Aquest mes, el setè del calendari romà i el novè de l’actual, ha estat l’escenari temporal d’esdeveniments destacats del nostre panorama nacional. Així, el primer de setembre Jaume el Just fundà l’Estudi General de Lleida (1300), la més antiga de les universitats catalanes, i el govern republicà espanyol cedí el Castell de Bellver i el bosc de l’entorn a l’Ajuntament de Palma (1931). El Conselh Generau d’Aran es reuní per darrer cop a l’era moderna (1827) un 2 de setembre, data en què es produí la Jamància, revolta popular de protesta per la situació de pobresa i gana dels sectors socials més desafavorits (1843).
El corsari turc Khair ed-Din, Barba-roja, encapçalà el saqueig de la ciutat de Maó (1535) un dia 4 i un 5 de setembre salparen de Salou, Tarragona i Cambrils (1229) les naus que anaven a conquerir Mallorca, amb Jaume I al capdavant, i, el 1909, G. Brunet i J. Olivert feren volar el primer avió als Països Catalans a Paterna i, a Barcelona, tingué lloc el Congrés Mundial d’Esperanto, la Dictadura de Primo de Rivera prohibí La Santa Espina (1924), J.M. Puyal retransmeté un partit de futbol per primer cop en català (1976) des dels anys republicans i IB3 començà a emetre amb regularitat (2005).
Un dia 6, Gilabert de Cruïlles i de Mallorca comandava l’estol català que derrotà una força naval marroquina davant Ceuta (1339). Representants catalans i francesos signen a Ceret una aliança enfront de Felip IV (1640), durant la Guerra dels Segadors, un dia 7 i, un 8, Barcelona acull el primer congrés internacional celebrat al país, en aquest cas un Congrés Espiritista (1888), inicia les seves activitats l’Observatori de l’Ebre a Roquetes (1904), s’inaugura el precedent de la Biblioteca Nacional d’Andorra (1930) a la capital i un incendi fa malbé el santuari de Meritxell i la talla original de la Mare de Déu (1972).
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya fou aprovat un 9 de setembre (1932), dia també de la fundació de l’editorial Quaderns Crema (1979) per J. Vallcorba. Un dia 10, la Junta de Braços del Principat (1640) comença a aprovar diverses mesures revolucionàries que culminaran en l’establiment de la República Catalana i TV3 fa la seva primera emissió (1983).
L’11 de setembre és una data emblemàtica: Guifré el Pilós fou investit comte de Barcelona i de Girona (878), l’exèrcit dirigit per Jaume I desembarca a Mallorca (1229), s’emet l’ordre d’expulsió dels moriscos (1609) de gran repercussió al País Valencià, a la Ribera d’Ebre i al Segrià i, després de 14 mesos de setge a Barcelona, la capital catalana cau en mans de les tropes borbòniques (1714). La primera concentració davant el monument a Rafael Casanova té lloc el 1901, el 1923 se signa la Triple Aliança entre nacionalistes catalans, bascos i gallecs i el 1976, a Sant Boi, té lloc la primera gran manifestació després del franquisme.
Aquesta ha estat també la data de les més grans concentracions posteriors: el 1977, i entre 2012 i 2018, vorejant els dos milions de manifestants algun any, en contrast amb els 30 pioners de 1901. Simbòlicament, és la data triada per atemptar amb bomba al domicili de Joan Fuster (1981), anunciar l’autodissolució de Terra Lliure (1996) i inaugurar el Teatre Nacional de Catalunya (1997).
La batalla de Muret, entre forces catalanes i occitanes, amb Pere el Catòlic al capdavant, i tropes franceses, amb Simó de Montfort, es produí un 12 de setembre (1213). Un 13, Jaume I creà la institució dels jurats a València (1245) i, a Barcelona, M. Primo de Rivera, capità general de l’exèrcit espanyol a Catalunya, provoca un cop d’estat i comença una dictadura (1923). Teodor Llorente fou coronat poeta oficial de València durant l’Exposició Regional Valenciana (1909), un 14. I un 15, L. Millet, A. Vives i A. Capmany funden l’Orfeó Català (1891), neix la Plataforma en Defensa de l’Ebre (2000) en contra del Pla Hidrològic Nacional i l’ANC lliura al Parlament 750.000 signatures per la independència de Catalunya.
