Un 2 de juny aparegué la revista anarquista Tierra y Libertad (1888), amb Federico Urales. El 4, es fundà el partit Acció Catalana (1992), el 6, va tenir lloc l’episodi victoriós enfront de l’exèrcit francès del timbaler del Bruc (1808), la detenció dels membres de Bandera Negra implicats en el complot de Garraf (1925) i la condemna a 30 anys de presó al president Companys i al seu govern pels fets del 6 d’octubre (1935). La revolta dels segadors coneguda com a Corpus de Sang (1640) es produí un 7 de juny, com l’atropellament de Gaudí per un tramvia (1926). El 10 de juny de 1936 es publicà la Resposta als catalans signada per prop de 150 intel·lectuals mallorquins, un document on s’albirava un futur compartit. La taverna bohèmia Els Quatre Gats (1897) fou inaugurada per Pere Romeu un dia 12 i un 14 de juny la Dictadura clausurà el camp del Barça després d’haver-s’hi xiulat l’himne d’Espanya (1925). Silvestre Lluís fou el darrer executat en públic a Barcelona (1897), a garrot vil, un 15 de juny.

Menorca passà a sobirania espanyola (1802) un 16 de juny, després de prop d’un segle a l’imperi britànic. El dirigent del POUM Andreu Nin va ser vist per darrer cop davant la seu del seu partit a la Rambla (1937) i els franquistes ocuparen Castelló de la Plana (1938), també un dia 16. L’Aran recuperà el seu autogovern, el Conselh Generau, el 17 de juny de 1991. L’Institut d’Estudis Catalans( 1907) i la Universitat Pompeu Fabra (1990) van ser creats un 18 de juny. Xàtiva fou incendiada per ordre de Felip V (1707) un 19, el mateix dia de l’atemptat d’ETA a Hipercor (1987). El 20, la ponència de l’Estatut de Núria (1931) enllestí la feina i començaren també les emissions de Catalunya Ràdio (1983). El 21 de juny de 1959, Luis Martínez de Galinsoga, director de La Vanguardia Española, insultà els catalans i s’inicià una gran campanya de protesta (1959).

El primer míting autoritzat des de la guerra civil (PSC-C) tingué lloc al Palau Blaugrana el 22 de juny de 1976. Un 23, es produí el primer concert de l’Orfeó Barcelonès (1854), primer orfeó de tot l’Estat, s’inaugurà el ferrocarril Barcelona-Sarrià (1863), el tramvia Reus-Salou (1887), la Dictadurà clausurà l’Orfeó Català (1925) i aparegué el setmanari satíric El Be Negre (1931). Un 24, se signà el Compromís de Casp (1412) i un 27 França sufocà la revolta dels angelets de la terra, al nord (1674). El decret de Nova Planta que abolia les estructures administratives i de govern del País Valencià (1707) es publicà un 29 de juny, el mateix dia que el Parlament de Catalunya declarava nuls, per unanimitat, els judicis del franquisme.

A banda de ser el mes de les catifes de flors pels carrers de moltes poblacions catalanes, el 3 de juny és del dia mundial de la bicicleta. El 4, dels infants víctimes innocents de l’agressió. El 5, del medi ambient. El 8, de la mar i els oceans. El 9, del modernisme. L’11, de la lluita contra el càncer de pròstata. El 12, contra el treball infantil. El 14, del donant de sang. El 17, contra la desertificació i la sequera. El 18, contra el discurs d’odi. El 20, del refugiat. El 21, la festa de la música. La matinada del 22 al 23 té lloc la renovació de la flama al cim del Canigó que servirà per a l’encesa de les fogueres de sant Joan. I el 26, és el dia mundial de l’ús indegut i tràfic il·lícit de drogues.

