El retorn de Carles Puigdemont a Catalunya i la suspensió de la inhabilitació d'Oriol Junqueras i Jordi Turull, prevista fins ara per a principis de 2027, trigarà més a arribar. Tal com ha avançat Catalunya Ràdio aquest dilluns, els terminis s'allargaran perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no dictarà la primera sentència per determinar si la mesura de gràcia encaixa dins el dret comunitari fins al maig o el juny.
Això, després que l'advocat general del TJUE avalés el novembre passat que el gruix de la llei que va aprovar el Congrés fa més d'un any. La seva decisió no és vinculant, però sí que és molt important, perquè acostuma a condicionar la sentència del tribunal i aplana el camí per als líders del procés.
Ara bé, l'endarreriment de la sentència europea farà que el Tribunal Constitucional no es pugui pronunciar al respecte fins després de l'estiu. A més, el TC ha deixat per principis de l'any vinent la decisió sobre els recursos d'empara dels líders de l'1-O, i aquí sí que haurà de dir si la decisió de no amnistiar la malversació suposa una vulneració de drets.
Després, les mirades es traslladaran al Tribunal Suprem, que haurà de decidir com aplica la llei amb les noves condicions de l'alt tribunal i si troba alguna escletxa per impedir, un cop més, el retorn de Puigdemont i l'habilitació de Junqueras i Turull.
Cap on anirà la sentència del TJUE?
Un 80% de les sentències del TJUE segueixen el criteri de l'advocat general. Spielmann fa alguns matisos a la norma, però n'avala els elements principals i diu que encaixa dins del dret europeu, un cop dur a la posició que han mantingut l'alta judicatura espanyola i el PP, i també per la Comissió Europea, que havia apuntat que es podia tractar d'una "autoamnistia".
Spielmann ho nega i diu que és legítim que un estat aprovi una amnistia per avançar cap a la reconciliació, criteri que casa amb el que ha utilitzat fins ara el govern espanyol. Si bé, la decisió de l'advocat general se centra en aquelles qüestions que poden afectar el dret europeu en el marc de les causes per les despeses del procés al Tribunal de Comptes i contra els CDR a l'Audiència Nacional. No entra directament en el criteri del jutge del TS Manuel Marchena a l'hora de no aplicar la llei d'amnistia als líders de l'1-O.
De fet, malgrat que les conclusions suposen un revés important a la cúpula judicial espanyola, Marchena encara té marge per bloquejar si utilitza l'argument de l'enriquiment personal, que fins ara ha permès deixar la malversació fora de l'àmbit d'aplicació de l'amnistia. Sobre això, ni l'advocat general ni el TJUE no n'haurien de dir res, perquè no entra dins del dret europeu i és una decisió interna.
