Fa només uns mesos que el Consell de la República té seu a Catalunya. I fa un any que Jordi Domingo (Barcelona, 1951) era triar nou president, agafant el relleu del fundador, Carles Puigdemont, i l'entitat es treia "la motxilla de l'exili", tal com li va transmetre el seu predecessor. El Consell viu des de l'estiu passat al carrer Aragó de Barcelona, en un pis que té penjada una estelada ben gran al balcó. Des d'allà, Domingo rep a Nació a les portes de la manifestació per la crisi a Rodalies. En la conversa amb aquest diari, el president del Consell lamenta la coexistència de dues convocatòries el mateix dia, admet errors de l'independentisme i carrega contra els partits "presoners del 155". És crític amb els acords pel finançament o el traspàs, però també considera que el concert és només el "llindar mínim" que han de reclamar els partits "autonomistes". El que queda clar és que el Consell no ha vingut a jugar la "política autonomista" i que la seva lluita, que busca objectius abastables a curt termini, no està al Parlament.

Asseguren que estan oberts al diàleg amb les plataformes dels usuaris de Rodalies. Descarten definitivament que hi hagi una sola manifestació dissabte que ve?
Jo no descarto res en la vida fins a l'últim moment. Nosaltres vam convocar inicialment la manifestació i sempre els hem dit que si ells canviaven la data, nosaltres els donaríem tot el suport i reforçaríem la presència de gent a la manifestació sense cap ànim de protagonisme. I al contrari, a ells els vam oferir que se sumessin a la nostra manifestació i que els donaríem el protagonisme que mereixen i que volguessin. El diàleg no s'ha trencat mai. Però plantegem que són ells qui s'han de sumar a la nostra manifestació, convocada la primera, i no nosaltres a la d'ells, convocada més tard. No descarto res, però cada vegada ho veig més difícil.

Temen que la manifestació convocada pels usuaris de Rodalies pugui deixar la seva en un segon pla?
No, perquè nosaltres som molt clars en el que volem i el que pretenem. No ens ha de preocupar qui tingui més o menys èxit. Entenem que el moviment independentista s'ha de manifestar obertament, no ja per la situació de Rodalies, sinó pel futur que li espera si no posem fre al col·lapse reivindicant la independència. La sanitat està a punt de col·lapsar, l'ensenyament està a punt de col·lapsar, hi ha molts altres elements essencials per a la vida de la ciutadania que estan a punt de col·lapsar. I si no som capaços d'explicar a la gent que sense la independència això no s'arreglarà mai, tindrem un problema molt gros. Per tant, espero que sigui un gran èxit la nostra manifestació, però ho sigui o no, haurem anat al fons de la qüestió i haurem reivindicat allò que toca. I no haurem caigut en errors del passat, com per exemple quan algú ens va suggerir que s'havia de passar de cridar "independència" a cridar "llibertat presos polítics". Quan l'enemic et fa canviar l'objectiu de les consignes, ha guanyat la primera gran batalla.

Hi ha entitats independentistes que assistiran a la seva manifestació, però s'han adherit a l'altra com ara Òmnium, ERC o la Intersindical. Lluís Llach admetia "divergències" en els últims mesos. Hi ha risc de trencament entre l'independentisme social i civil?
Les divergències són enriquidores i constructives. Per tant, a mi no m'espanten. El que crec és que s'ha de ser honest i s'han de dir les coses pel seu nom. Haurien de reconèixer que nosaltres vam convocar primer i ells després, i com que els obríem la porta, doncs desconvocar la seva. Si en convocaven una altra dies o setmanes després, haguessin tingut el suport absolut de l'ANC i el Consell.

A la pròxima manifestació independentista per la Diada confia que aniran tots de la mà?
Sí, i encara espero que per Rodalies puguem fer-ho.

Per què consideren que la manifestació de les plataformes d'usuaris és apolítica?
Perquè ells ho han plantejat així. Només amb el tipus de consigna ja es veu que es defuig el problema de fons. El problema de fons que és que depenem d'un estat i que nosaltres sols no podem fer les coses quan aquest estat constantment, des de fa molts i molts anys, ens les ha negat. Per tant, dir-li a la ciutadania que amb l'autonomia resoldrem aquests conflictes és enganyar-la clarament.