Tant l’obertura de la primera Bressola a Perpinyà (1976), com l’aprovació oficial del domini .cat (2005) es produeixen un 16 de setembre. I un 18 cau Cardona (1714), darrer baluard català antiborbònic. Amb Maurice Chevalier de protagonista, s’estrena La chanson de Paris, primera pel·lícula sonora a Barcelona (1929) un 19, mentre que un 20 les tropes franquistes ocupen les Pitiüses (1936) i la guàrdia civil inicia l’operació Anubis (2017) per impedir el referèndum previst a Catalunya per al primer d’octubre. Un 22, Raimon i Salomé (1963) guanyen el festival de cançó de la Mediterrània amb Se’n va anar.
L’anomenat aiguat de santa Tecla (1874) inundà el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, el Penedès i l’Urgell i ocasionà prop de 600 morts, el 23 de setembre, el mateix dia de la retirada de la guerra de les brigades internacionals (1938). L’enllumenat públic amb llum d’oli a Barcelona (1752) es fa un dia 24, igual com la inauguració del Camp Nou del Barça (1957) en substitució del de les Corts. El primer Aplec del Pi de les Tres Branques (1904), el naixement de l’editorial Barcino (1924), les inundacions del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat amb quasi 800 morts i desapareguts (1962), la detenció de S. Puig Antich (1973) i la darrera cursa de braus a Catalunya (2011) són tots esdeveniments ocorreguts un dia 24.
La Porta dels Països Catalans (2003), a Salses, s’inaugura un 28 de setembre i un 29 neix el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), com a fusió del Bloc Obrer i Camperol i l’Esquerra Comunista (1935) i també més de 100.000 manifestants es manifesten a Palma en suport a la vaga de docents (2013). El darrer dia de mes, Carles III arriba a València per jurar-hi els Furs (1706) i el Parlament de Catalunya hi aprova el projecte d’Estatut d’Autonomia (2005) que serà retallat i desfigurat per les Corts espanyoles.
La pedagoga À.Ollé (2019) morí el primer dia de mes. I el 2 de setembre van fer-ho F. V. García, poeta i rector de Vallfogona (1623), el compositor J. Viñas (1888), el científic J. Oró (2004) i el filòsof F. Martí (2025). El dia 3 és la data de defunció del pintor Josep de Ribera, lo Spagnoletto (1652), J.Moix, secretari general del PSUC i ministre (1973), l’escriptora A. Bertrana (1974), el fotògraf J.Colom (2017) i la lingüista C.Junyent (2023). El guerriller antiborbònic P. J. Barceló, Carrasclet (1743), morí el dia 4. I el 5, mossèn J. Dalmau (2018), escriptor i activista, i l’escriptora R.L.Portet (2021).
Un dia 6 van deixar aquest món l’inventor N.Monturiol (1885), el polític M. Folguera (1951), i l’heraldista A. de Fluvià (2024), capdavanter en la lluita pels drets dels homosexuals. I un 8 de setembre, el metge Arnau de Vilanova (1311), el missioner P.Claver (1654) i el periodista televisiu J. M. Baget Herms (2004). Un 9 moriren el polític R. Campalans (1933), l’historiador J. Termes (2011), l’escriptora M. Abelló (2014) i el popular sacerdot pare Manel (2020), M. Pousa.
El poeta i sacerdot R.Muntanyola (1973) morí un dia 10, com l’abat montserratí Maur M. Boix, director de Serra d’Or, i l’empresari C. Colón (2026). L’11 de setembre és la data de la mort per la policia de Gustau Muñoz (1978), de la política Fidela Renom (1987) i de l’escriptor A. Cayrol (2011), conegut per Jordi Pere Cerdà. El rei Pere el Catòlic morí a Muret (1213), un 12 de setembre i també l’actriu Laly Soldevila (1919). Un 13 es produí el decés del cardenal F. Vidal i Barraquer (1943) i de l’advocat i polític F.Candela (2012).
