El mes d’agost ha estat l’escenari temporal d’esdeveniments destacats als Països Catalans, al llarg de la història. Així, el primer dia d’aquest mes de 1977, el govern espanyol legalitzà ERC, un mes i mig després d’haver-se celebrat les primeres eleccions democràtiques, fent-li pagar així la seva condició de partit republicà, del president Companys i hegemònic a la Generalitat. Un 2 d’agost es posà la primera pedra al port de Barcelona (1439), hi hagué la primera representació d’òpera a Catalunya (1708), s’aprovà en referèndum l’Estatut d’autonomia dit de Núria (1931) i els nazis i col·laboracionistes perpetraren la matança de Vallmanya (Conflent) contra el maquis i la resistència (1944).
El 3 d’agost de 1907 es constituí Solidaridad Obrera (1907), unió de societats obreres de Barcelona, i es matriculà el primer automòbil de Catalunya, amb la matrícula B-1. Un dia 4, un llaurador descobrí casualment la Dama d’Elx (1897), que es manté al Museo Arqueológico Nacional, a Madrid, “por motivos de conservación”.
El primer partit de futbol nocturn il·luminat va jugar-se un 6 d’agost entre el CE Sabadell i el FC Barcelona (1912). L’expedició republicana comandada per Manuel Uribarri ocupa Formentera el dia 7 (1936) i Josep Tarradellas és elegit president de la Generalitat a Mèxic (1954). Un 8 d’agost, Guillem de Montgrí conquereix Eivissa i Formentera (1235) i les incorpora a la llengua i a la cultura catalana i, a la matinada del mateix dia, el capità Bayo desembarca al mateix lloc que al segle XIII: es Pou des Lleó (1936). Un 12 es funda, a Barcelona, el sindicat UGT (1888) i entra en servei la primera línia regular de busos a la capital catalana (1906). El dia 13 la Gestapo deté el president Companys a la Baule (Bretanya), amb la complicitat de l’autoritat col·laboracionista francesa (1940) per lliurar-lo a Espanya i cada any és la Nit de l’Albada a Elx. El 15, a Alaró, la llum elèctrica arriba per primer cop a Mallorca (1901). El 12, desembarquen a Mallorca les forces del capità A. Bayo (1936).
Un atemptat jihadista (2017) provoca 16 víctimes mortals a Barcelona i a Cambrils el 17 d’agost. Un dia 20 s’inaugura València el Trinquet de Pelayo (1868), la catedral de l’escala i corda del joc de pilota. Un 23, el rei Jaume II signa era Querimònia (1313), el text que confirma els drets i privilegis de l’Aran. La primera glosa de La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors (1911) apareix a La Veu de Catalunya un 24 d’agost. Un 26 comencen a Prada de Conflent (1968) les Diades de Cultura, antecedent de la Universitat Catalana d’Estiu. Un 27, la Generalitat organitza el territori de Catalunya en comarques (1936). El 29 d’agost de 1881 la Colla Nova dels Xiquets de Valls carrega al Catllar (Tarragonès) el primer 4 de 9 sense folre de la història. I, el 30 d’agost de 2005, els Castellers de Vilafranca carreguen, també per primer cop, el 2 de 9 amb folre per la diada local de sant Fèlix.
El primer d’agost és la Diada nacional de Suïssa, en commemoració del pacte federal de defensa mútua de 1291, el document històric signat per tres cantons considerat l'acte fundacional de la Confederació Helvètica. Bolívia celebra la seva Diada nacional, dia de la pàtria o dia de la independència cada 6 d’agost, fent memòria del final del domini colonial espanyol i la proclamació de la seva independència a la ciutat de Sucre, el 1825. La Costa d’Ivori, recordant la seva independència de França el 1960, té el 7 d’agost la data de la seva festa nacional o festa de la independència. El 20 d’agost de 1991 Estònia restablí la seva independència, obtinguda el 1918, i, el 21, Letònia aconseguí d’independitzar-se definitivament de l’URSS.
El president de la Mancomunitat i teòric del nacionalisme, Enric Prat de la Riba (1917), i el tenor Emili Vendrell (1962) moriren tots dos el primer dia de mes. La política Dolors Bargalló (1980), un 2 d’agost. Un 3, l’escriptor Joaquim Amat Piniella. Un 4, la poeta Rosa Leveroni (1985), l’humorista tarragoní Cassen (1991), l’escriptor rossellonès Jordi Carbonell (2013) i el bioquímic valencià Santiago Grisolia (2022). Jordi Sabater Pi (2009), primatòleg, deixà aquest món un 5 d’agost, com el lingüista Jesús Tuson i l’activista i professor Marcel·lí Perelló, tots dos, el 2017.
També van morir a la mateixa data, 6 d’agost, Alfons de Borja, papa Calixt III (1458), el diputat i president del FC Barcelona Josep Sunyol i Garriga (1936), afusellat pels franquistes, i el poeta Joan Argenté (2015). El també poeta Joan Salvat-Papasseit (1924), un dia 7, com el polític Gabriel Alomar (1941), el dibuixant Feliu Elias (1948), Apa i Joan Sacs, i el maqui anarquista Ramon Vila Capdevila (1963), Caracremada, en una emboscada de la guàrdia civil.
