2010: l'oposició a un barri que trenqui la fisonomia urbana de Ripoll acaba provocant que el govern municipal accepti fer una consulta popular. CiU aposta pel “no” -també ho fan entitats ecologistes- i el resultat és contundent: un rebuig del 86% amb una participació que frega el 25%.
• Juny de 2011: Jordi Munell (CiU) es converteix en alcalde de Ripoll. Una de les propostes estrella és un pla per desenvolupar la zona del Pla -després que el govern de Teresa Jordà (ERC) renunciés a l'ARE- que inclogui un supermercat i un equipament firal.
• 2012: Munell i Xavier Cima (aleshores regidor d'Urbanisme) presenten la proposta per modificar el planejament urbanístic en un moment en què ja transcendeix l'interès de Mercadona per instal·lar-se a Ripoll.
• Agost de 2014: en un ple extraordinari celebrat un dissabte al matí -amb l'absència d'ERC- s'aprova el pla de millora urbana de la zona.  Les obres d'urbanització, fruit d'un conveni amb la propietat per valor d'1,7 milions d'euros, arrenquen a finals d'any.
• Maig de 2015: Jordi Munell opta a la reelecció i enfoca les eleccions com una revàlida al projecte del Pla. Els resultats són contundents: 11 de 17 regidors.
• Setembre de 2015: Mercadona inaugura el supermercat, amb gran expectació, però també amb una crida al boicot per part dels productors agroalimentaris de la comarca.
• Setembre de 2018: l'antiga zona fabril, ja reurbanitzada, acull el primer festival inclusiu Inspira. La zona es converteix en un espai per a grans esdeveniments culturals i socials.
• Desembre de 2019: s'obre al públic el gran parc de la Devesa del Pla, un espai entre l'antiga fàbrica i el riu que fins aquell moment era inaccessible al públic. Mentrestant, la nau principal continua sense ús i amb una progressiva degradació.
• Abril 2023: es confirma que Ripoll rebrà la subvenció més gran de la seva història: 2,68 milions per rehabilitar la fàbrica de la Devesa del Pla i convertir-lo en un gran espai cobert per celebrar-hi esdeveniments sense patir per la meteorologia. Aconseguits a través d'una línia sobre sostenibilitat energètica dels fons Next Generation europeus, pretenen que l'edifici sigui autosuficient.
• Setembre de 2035: després de dos anys en què l'oposició insisteix que es perdrà la subvenció -i que s'hauran de pagar els interessos, l'equip de govern d'Aliança Catalana anuncia per sorpresa que hi vol traslladar la residència d'avis.
• Desembre de 2025: l'oposició permet que continuï la tramitació del projecte amb tres vots a favor i dues abstencions tècniques. Tot i això, recorden que és pràcticament impossible complir els terminis per no perdre l'ajut europeu i que la carpeta ha estat encallada durant més de dos anys.