Els Països Catalans lideraran l'ofensiva perquè la llengua sigui reconeguda a la declaració universal dels drets humans de l'ONU. El CIEMEN i el PEN català impulsen, juntament amb diverses entitats de territoris catalanoparlants i del món, l'actualització de la declaració universal dels drets lingüístics. El text es va aprovar ara fa trenta anys en el marc d'un congrés de la Unesco i, amb motiu de l'efemèride, es planteja una actualització però amb un objectiu molt clar. Fa tres dècades hi havia el compromís de les Nacions Unides d'adoptar la declaració al seu sistema, però finalment no es va produir, i això és el que ara es va aconseguir.
La proposta, presentada aquest dimarts en una atenció a mitjans, es farà pública aquest dimecres en un acte a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La lideren el CIEMEN i el PEN català, però també hi participen d'altres com Plataforma per la Llengua, Òmnium, Acció Cultural del País Valencià o Obra Cultural Balear. També entitats internacionals i la voluntat és que s'hi vagin incorporant d'altres. L’objectiu és generar un instrument renovat amb capacitat d’incidència política, jurídica i cultural a nivell internacional, que contribueixi a la defensa efectiva de la diversitat lingüística com a patrimoni de la humanitat.
Els impulsors constaten que hi ha més motius que mai per impulsar un nou document de defensa dels drets lingüístics. A Catalunya, però també a la resta del món, hi ha la percepció d'una pèrdua de la diversitat lingüística i que moltes llengües parlades estan en procés de desaparició. Trenta anys després de la primera declaració, aquest diagnòstic s'ha agreujat i cal una protecció més ambiciosa. El procés s'impulsa des de Catalunya perquè es constata la caiguda de l'ús social o que la llengua és el principal motiu de discriminació per la ciutadania, tal com recollia aquest any el CEO. "Des de Catalunya volem fer una aportació universal", diuen els impulsors.
Calendari fins al 2028
Per aconseguir-ho, ara es dona el tret de sortida a un procés que culminarà el 2028, coincidint amb el 80è aniversari de la declaració universal dels drets humans. Es vol aprofitar aquesta efemèride, on es replantejaran molts dels elements del sistema de Nacions Unides, per intentar que la llengua tregui el cap. El projecte per actualitzar la declaració dels drets lingüístics s'ha anat difonent durant el 2025 i aquest any es recolliran les propostes per incloure al nou text. A finals de 2026 es començarà a redactar la declaració definitiva i durant el 2027 la ratificaran i signaran totes les entitats participants abans d'un gran acte a Barcelona, previ a la presentació a l'ONU i la Unesco.
"Els drets lingüístics no cauen del cel, sinó que cal lluitar-los", ha reivindicat David Minoves, president del CIEMEN. Per l'entitat, la declaració dels drets lingüístics és una "referència doctrinal" que ja es fa servir en molts documents internacionals referits a minories. Ara bé, als drets humans no existeix un corpus normatiu internacional que pugui defensar els drets lingüístics i per això s'intenta ara que ho faci Nacions Unides. La qüestió, per Minoves, és més vigent que fa trenta anys, ja que la ciutadania, i no només la catalana, ha agafat una major conscienciació lingüística. En estats del nord d'Europa, per exemple, l'anglès també està substituint progressivament les llengües locals.
Motius per l'optimisme
Entre els impulsors hi ha optimisme sobre que, almenys, part del text, pugui ser assumit per Nacions Unides. Vicenta Tasa, professora de dret constitucional de la Universitat de València, on és directora de la càtedra de drets lingüístics, ha celebrat que ara hi ha més entitats que defensin els drets lingüístics que fa tres dècades. Per això, el procés ara serà col·lectiu i no només impulsat pel CIEMEN i el PEN Català. "Quantes més entitats estiguin al darrere, més pressió podrem fer a l'ONU", ha detallat. Els impulsors destaquen que caldrà fer una feina prèvia de convèncer els estats, fer participar els experts o implicar moltes entitats perquè la nova declaració arribi a Nacions Unides.
El relator de minories de l'ONU, Nicolas Levrat, ja està al cas del projecte. És una figura que visita habitualment Catalunya i que ha mostrat sensibilitat especial pels drets lingüístics. Els impulsors també han mantingut contactes ja tant amb les Nacions Unides com amb l'Unesco. La voluntat és posar sobre la taula un document de treball que, encara que no sigui adoptat al 100% pels organismes internacionals, obri la porta a una protecció més gran dels drets lingüístics. El camí final és que el Consell de Drets Humans de l'ONU assimili, per primer cop a la història, els drets lingüístics dins la declaració universal dels drets humans.
