Josep Maria Vallès (Junts): «Amb quina autoritat pot parlar el tripartit del Sant Cugat del futur?»

Recuperar les regnes de l'Ajuntament per salvaguardar el "model Sant Cugat" que s'ha anat consolidant progressivament durant tres dècades de governs convergents i que, al llarg d'aquest mandat, s'ha vist amenaçat pel tripartit (ERC-PSC-CUP). Sota aquesta mirada, Junts, com a primera força política del municipi, lidera l'oposició a una futurible revalidació d'un nou govern d'esquerres.

En una entrevista a NacióSantCugat, l'alcaldable Josep Maria Vallès recrimina contundentment la "nefasta gestió" d'un executiu que, assevera, durant els darrers quatre anys tan sols s'ha dedicat a "vendre fum" i a "encabritar a tothom". D'altra banda, Vallès també aborda la salut interna de Junts després de superar un complex procés de primàries, analitza els reptes immediats i de futur de la ciutat i es mulla respecte a la configuració de possibles pactes postelectorals.

- Després de gairebé un any immersos en unes convulses primàries -que inclús acabaven amb un empat tècnic a 75 vots amb el regidor Carles Brugarolas-, finalment va esdevenir l’alcaldable. Quina valoració en fa de tot el procés?

- Sempre acabo explicant en broma que tot plegat ha estat una gran operació de màrqueting perquè molta més gent conegui el projecte de Junts per Sant Cugat. Com bé has apuntat, amb en Carles vam empatar i, a la setmana, ja va suggerir-me de seguida que m’hi posés jo al capdavant. Des d’aleshores, no hem parat de treballar plegats. Del procés agraeixo sobretot que hagi acabat bé.

- Realment es va empatar a 75 vots? Hi ha qui apunta que el resultat podria estar arreglat davant de tanta coincidència... 

- La veritat és que tothom va tenir molts dubtes, però això és el que ens van dir des de dalt. Ho vam assumir i vam tirar milles. Hi ha qui afirma que segurament va guanyar un de nosaltres per uns pocs vots de diferència i, aleshores, el partit va decidir anunciar directament que havíem empatat per obligar-nos a forjar un acord. No ho sé i, al final, és igual. Ho vam aconseguir resoldre i ja està. 

- Considera que el partit n'ha sortit reforçat o s’ha vist debilitat de tot plegat? 

- Completament enfortit. Vam celebrar una assemblea batent rècords d’assistència i amb una aprovació d'un 86% de suports a la candidatura.

- Tot i això, durant el transcurs de les primàries, sí que es va produir una certa caiguda en el nombre d’afiliats…

- Sí, però tampoc res massa rellevant. Alguns ho van fer pel procés en si mateix i altres per raons en clau nacional. Érem prop de 200 i potser van caure una vintena. 

- Justament un dels objectius en la configuració de l'actual llista electoral era “endreçar i convergir” totes les ànimes del partit sota la mateixa candidatura perquè tothom s’hi “sentís reflectit”. On queda llavors el tercer candidat a les primàries i representant de la branca carmelista, Aitor Arriaga? Per què finalment no apareix?

- No hi és perquè ell mateix va decidir renunciar. Ara bé, altres persones, com tu anomenes, del sector carmelista, sí que hi són. Tots aquells regidors que volien continuar tornen a aparèixer a les llistes, com ara Albert Salarich (6), Núria Fernández (8) o l’Eloi Rovira (12).

- Però en el seu moment es va anunciar que Arriaga -com a tercer competidor en les primàries- ocuparia un lloc rellevant entre els 10 primers noms en la configuració de les llistes…

- És que des d’aleshores han passat moltes coses com, entre d’altres, l’oferiment al vicepresident de la Generalitat Jordi Puigneró una posició significativa a la candidatura; cosa que inicialment no estava prevista i que va obligar a moure la resta de noms. Una llista on, a banda, s’havia de continuar respectant la paritat en format cremallera home-dona mentre també es buscava l’equilibri competencial de cadascú entre totes les àrees.

