La desinformació és una protagonista habitual dels debats electorals, escenari en el qual els candidats solen esgrimir tècniques com la manipulació amb arguments fal·laços i la selecció interessada de dades per a seduir a l'audiència i transmetre la sensació d'haver guanyat la confrontació.
Així ho exposen les fonts i els experts consultats per EFE Verifica, en vespres del cara a cara televisat d'aquest dijous entre els candidats del PP i el PSOE a la presidència del Govern, Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez.
Quines tècniques es fan servir?
Entre les tècniques de desinformació més emprades en els debats destaquen la de descontextualitzar els fets per a alterar el seu sentit i la de seleccionar les dades que més afavoreixen i ometre els que perjudiquen, un recurs, aquest últim, conegut com a cherry-picking.
També s'ha constatat un mètode que consisteix a llançar una allau massiva de xifres i arguments complexos a gran velocitat per a desviar l'atenció i deixar al rival sense capacitat de resposta, com va ocórrer per part de tots dos candidats en l'únic debat que han tingut fins a la data Feijóo i Sánchez, el juliol de 2023, en ocasió de les anteriors eleccions generals.
A aquest bombardeig de dades sense rigor se'l coneix com a galop de Gish o metralladora de fal·làcies.
La primera d'aquestes denominacions va ser encunyada per l'antropòloga estatunidenca Eugenie Scott en al·lusió a un defensor de postures acientífiques anomenat Duane Gish, que aclaparava als seus oponents amb desenes d'afirmacions dubtoses en pocs minuts.
Quina és la motivació?
Per a Francisco Seoane, professor de la Universitat Carles III de Madrid especialitzat en la comunicació política, la desinformació que pot donar-se en els debats electorals està més relacionada amb imprecisions i enganys retòrics, vinculats a la tradició de les fal·làcies lògiques, que amb les falsedats de les xarxes socials.
En tot cas, Seoane atribueix aquests comportaments a la necessitat dels candidats de fer la sensació que han guanyat el debat. "En la política, en la televisió, és més important la credibilitat que dir la veritat", sintetitza per a subratllar la diferència entre aparença i realitat, en una cita a Neil Postman i el seu assaig "Divertir-se fins a morir".
"La filosofia és conèixer la veritat, la retòrica és convèncer; si convences amb arguments enganyosos i amb fal·làcies, perquè ja estàs guanyant, que és del que es tracta", sentencia.
No no més a la televisió
En l'anàlisi de la desinformació dels debats electorals, hi ha experts que inclouen el que passa a les xarxes socials en paral·lel al discurs dels candidats en el plató de televisió, com succeeix amb Leticia Rodríguez Fernández, professora del Departament de Màrqueting i Comunicació de la Universitat de Cadis.
Per a aquesta experta, l'entorn digital "pot servir per a marcar agenda", perquè, com explica, molts ciutadans segueixen el debat en les xarxes socials al mateix temps que en televisió i altres ho fan exclusivament pels missatges que llegeixen en les plataformes.
Rodríguez afegeix que un tercer estadi de la desinformació sobre els debats podria estar en "la intoxicació de les notícies" relacionades amb aquestes confrontacions dels candidats i els "comentaris en els mitjans de comunicació" que poden influir en la percepció de l'opinió pública sobre qui ha estat el guanyador.
Fonts:
- Francisco Seoane, professor de la Universitat Carles III de Madrid especialitzat en la comunicació política.
- Leticia Rodríguez Fernández, professora del Departament de Màrqueting i Comunicació de la Universitat de Cadis.
- Definició de cherry-pick en el Diccionari d'Anglès d'Oxford.
- Article "Com rebatre als creacionistes", de Eugenie Smith, en Informes del Centre Nacional per a l'Educació Científica (2004).
- Informacions d'EFE.
L'autoria del text és Sergio Hernández, EFE Verifica i l'article forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per a lluitar contra la desinformació sobre les eleccions generals del 29 de novembre.

