Puigdemont passa desapercebut en un debat electoral de «La Vanguardia» sense grans sorpreses

Política

L'habitatge i els retrets creuats sobre el mal funcionament de Rodalies copsen la divisió de blocs en la cursa pel 29-N

Publicat el 19 de novembre de 2026 a les 12:57
Actualitzat el 19 de novembre de 2026 a les 13:06

La campanya electoral del 29-N s'intensifica, amb Carles Puigdemont com a convidat especial. L'entrevista de l'expresident a l'exili a El Mundo ha passat de puntetes en el debat organitzat per RAC1 i La Vanguardia, que ha reunit els principals candidats per Barcelona al Congrés en una jornada marcada pels retrets i les acusacions creuades. Rufián s'hi ha referit, titllant de "vergonya" la concessió d'aquesta entrevista, però Nogueras no ha entrat gaire al xoc i, reivindicant la figura de l'exalcalde barceloní Xavier Trias -a qui el periodista que signa l'entrevista li va atribuir uns comptes falsos a Andorra-, li ha recordat que el mateix Rufián també va atendre El Mundo. Puigdemont, però, a grans trets, ha passat desapercebut. 

El debat ha reunit els principals candidats al Congrés en un cara a cara marcat pels retrets i les acusacions creuades. Jordi Hereu (PSC), Gabriel Rufián (ERC), Míriam Nogueras (Junts), Ernest Urtasun (Comuns-Front Ampli) -número dos de Colau, qui també és presidenciable i es reserva pels debats espanyols-, Xavier García Albiol (PP) i Carina Mejías (Vox) -número dos d'Aizcorbe- han protagonitzat els enfrontaments més intensos al voltant de Rodalies, l’habitatge, la immigració i el català. Més enllà de les propostes, el debat ha evidenciat la competència entre els partits d’esquerres per reivindicar les mesures socials impulsades durant la legislatura. I ha transcorregut sense grans sorpreses. 

La pugna entre ERC i Junts ha protagonitzat un dels moments més tensos del debat electoral organitzat aquest dijous. En plena campanya del 29-N i amb el paper de Puigdemont durant la legislatura al centre del debat polític, amplificat per l'entrevista que ha concedit el líder juntaire a l'exili, Nogueras i Rufián han intercanviat acusacions sobre la utilitat de les seves respectives formacions a Madrid i la relació amb el PSOE. Nogueras ha acusat ERC d’haver fet de “crossa del PSOE” durant vuit anys sense aconseguir aprovar “ni una sola llei pròpia”. Mentre que Rufián ha respost amb contundència i ha qualificat de “miserable” aquesta afirmació, tot recordant que els republicans han contribuït a treure persones de la presó: “Ja n’hi ha prou d’aquesta toxicitat”, ha contestat el candidat d’ERC.

El socialista Jordi Hereu ha aprofitat l’enfrontament per celebrar que els dos partits independentistes competeixin per demostrar qui ha estat més útil al Congrés. Rufián, però, ha rebutjat la comparació amb Junts amb una resposta directa: “No em compari amb Convergència”. El candidat dels republicans continua incidint en les diferències amb els juntaires, però emmarca  la rivalitat amb el PSC, amb qui es busquen les pessigolles per capitalitzar el vot del cinturó metropolità, socialista d'ascendència. 

Rodalies i habitatge, al centre dels retrets

La situació de Rodalies ha tornat a posar contra les cordes els partits que han governat a l’Estat. Hereu ha admès que el servei “no està a l’altura” del que mereixen els catalans, però ha defensat les inversions previstes fins al 2030 i l’arribada de 110 trens nous els pròxims mesos. Rufián ha responsabilitzat tant el PP com el PSOE de l’estat de la xarxa, mentre que Nogueras ha contraposat la puntualitat del 98% de Ferrocarrils de la Generalitat amb les deficiències de Rodalies i ha denunciat el dèficit d’inversió a Catalunya. També ha posat sobre la taula els 162 euros invertits per català als 452 invertits per madrileny, acusant novament els socialistes d'infrafinançament a la xarxa de trens que opera al país. 

Més enllà del debat encès sobre Rodalies, l'habitatge també ha estat una de les patates calentes de la jornada -com ho està sent durant tota la campanya. Rufián ha alertat que "la mà invisible del mercat sempre va al coll del ciutadà" i ha interrogat Hereu per saber si el govern central està "disposat" a regular aquest dret. El cap de llista del PSC ha reivindicat la necessitat de protegir la seva "funció social", i ha apostat per "intervenir un mercat ineficient" i "construir més". "Hem d'aliar-nos amb el mercat per a un habitatge assequible i protegir el vulnerable", ha dit.

Per la seva banda, Urtasun ha assenyalat que els ha costat "arrossegar el PSOE" fins a aquestes posicions, una interpel·lació que ha estat replicada amb ironia per Hereu, qui li ha donat les gràcies per "ajudar" els socialistes a "tirar endavant". El número 2 del Front Ampli, i ministre en el govern de Sánchez, ha aplaudit l'aprovació dels decrets, que han permès "començar a intervenir" el mercat, i ha assenyalat que "ara cal prohibir els pisos turístics i aturar completament l'activitat dels fons voltor". També ha reclamat que l'obra nova sigui d'habitatge "assequible".

El català, també un motiu de xoc

L'ús del català ha estat un dels temes que més ha enfrontat els candidats. Albiol ha defensat que "l'important no és que el català es parli a Madrid", sinó que es parli a Catalunya, perquè, segons ell, el seu ús al carrer està retrocedint. Ha avançat que al Congrés intervindrà en castellà perquè l'entenguin a Catalunya i a la resta de l'Estat. Rufián ha replicat al dirigent dels populars que té "la mateixa credibilitat parlant del català que la senyora Nogueras parlant d'habitatge". També li ha retret que forma part d'un partit que "es vol carregar la immersió lingüística" i ha afegit: "No és opinió, és informació". Albiol li ha preguntat quantes vegades ha parlat ell en català al Congrés i ha dit que a l'Ajuntament de Badalona parla "sempre o gairebé sempre" en català.

Nogueras, per la seva banda, ha recordat que el PP i Vox porten al programa obligar a tornar a parlar castellà al Congrés i acabar amb la immersió lingüística. Urtasun ha afirmat que els pactes entre el PP i Vox són "una amenaça per a la llengua catalana". Ha posat d'exemple que al País Valencià i a les Balears aquests governs van retirar les ajudes a entitats com Escola Valenciana i Obra Cultural Balear. Mejías, en canvi, ha atribuït la pèrdua d'ús del català a les "polítiques de portes obertes" dels partits que diuen defensar la identitat catalana. Segons ella, l'arribada "absolutament massiva" de persones estrangeres és un problema "molt més greu" que la llengua al Congrés.

Escull Nació com la teva font preferida de Google