- Com es va configurar aquest fitxatge estrella de Puigneró?

- Doncs simplement li vam oferir. Hi havia molta gent que va pensar que era una gran oportunitat poder aprofitar la seva notorietat i experiència per al nostre projecte. Així doncs, li ho vam proposar en una trobada amb en David Saldoni, en Jordi Turull, en Carles Brugarolas i jo mateix, i va acceptar.

- Va ser mai una possibilitat real que li prengués l’alcaldablia?

- Diria que no. Ara bé, entenc perfectament la rumorologia i hi havia inclús gent del propi partit que pensava que Puigneró podria tirar més que jo als comicis; però al final, aquesta possibilitat no va donar-se. En Jordi va respectar que aquí ja s'havia celebrat un procés de primàries i s'havia escollit un candidat.

"Som la primera força de la ciutat i ens presentem per governar amb un programa de govern"

- També en clau electoral, per què no es va acabar de consolidar el pacte amb el PDECat? Em consta que les dues ànimes locals estaven molt d’acord.

- Sí. I, a més, amb la Mayte (alcaldable del PDECat - Units) hi tinc una molt bona relació d’amistat. Al final va ser un tema que venia més de dalt que de baix. Parlar en vam parlar molt, i inclús ja teníem un document elaborat a nivell local amb el nom de la confluència, la configuració del govern; etc… Malgrat tot, la fórmula jurídica de l’acord és el que no va acabar de consolidar-se. El Trias a Barcelona, per exemple, ho ha fet molt diferent.

- És que a la capital catalana, el PDECat ha donat el braç a tòrcer no presentant una candidatura alternativa i, aquí, sí que n'han presentat una de pròpia…

- Sí. De totes maneres, si la Mayte surt com a regidora, de ben segur que ens posarem d’acord. 

- Aquesta situació els ha obligat ara a reclamar un "vot útil" davant la resta de formacions hereves de l’antiga CiU que es presenten com a competència. Té por que aquesta dispersió de vot pugui condemnar les seves opcions a l’alcaldia i governança de la ciutat?

- Por, no. Soc optimista per naturalesa i, cal recordar, som la primera força de la ciutat. Per aquest motiu, ens presentem per a governar amb un programa de govern. Sí que és cert que aquests altres partits formen part del nostre entorn i ens poden treure vots, però també cal tenir en compte el balanç que fa la ciutadania de l’experiment tripartit. Estic convençut que en aquests comicis s’hi sumarà un vot de càstig significatiu mentre que a nosaltres se’ns premiarà com a oposició propositiva i fiscalitzadora.

- Per tant, asseguren que aquest "experiment" no ha acabat de funcionar?

- Home, no és que ho digui jo. Aquest govern és el pitjor valorat per la ciutadania des que s’elabora l’Observatori Sociològic de Sant Cugat.
 
- Així com a resum, de l’última legislatura, quines àrees consideren que n’han sortit reforçades?

- Mira, crec que s’ha fet molt bona feina des de l’àrea de Memòria Històrica (PSC) amb tota una sèrie de treballs, recerques i exposicions que han estat molt útils per explicar a la gent d’on venim i permetre'ns conèixer més els nostres orígens.

- I ja està?

- No se m’acut cap altra. Si vols m’ho penso i demà t’ho dic. 

- I quines n'han sortit debilitades?

- Totes les principals. La gestió econòmica, l’habitatge, la mobilitat, el manteniment urbà, el medi ambient. Durant aquest govern no hi ha hagut lideratge polític ni capacitat executiva de gestió. I això ho han percebut els mateixos treballadors de l’Ajuntament.