En aquesta manifestació i en les últimes de la Diada han vinculat la independència amb els serveis públics. L'independentisme hauria d'haver insistit més en la carpeta social durant el procés?
Segur que hi ha coses que es podrien haver fet millor. Jo ja n'he dit un: que a algú se li havia d'acudir que la gent havia de cridar "llibertat presos polítics" en lloc d'"independència". Honor i glòria per sempre més als presos polítics, però no era l'objectiu. Havien de tenir tot el suport, però la lluita havia de continuar. El camp de batalla atura la guerra i es dedica a honorar aquells soldats caiguts. Ja els honorarà després. Això, per mi, va ser un dels molts errors que va haver-hi. Per tant, errors se'n cometen sempre. Però s'ha d'intentar sempre ser clar, honest i transparent, i l'independentisme no es pot entretenir amb l'autonomisme. L'independentisme ha de ser clar. Vam fer un intent de procés sobiranista i no es va aconseguir. Però la pretensió de la ciutadania expressada l'1 d'octubre i confirmada pel Parlament el 27 d'octubre continua sent la mateixa. Si l'autoritat nacional del país, que és el Consell de la República, i l'ANC, que és l'entitat mobilitzadora, renuncien a explicitar això i a reivindicar-ho especialment quan es discuteixen les estructures d'estat, seria un flac favor.

Creuen que el traspàs de Rodalies que va pactar ERC amb els socialistes pot ser la solució a la crisi ferroviària?
En absolut.

Encara que hi hagi una majoria catalana en les decisions que es prenen?
Podem fer totes les especulacions que es vulguin i posar-hi tots els condicionals. Però fins i tot quan es parla de l'empresa mixta que ha de dirigir tot plegat ja es veu que ha sigut una presa de pèl absoluta. Una cosa que teòricament havia d'anar a mans de la Generalitat, per fi, resulta que al final qui mana, com sempre, és Madrid. Podem especular, però els números mai surten. Recordo que el senyor Junqueras ja fa uns anys a l'època del procés deia molt clarament una veritat com un temple: que amb l'estat espanyol no s'hi podia negociar perquè mai, mai, mai complia la seva paraula. I això segueix absolutament vigent.

La seva proposta és la independència però, com s'aconseguirien els trens, els maquinistes tots els elements perquè el servei funcioni?
Si hi ha independència vol dir que els 25.000 milions d'euros que tenim de dèficit fiscal anual els tindrem damunt de la taula. Si hi ha 25.000 milions de dèficit anual més els acumulats, és evident que podrem reestructurar Rodalies i les infraestructures del país amb contundència i amb recursos més que suficients. El 100% de les infraestructures que avui necessita Catalunya, si no hi hagués el dèficit fiscal, quedarien resoltes en dos anys. Ho tenim tot molt calculat. Es podria fer amb maquinistes, amb trens i amb vies. Als Ferrocarrils de la Generalitat no hi ha hagut mai aquest desgavell que existeix a Renfe i Adif. Si em digués que els partits autonomistes aconsegueixen un tracte pel qual tot el que té a veure amb Rodalies amb el pressupost suficient passa directament a la Generalitat i que serà governat a l'estil dels Ferrocarrils de la Generalitat, no m'hi negaria perquè seria un pas endavant. Catalunya està preparada per fer aquesta gestió però Madrid no ho vol i el que tenim molt clar és que no ens volen amb una autonomia plena. No ens queda altra alternativa que exigir la independència.

Li pregunto per un altre pacte recent d'ERC i els socialistes, que és el nou model de finançament. Vostès no van pronunciar-se. Quina valoració fan d'aquest acord?
De finançament singular en té molt poc perquè els 4.700 milions que van dir, si es calcula el creixement vegetatiu dels impostos l'últim any, ja dona aquesta xifra. És a dir, que pràcticament s'estan reforçant aquests 600 o 700 milions. Però els 4.000 ja venen per un creixement vegetatiu dels impostos que paguem. Recordo l'explicació brillant que el catedràtic Sala Martín va donar a TV3 i que després es va haver de mutilar perquè va posar en evidència que aquells diners sortien de la butxaca dels catalans. L'acord de finançament em sembla molt lamentable, perquè en el fons no és un problema de tenir més o tenir menys. El problema és que s'enganya la gent vilment perquè se li diu que obtindrem això, quan en realitat és que pagarem de més. Són focs d'encenalls que no van a l'arrel del problema.

L'independentisme està d'acord que el model ideal, almenys dins l'Estat, seria el del concert econòmic, però no hi ha majoria al Congrés. Reivindiquen aquest concert?
Si nosaltres reivindiquem la independència, està bé que els partits autonomistes reivindiquin el concert. Espanya no el concedirà mai, però és el llistó mínim que els partits autonomistes han de reivindicar.