La dirigent comunista Lina Òdena (1936), l’actriu i locutora M.M. Almendros (1995) i l’empresari i mecenes A. Vila Casas moriren tots un 14. I un 15 de setembre, el militar austriacista F.de Castellví (1757), el personatge popular barceloní conegut com la Monyos (1940), el futbolista R. Zamora (1978), l’activista política A.Adroher (2007) i l’actor J. Dauder (2011). Un 16 tingué lloc la mort del pintor A.Estruch (1957) i l’activista social Núria Gispert un 17 del pintor X.Valls (2006), del professor M.de Riquer (2013), de la pedagoga C.Barba (2014) i del pedagog R.Pedrals (2017). El dia 18 moriren el meteoròleg E.Fontserè (1970) i l’editor J.Pedreira (2003). I, el 19, el bibliògraf J.Ribelles Comín (1951), el president Josep Irla (1958), la mestra C. Valero (1962) i el poeta V. Gassol (1980).
L’agent literària C.Balcells (2015) i el musicòleg F.Bonastre (2017) moriren un 20 de setembre. Un 21, el poeta J.Boscà (1542) i un 23 el príncep Carles de Viana (1461), l’actriu M. Santpere (1992), l’activista de la llengua M.Gasull (2012) i la bibliotecària T.Rovira (2014). El cantant R.Calduch (2008) morí un 24, un 25 l’escriptor E. d’Ors (1954) i la pianista A.de Larrocha (2009) i un 26 l’historiador S.Sanpere (1915), el pioner del cinema À. Garcia Cardona (1923), l’escriptor E. Martínez Ferrando (1965) i el compositor i professor de música M.Oltra (20115). Un dia 27 van morir el poeta B.C. Aribau (1862), els polítics F. de P. Rius i Taulet (1889) i J. Carner (1934), l’escultor A.Maillol (1944), els escriptors J. M. de Sagarra (1961) i Anna Murià (2002) i l’actor C.Canut (2018). Un 28, l’escriptor F.Canyameres (1964), l’enginyer i lingüista J.Vallcorba (2010) i el darrer dia de mes el compositor E.Garreta (1914), el dibuixant de còmics M.Ambrosio, Ambrós (1992), i el pedagog i activista J.Triadú (2010).
Al llarg del mes se celebren algunes diades internacionals, com el Dia Internacional de l’Alfabetització (8), el de la Democràcia i el de la Preservació de la Capa d’Ozó (15), el de la Pau i el de l’Alzheimer (21), el Dia Europeu de les Llengües (26), el dia per l’Accés Universal a la Informació (28) i el de la Traducció (30). D’altra banda, l’1 de setembre es va independitzar l’Uzbekistan de la URSS (1991), el Vietnam de França el 2 (1945), Qatar del Regne Unit el 3 (1971), Eswatini del Regne Unit el 6 (1968), el Brasil de Portugal el 7 (1822), Macedònia del Nord de Iugoslàvia el 8 (1991), Tadjikistan de la URSS el 9 (1991), Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras i Nicaragua d’Espanya, tots el 15 de setembre (1821) i Mèxic també d’Espanya el 16 (1810), com Xile el 18 (1810), el 21 Malta se separa del Regne Unit (1964) i Belize el mateix 21 (1981), Bulgària de l’imperi otomà el 22 (1908), Guinea Bissau de Portugal el 24 (1973) i Botsuana el dia 30 del Regne Unit (1966).
El dia 10 és el National Day a Gibraltar, en record del referèndum sobre la sobirania de Gibraltar (1967) on el 0,36% va votar per formar part d’Espanya i el 99,64% per mantenir l’estatus polític actual i els vincles amb el Regne Unit. Quan es vota, en un context democràtic, i es pregunta qui vol formar part d’Espanya, acostumen a passar aquestes coses.