- Anem pas per pas. Al llarg de la legislatura han estat molt crítics amb la gestió econòmica i pressupostària de l’executiu que acabarà el mandat deixant l’Ajuntament amb un dèficit de 3,2 milions d’euros…

- Soc incapaç d’entendre com un govern que gaudeix d'una majoria absoluta no és capaç d’aprovar els pressupostos quan toca, veient-se, fins i tot, obligats a prorrogar-lo perquè no saben equilibrar despeses i ingressos. Tenir pressupost, que és l’eina principal d’un Ajuntament perquè allà queda recollida tota acció política, és bàsic. Respecte a la xifra que has donat, realment hi ha tant ball de números que quan entrem al consistori sol·licitarem una auditoria per saber exactament com estem realment. Pensem que hi ha molt de maquillatge.

- Per què creuen que s’ha produït aquesta situació?

- Pel propi format de tripartit. I, mira que et dic, que gairebé els disculpo i tot. Quan des de Junts parlem de mobilitat o habitatge, a les nostres pròpies files ja tenim disparitat d'opinions. I és completament normal. Ara, imagina’t això amb tres forces polítiques independents. És impossible que surti bé. Això ha provocat que s'hagin anat prenent decisions cabdals sense rigorositat i sense pensar-les. 

- Sovint han denunciat que l'executiu ha estat posant en risc el “model de Sant Cugat”. Què vol dir model de Sant Cugat i en quin sentit s’ha vist amenaçat?

- El model de Sant Cugat és aquell que va començar l'any 1987 amb en Joan Aymerich; l’alcalde encarregat de planejar el futur de la ciutat quan encara no existien, per exemple, el barris de Torreblanca, Coll Favà o el Parc Central. Aleshores, Aymerich va tenir la possibilitat d’impulsar un model urbanístic replet de Ragulls Centres, tal com ho preveia el Pla General Metropolità (PGM). No obstant això, ell va optar per rebaixar els sostres edificables a tres o quatre plantes, amb la potenciació de zones verdes i un entramat urbà dissenyat a escala humana. Una ciutat amable a partir d'un model que posteriorment van anar consolidant Lluís Recorder i Mercè Conesa. El model d’èxit que tothom celebra i que ha esperonat que la gent vulgui venir a viure-hi.

"El tripartit critica que s'ha crescut molt demogràficament durant els darrers anys, però és que encara s'hagués pogut créixer molt més"

I de cop i volta, al tripartit se li ocorre, sense consultar-ho amb ningú, construir dues torres de 12 plantes amb la voluntat de replicar aquest disseny a altres indrets del municipi. Això és trencar el model de ciutat que, de retruc, acabaria compactant encara més la població amb més vehicles, més congestió i un llarg etcètera…

- En aquesta mateixa línia, critiquen que el municipi ha “perdut pistonada” i que “cal recuperar l’època daurada de Sant Cugat”. Però no va ser precisament aquesta mateixa època la que no va saber planificar ni gestionar el creixement demogràfic de la ciutat derivant que, només en els últims 20 anys, prop de 90.000 habitants s’hagin desempadronat amb una notòria emergència habitacional? 

- Si s’hagués fet tot el que es podria fer, ara tindríem un Sant Cugat de 240.000 habitants. Imagina’t tota aquesta gent passejant pel centre els caps de setmana… El tripartit critica que s’ha crescut molt demogràficament durant els darrers anys, però és que encara s’hagués pogut créixer molt més. 

- La ciutat ha crescut molt, sí. Però també hi ha molta gent que s'ha vist expulsada arran d'abraçar un model que, segons els experts, incita a una paulatina substitució poblacional cap a una ciutadania amb major capacitat econòmica…

- El partit polític que digui tenir la solució màgica per aconseguir que no marxi ningú, menteix. Lluitar contra el mercat immobiliari és molt complicat. Som un municipi molt ben comunicat, situat al costat de Barcelona i, com he dit abans, amb un reivindicat model de ciutat. Què podem fer per resoldre aquesta situació? Doncs continuar fent més habitatge públic. 

- I quines respostes concretes plantegen per donar resposta a aquell sector de la població, especialment els joves, que veuen impossible poder quedar-se a Sant Cugat?