Parla habitualment de "partits autonomistes". Es refereix a Junts i ERC?
Em refereixo a tots aquells partits que han posat en primer pla l'acomodació i la lluita partidista-autonomista i han abandonat la lluita oberta per la independència. Posi vostè els noms. Estic convençut que a tots els partits hi ha gent independentista que s'ho creu, però el que també és evident és que encara són presoners del 155.

Parlem del Consell. La seva idea fundacional era un govern a l'exili en el context del 2017. Què és ara el Consell de la República?
Tots els moviments d'alliberament nacional que han existit al món sempre han tingut una autoritat nacional. I aquest referent avui, a Catalunya i als Països Catalans, només el pot representar el Consell de la República. En primer lloc perquè neix d'un acte institucional, d'una resolució del president Quim Torra amb el suport de tots i cadascun dels partits independentistes d'aquell moment. Les entitats del país tenen un vessant molt específic: l'ANC en el de la mobilització, Òmnium en el cultural, la Intersindical en el laboral, la Plataforma en el lingüístic o l'AMI en el municipalista. Està molt bé, són essencials pel país i extraordinàriament importants. Però la transversalitat l'ha de tenir el Consell. Hi ha molta gent que em diu que el Consell va caure en picat i que està desprestigiat i no té recursos. És veritat, tenim un Consell que ha caigut en desgràcia per uns mèrits propis, per no ser prou transversal, per una gestió econòmica nefasta, per moltes coses... Però és l'únic que prové d'una decisió sobirana del poble, d'una resolució del president de la Generalitat i d'una declaració parlamentària en els dies més importants de la història de Catalunya en els últims 300 anys. I si l'eliminem no ens queda res del 2017, res. El Consell de la República hauria de ser transversal i hi hauria d'estar representat tothom, el més semblant possible a l'Assemblea de Catalunya que va existir durant el franquisme. I és l'autoritat nacional del país.

Vostè va guanyar fa un any les eleccions amb un 9% de participació. Tem que el Consell pugui caure en la irrellevància?
Espero que no, però el camí és complicat. Quan nosaltres vam entrar hi havia uns deu consells locals compromesos, treballant, i sense estar caducats o abandonats. Avui n'hi ha 74. En un any hem fet un canvi de rumb important. A més, ara s'obrirà la possibilitat que tant el País Valencià com Mallorca com la Catalunya Nord tinguin consells locals en lloc de delegacions. I per això recentment també hem incorporat al govern un representant del País Valencià, un representant de Mallorca, i a la primavera s'incorpora una persona de la Catalunya Nord.

Amb tot aquest assentament territorial, l'entitat ha deixat d'estar a l'exili?
A l'exili sempre existirà. Una altra cosa és que existeixi la Casa de la República en funció de les circumstàncies, com l'amnistia. Però mentre no tinguem independència, cal estar preparats en qualsevol moment per ser refugi o referència dels represaliats per ser independentistes. I, per tant, una estructura fora que sigui potent l'hem de tenir, igual que hem de tenir una estructura forta a dins.

Deixem preguntar-li també la situació interna. Vostè ha parlat d'una gestió econòmica nefasta. Ha pogut solucionar aquesta situació?
Estem treballant i quan tot s'hagi tancat serem molt clars públicament. Però sí que vull dir que vam entrar el febrer del 2025 i no vam aconseguir tenir els primers números del Consell fins al 28 d'agost. Més de sis mesos després de les eleccions. Hi ha hagut moltes dificultats. Hem posat un grau de paciència enorme i un grau de bona fe considerable i estem en la línia d'intentar resoldre-ho satisfactòriament.

Ha tornat la sensació de pau interna dins l'entitat?
Sí. Hi ha unes ganes enormes de tornar-se a activar, de tornar a treballar, d'exercir sobiranies i de ser protagonistes de la història política del país. No podem estar més que satisfets.

Convoquen la manifestació amb l'ANC. És bona aquesta relació? En algun moment s'ha dit que es podien encavalcar.
En aquests moments, la relació és esplèndida. Ens entenem, hi ha alguna divergència en moments puntuals, però és natural i normal, i dins del Consell també hi ha divergències de tant en tant. Les divergències estimulen si són constructives. La crítica constructiva sempre és benvinguda. Amb l'ANC hi ha una excel·lent relació i bona prova és la manifestació per Rodalies. Continuarem treballant plegats i entenem que la prioritat és la independència i posar en evidència que amb l'autonomisme no avançarem.