Jaume d’Urgell, el dissortat, trobà la mort (1433) un 1 de juny, com el biòleg Ramon Turró (1926) i el periodista Carles Capdevila (2017). El cap de les germanies, Joanot Colom, fou executat (1523) un 3, data també de la mort de l’activista polític i cultural Josep-Lluís Bausset (2012). Els escriptors Josep Carner (1970), Josep Vicent Marquès (2008) i Juan Goytisolo (2017) moriren un 4 de juny. El poeta Manuel Garcia Grau (2006) ho feu un 5 i un 6 el també poeta Marià Aguiló (1897) i l’escriptora Antonella Salvietti (2006). L’escriptora Cèlia Suñol (1986) i la feminista llibertària Sara Berenguer (2010) un 8 de juny i un 9 l’historiador Antoni Rubió i Lluch (1937). El 10 de juny és una data emblemàtica ja que hi moriren el poeta Jacint Verdaguer (1902), l’arquitecte Antoni Gaudí (1926), el president Josep Tarradellas (1988), el polític Pere Esteve (2005) i el periodista radiofònic Teodor Garriga (2008). L’escultor Lluís M. Saumells (1999) morí un 11 de juny. I un 12 ho feren el poeta i sociolingüista Francesc Vallverdú (2014), el pintor Antoni Pitxot (2015) i l’actor Fermí Reixach (2024).

Els escriptors Cels Gomis (1915), Santiago Rusiñol (1931) i Jesús Moncada (2005), un 13. La guitarrista Laura Almerich (2019), el filòsof Jordi Porta (2023) i l’historiador J. M. Sans Travé (2026) un 14. El promotor cinematogràfic Tomàs Mallol (2013) i el teòleg Josep M. Rovira Belloso (2018), un dia 16. Els poetes Jordi de Sant Jordi (1424) i Joan Oliver, Pere Quart, i la mestra Carme Miquel (2019) van morir un 18 de juny. Un 19, el polític Víctor Torres (2011) i l’escriptor Emili Teixidor (2012). Un 20, el polític Valentí Almirall (1904), l’escriptor Joan Estelrich (1958) i el general alguerès Rafael Catardi (1974). Un 21, els escriptors Cèlia Viñas (1954) i Joan Fuster (1992) i el polític Felip Solé Sabarís (2005). Lluís Casassas i Simó (1992), geògraf, i el director de cinema F. Rovira-Beleta (1999), un 23. La filla del papa Alexandre VI, Lucrècia Borja (1519), morí un 24 de juny, com la locutora Victòria Pujolar (2017), primera veu catalana de Ràdio Pirenaica. Un 25 ho feu el pintor Josep Obiols (1967) i un 26 el caricaturista Lluís Bagaria (1940) i l’escriptor Manuel de Pedrolo (1990). Marta Mata (2006) ho feu un 27 i el lingüista Pere Labèrnia (1860), l’historiador Jaume Vicens Vives (1960) i el poeta Enric Duran i Tortajada (1967) tots tres un 28. El músic Frederic Mompou (1987) i l’escriptor i editor Miquel Arimany (1996), un 30 de juny.

Itàlia celebra la Festa de la República el 2 de juny, commemorant la data del referèndum de 1946 en què el poble italià optà per la república i posà fi a la monarquia. Suècia té la seva festa nacional el 6 de juny, abans dia de la bandera,  i, el 10, Portugal recorda la data de la mort del gran escriptor Luís de Camões i en fa el dia de la llengua i de les comunitats lusòfones. El dia de Rússia és el 12 de juny, des de 1992 en néixer la república actual, el mateix dia de la independència de Filipines (1898). La mateixa festivitat independentista la celebren Islàndia (1944) el 17 de juny, Moçambic (1975), Eslovènia i Croàcia (1991) el 25 i Madagascar (1960) el 26. Djibouti (1977) el 27 de juny i les illes Seychelles (1976) el 29 de juny commemoren, en aquestes dates, la seva festa nacional, coincidint amb la data de la seva independència. La República Democràtica del Congo (1960) ho festeja el 30 de juny. Nosaltres, de moment, a l’escapça...