- Amb polítiques socials i més habitatge. Des de Junts apostem per cercar, amb l'ajuda dels privats, fórmules per facilitar l'emancipació dels joves. Així, plantegem que el consistori pugui arribar a acords amb entitats bancàries per donar un cop de mà al jovent per finançar part de les entrades d'hipoteques, agilitzar processos i pagar una sèrie de despeses i bonificacions com a administració local. A més a més, caldria estudiar poder dividir la cèdula d’habitabilitat de cases unifamiliars per donar l'opció a repartir costos i augmentar l'oferta residencial al municipi. Mentrestant, durant els últims quatre anys, el tripartit no ha fet res.

- S’ha arribat al compromís transversal d’impulsar un parc d’habitatge públic de Sant Cugat que arribi al 10% en 10 anys. Serà suficient?

- La gran mirada està concentrada en tota aquesta àrea de Ca n'Ametller encara per definir, però el que està clar és que presenta l'oportunitat de fer molt habitatge públic. 

- Quina nota li poseu al Pla d’Habitatge 2030 elaborat pel tripartit? 

- És que és fum. Un creixement com aquest s’ha de pactar amb totes les forces del consistori i amb la resta d’actors implicats. A banda de les promocions, també s’ha de tenir enllestit i actualitzat un pla de mobilitat que contempli una rigorosa projecció d’equipaments i serveis.

"S'ha presentat un Pla d'Habitatge que fixa la mirada fins al 2030 sense consultar-nos"

- I en cas d’entrar a govern, què faran amb aquest pla?

- En farem un de nou.

- Un altre?

- És que l'actual ni el coneixem. I això és gravíssim. S'ha presentat un pla que fixa la mirada fins al 2030, és a dir, contemplant diversos mandats; i aquí, com a primera força de l'oposició, ni se'ns va venir a buscar ni consultar. Així doncs, com a mínim el revisarem i, en qualsevol cas, ens posarem a construir pisos des del primer dia. Hi ha molts terrenys de la ciutat on es podria començar demà mateix a aixecar noves promocions. 
 
- El gran acte que es va fer al teatre de La Unió batejat com a "El Sant Cugat del Futur" anava en aquesta línia de visibilitzar unitat...

- El "Sant Cugat del Fum". O sigui, un tripartit que ha estat incapaç de gestionar el present durant els darrers quatre anys, amb quina autoritat parla del Sant Cugat del Futur? Ho trobo descarat i una presa de pèl. No hi ha res. Així com encara no sabem el que va costar aquesta megacampanya de producció. Es va presentar un gran vídeo i uns renders digitals de diversos projectes pendents de pactar. Vendre fum com van fer a dos mesos de les eleccions és molt cutre. 

- Una megacampanya i uns vídeos als quals des de Junts van participar...

- Home, només faltaria. És que un dels maltractaments més sonats d’aquest ajuntament és que ha anat organitzant activitats sense informar ni als seus regidors. Ens mereixem un respecte. Jo no em puc assabentar dels plans de govern a través de la premsa.

"Si estem al govern, el model del Ragull Centre no s’implementarà a cap indret de la ciutat"

- Sobre aquesta projecció de Ca n’Ametller que preveu aconseguir prop de 2.400 nous habitatges de protecció oficial, creuen que és realista?

- És molt fàcil donar xifres i, per això, prefereixo no opinar. Fum. 

- I amb el projecte del Ragull Centre, què s’hauria de fer? 

- Des de Junts ho tenim molt clar. Nosaltres vam presentar un contenciós - administratiu als tribunals i ara la demanda ha estat admesa a tràmit. Ja t’avanço que no es farà. De cap manera. Si estem al govern, el model del Ragull Centre no s’implementarà a cap indret de la ciutat.