Admet que el Consell no ha trobat la transversalitat. Sempre ha generat desconfiances, especialment entre ERC i la CUP, pel paper de Carles Puigdemont. Ha parlat amb els partits independentistes?
Menys del que m'hauria agradat. Ho he intentat i en algun cas no me n'he sortit. La meva obsessió, en aquest any que entrem, és fer-ho com més aviat millor. El 2025 hem estat abocats a tenir relació amb aquells que era més fàcil i que s'hi prestaven, però sobretot i per damunt de tot endreçar la casa, a recuperar els consells locals, a reestructurar territorialment el Consell i a dotar-lo de capacitat.

La seva voluntat és que la distància del Consell amb Junts i ERC sigui exactament la mateixa?
El Consell ha de ser a la llarga, perquè avui és obvi que no ho és, transversal de tot el moviment independentista. Ara bé, els partits que estan presoners de l'autonomisme no tenen en aquests moments el perfil adequat per ser membres del govern del Consell. Crec més en que siguin les entitats del país qui hi haurien de ser si realment volem una autoritat nacional de pes i potent, però no tanquem les portes als partits. Abans he posat d'exemple l'Assemblea de Catalunya de finals del franquisme. Allà hi havia partits però també associacions i el moviment civil, des de la dreta a l'esquerra. No dic que s'hagi de reproduir l'Assemblea de Catalunya, però sí que cal la capacitat de treballar per una finalitat comuna, que ha de ser la independència.

Ha parlat amb Carles Puigdemont?
Sí. El president Puigdemont, quan jo vaig anar a fer la presa de possessió, em va dir dues coses que són d'una clarividència política i d'una generositat extraordinària. Em va dir que em corresponia la responsabilitat de comandar el Consell, que m'havia desfet de la motxilla de l'exili i que havia d'agafar el comandament. Em va dir que seria allà on li digués i on volgués que aparegués, i que no volia que hi fos, que s'apartaria. Es va posar a la meva disposició absoluta.

I amb Oriol Junqueras?
No he tingut oportunitat, però espero parlar-hi i fer-ho aviat si de mi depèn. He fet algun intent, no me n'he sortit però insistiré per intentar parlar amb ell com a altres dirigents polítics.

Són els dos grans líders que continuen en primera línia des de l'octubre del 2017. Creu que són lideratges ferms que han de continuar o haurien de fer un pas al costat?
Els correspon a ells dir-ho. Tinc la meva opinió personal i en el seu dia li vaig dir a Puigdemont. No crec que ho hagi de dir públicament i a Junqueras, si es dona l'ocasió, també li diré la meva opinió.

Fa un any deia en una entrevista al diari Ara deia que no posaria una línia vermella a Aliança Catalana. Ara sabem moltes més coses del partit de Sílvia Orriols. Continua pensant el mateix?
Per què no? Jo penso en termes d'independència del país. Sempre he dit que a l'1 d'octubre cap dels que hi vam intervenir de manera activa ens vam preguntar si un pensava d'una manera o de l'altra, o si érem de dretes o d'esquerres, o si érem d'ultradreta o d'ultraesquerra, o si pensàvem d'una manera o altra. Volíem l'autodeterminació del país i vam fer un referèndum. Aquest és l'esperit d'unitat que predico i que ha de tenir el país. És evident que he sigut un ferm defensor, i m'ha costat la presó, dels drets humans i de la llibertat i de la democràcia. A mi sempre se'm trobarà defensant els drets humans, la llibertat, la democràcia i els drets socials, sempre, és innegociable. Ara, quan parlem d'independència del país, jo no m'imagino que si demà es fes un referèndum vinculant diguéssim que tothom pot votar menys els que pensen diferent de mi. Diria que tothom a votar i després ja ens barallarem però tothom a votar per la independència. Per tant, sense línies vermelles.

Si els partits que vostè anomena autonomistes i Aliança mai poden sumar, el camí és una llista de l'independentisme civil, tal com defensen alguns sectors?
Nosaltres no juguem la política autonomista. Els partits en l'àmbit autonomista ja s'ho faran. Nosaltres entenem que hem de ser l'embrió d'un nou estat i hem de treballar en el paradigma d'aquest estat nou.

Però en un escenari hipotètic, se sumarien a aquesta llista unitària de l'independentisme civil?
Ningú ens ha parlat d'això i, per tant, no entrarem en aquest debat. Però insisteixo, la nostra prioritat no està en la lluita autonòmica sinó està en la lluita per la independència.

Per tant, la seva lluita no està al Parlament?
La nostra lluita no està al Parlament.