Un 8 d’agost és la data de defunció de la soprano Maria Barrientos (1946), el vicepresident del Barça Nicolau Casaus (2007), el poeta Bartomeu Fiol (2011) i el bisbe Pere Casaldàliga (2020). Un 9, de la pintora Carmé Aguadé (2013) i el mateix dia 10 moriren el pintor Joaquim Sorolla (1923), l’escriptor Martí Domínguez (1984) i el compositor Xavier Benguerel (2017). També coincideixen la data de la seva mort, un 11 d’agost, el comte Guifré el Pilós (897), el clergue i polític Lluís M. Xirinacs (2007) i el psiquiatre Jordi Vila-Abadal (2026).
El fotògraf Oriol Maspons (2013) morí un 12 i el 13 d’agost de 2003 la política comunista Margarida Abril i l’escriptor Josep M. Carandell, mentre que el mateix dia ho feren també l’actriu Mercè Anglès (2014), el dissenyador Miquel Milà i Sagnier i el filòleg i historiador Guillem Rosselló, tots dos el 2024. Un 14 d’agost van morir el metge i polític Francesc Sunyer i Capdevila (1898), l’escultor Gustau Violet (1952), el joier Ramon Sunyer (1963), el fotògraf Xavier Miserachs (1998) i la pintora Maria T. Pecanins (2009).
Els escriptors Emili Vilanova (1905) i Joan Prat (1971), Armand Obiols, el pedagog i geògraf Pau Vila (1980), el paleontòleg Miquel Crusafont (1983), l’autor de postals de Nadal Joan Ferràndiz (1997), el poeta anarquista Roc Llop (1997), la pedagoga Pepita Reimundi (2009), el sociòleg i ornitòleg Joaquim Maluquer i Sostres (2011) i l’escriptor Rafael Chirbes (2015), tots, un 15 d’agost. El poeta romàntic Manuel de Cabanyes (1833), un 16. I un 17, l’advocat Agustí de Semir (2006), el ciclista Guillem Timoner (2023) i l’historiador de l’art Eduard Carbonell (2025). Un 19 d’agost van morir el músic Felip Pedrell (1922), l’escultor Leandre Cristòfol (1998) i el periodista Jaume Serrats Ollé (2023). L’activista Josep Espar Ticó (2022) ens deixà un dia 20 i un 21 Josep Melcior Prat (1855), traductor al català del Nou Testament per als protestants, l’urbanista Ildefons Cerdà (1876), el polític Joan Sol i Ortega (19139 i l’enginyer i mecenes Ignasi Ponti (1993).
El poeta J. L. Pons i Gallarza (1984), l’escriptora Carme Guasch (1998), el filòleg i polític Jordi Carbonell (2016) i el filòleg i professor Pep Anton Grimalt (2024), un 22. Un 23, l’editor Jaume Vallcorba (2014) i un 24 el periodista Josep M. Planes (1936) assassinat per pistolers de l’entorn faista, així com el músic Tete Montoliu i el poeta Pere Ribot, tots dos, el 1997. El pedagog Ramon Fuster (1976), el pianista Leopold Querol (1985), el filòsof i teòleg Raimon Panikkar (2010) i el musicòleg Miquel Querol, un 26.
Un 27 d’agost, el músic Joan Cererols (1680), la pedagoga Maria Carbonell (1926), l’historiador i etnòleg J. M. Batista i Roca (1978), el metge Josep Alsina i Bofill (1993), els polítics Anton Cañellas (2006) i Heribert Barrera (2011), el cantant Pere Pubill (2014), Peret, l’editor i crític Isidor Cònsul (2009) i l’escriptor Vicenç pagès (2022). Van morir un 28 d’agost fra Juníper Serra (1784), santa Joaquima de Vedruna (1854), la biòloga Margarida Comas (1973) i l’historiador Josep Fontana (2018). La bibliotecària Rosalia Guilleumas (2007) un 29 i un 30 l’artista Antoni Clavé (2005).
Finalment, l’agost té dues dates amb una dimensió femenina evident. El Dia de la Igualtat de les Dones als Estats Units és la jornada en què es commemora l’aprovació de la 19a esmena de la Constitució americana, que concedia el dret de vot a les dones, el 26 d’agost de 1920. El Congrés dels Estats Units va crear aquesta jornada l'any 1971 i recorda la llarga lluita de les sufragistes nord-americanes per assolir els mateixos drets polítics que els homes. I el 8 d’agost és el Dia Internacional de l’Orgasme Femení, jornada creada al Brasil el 2006, amb l’objectiu d’obrir el debat públic sobre el plaer femení. Cada dia del mes, doncs, hi ha algun motiu per al record, la nostàlgia o l’acció.