- I amb la construcció de l'escola de La Mirada al bosc de Volpelleres? Continuem sota el bloqueig judicial…

- Amb La Mirada tenim dos grans problemes: per una banda cal donar resposta urgentment a les demandes de la comunitat educativa -a les quals el govern ha fet cas omís- mentre no s’habilita el nou edifici; i, per l’altra, que l'executiu fa temps que hauria d’haver començat a buscar espais alternatius per no perdre el temps i així avançar-nos a una possible sentència desfavorable.

- En tenen alguna d’estudiada?

- Ho estem mirant, però no tenim ni els elements ni la capacitat que té el tripartit per fer-ho. 

- Respecte a la mobilitat, què farien amb l'Anella Verda?

- És que de veritat que no sé com es poden fer les coses tan malament. És, simplement, de jutjat de guàrdia. L’Anella Verda, que més aviat és negra, es va fer d’un dia per l’altre enmig del confinament. Carregant-se les zones de càrrega i descàrrega de la nit al dia mentre els comerços estaven al·lucinant. I, des d'aleshores, s'ha anat modificant i apedaçant constantment sense criteri. Amb l'última, ara ni les ambulàncies ni els camions de bombers poden passar pels puntals que han col·locat. Segons l'Observatori, la mobilitat -trànsit, transport públic, aparcament, voreres- és la principal preocupació de la ciutadania. Cal actualitzar i replantejar urgentment el pla de mobilitat, a vista d’ocell, amb experts i de forma consensuada.

- I, per tant, una opció seria retirar-la?

- Sí. Es podria plantejar de forma temporal per revisar recorreguts i estudiar com revertir aquest col·lapse que sobretot s'accentua durant les hores punta. 

- I amb la Zona de Baixes Emissions?

- També caldria revisar-la. Aquí van voler córrer molt per ser la segona ciutat de Catalunya en tenir una Zona de Baixes Emissions i els primers del país en sancionar. S’ha de fer molta pedagogia abans de tirar endavant mesures d’aquesta magnitud que, obligatòriament, han d'anar acompanyades d’alternatives viables. 

- Què proposarien des de Junts en matèria de seguretat?

- Aquest àmbit resulta més complicat perquè tampoc és que l’Ajuntament en tingui la competència absoluta. Aquí hi ha hagut un dèficit històric on manquen agents de Policia Local davant d’un territori molt ampli. Cal més patrullatge i càmeres de videovigilància per ajudar a reduir els índexs de delinqüència. Unes xifres que, certament, a Sant Cugat són baixes, però això no li expliquis massa a una persona a qui li han entrat a casa mentre estava sopant. Cal dedicar més esforços i recursos en la seguretat ciutadana. 

- Quins són els grans equipaments de futur que necessita urgentment la ciutat?

- En necessitem molts i, alguns, des de fa molt de temps. N’hi ha que no depenen estrictament de nosaltres mateixos com ara uns jutjats d’instrucció de primera instància, un hospital públic, la segona residència de gent gran o una nova biblioteca central. Ara bé, pel que fa a les capacitats de l’Ajuntament, caldria impulsar i reformar els equipaments esportius municipals, obrir el reivindicat centre cívic de Volpelleres, adequar Vila Montserrat i inaugurar una piscina pública al barri del Monestir- Sant Francesc. 

- Què es podria fer a Vila Montserrat? És un espai molt reduït... 

- Un petit ambulatori per donar resposta a les necessitats del barri. Ara bé, una altra opció, davant el deteriorament de l’immoble on actualment no es pot ni entrar, seria tirar-la a terra i aixecar un nou bloc on les dues primeres plantes estiguessin dedicades a activitats pel barri i, la resta, a pisos de protecció oficial.

- Quina és la posició de Junts respecte al procés independentista. Ha perdut pes i rellevància a favor del pragmatisme més local?

- Jo parteixo de la base que sóc independentista des que tinc ús de raó. I tinc 56 anys. Partint d'aquest punt, jo em presento a les eleccions municipals de Sant Cugat per solucionar els problemes de la ciutat.

- Per tant, les faixes de l’eix sobiranista o eix constitucionalista no impedirien cap pacte a futur…

- No he arribat encara a aquesta pantalla. 
 
- L'experiment de l'agrupació d'electors de "Som Valldoreix", encapçalada per Herrada amb el suport original de Junts-PDECat, ha funcionat parcialment. S'ha aconseguit esgarrapar el suport del PP i Valents, però la resta de formacions de l'espectre centredreta s'han acabat desmarcant…

- Tinc molt clar que Herrada guanyarà les eleccions a la presidència de l’EMD. Sobretot perquè les esquerres han necessitat unir-se totes per poder fer-li front. I només això ja és molt significatiu. Comptem amb una candidatura potent i un discurs molt clar: "Voleu que l’experiment del tripartit es repeteixi a Valldoreix?".

- Tornant a casa, com valora el paper de Junts des de l’oposició?

- Jo no vinc del món de la política, però si una cosa tinc clara és que vull aplicar una política de proximitat. Si escoltes, decideixes millor. Afines més. Ara bé, si tires pel dret i imposes, malament rai. De vegades, el veïnat té la pròpia solució i només cal escoltar-lo. I quan sigui alcalde de Sant Cugat, així ho faré. Escoltaré al conjunt de la ciutadania i als 25 regidors del plenari. Quelcom que el tripartit no ha fet.

"El govern s’ha passat els últims quatre anys sense escoltar a ningú i ha acabat encabritant a tothom"

- En aquesta línia, al llarg de la legislatura sovint s'han queixat del tracte rebut per part de l’executiu, sobretot en els plenaris pel tarannà de l'alcaldessa Mireia Ingla. Inclús qualificant la situació de "maltractament"...

- És que allà s'ha pogut visualitzar molt bé. Un ciutadà, quan ve a l’Audiència Pública, no ho fa per aplaudir-nos; sinó per exposar les seves problemàtiques personals. Aquell veí t’està ajudant a governar. T’està dient que "x" no està funcionant. Ostres, doncs escolta’l, pren nota, reuneix-t’hi… El que no pots fer és esbroncar-lo i que acabi sortint més enfadat del que ha entrat. I a nosaltres ens ha passat el mateix. En diverses ocasions se’ns ha retirat o, directament, negat la paraula. El govern s’ha passat els últims quatre anys sense escoltar a ningú i ha acabat encabritant a tothom, inclús a les entitats que les ha deixat a la deriva. Aquesta no és una bona manera de governar. 

- Feu alguna mena d’autocrítica?

- No haver sigut prou contundents. Hem estat una oposició més propositiva, d'intentar buscar solucions, que dura. L’actual govern, quan era a l’oposició, era molt més taxatiu. Hem estat massa amables; tot i que també hi ha hagut certes temes gruixuts on hem tingut més alternativa que anar als jutjats, com en el cas del Ragull Centre. 

- Per què els santcugatencs l’haurien de fer confiança?

- Perquè el projecte polític de Junts és el més potent i el que històricament ha estat la candidatura que ha guiat i exercit el model de ciutat. A més a més, soc un candidat que coneix molt bé la realitat de Sant Cugat perquè, durant els meus trenta anys a la premsa local, he interactuat amb tots els sectors d’aquesta ciutat.

- Amb qui es veuria més còmode a l'hora de teixir aliances postelectorals? Amb ERC o el PSC?

- Teòricament, encara que sigui per simple afinitat, el més normal seria amb ERC.

- I l'opció d’una alcaldia compartida (2 anys i 2 anys davant d'una futurible coalició) estaria sobre la taula?

- Penso que no toca parlar de tot això encara. No estem en aquesta pantalla. Ara bé, així d’entrada, personalment em sembla una proposta estranya. 

- I si les esquerres tornessin a deixar fora Junts de la governança, què passaria?

- Que ens posaríem a treballar des del primer dia exercint una oposició més contundent i fiscalitzadora, malgrat mantenir aquesta mirada propositiva. Tot i això, no crec que passi. La població no està contenta amb el tripartit i ho demostrarà a les urnes.