La Canals Galeria d'Art de Sant Cugat del Vallès reivindica el caràcter pioner de l'Escola Catalana del Tapís. La petita sala d'exposicions reuneix dos dels tapissos elaborats amb la tècnica genuïna sota el nom 'Sant Cugat, l'art d'un poble'. La mostra també recull el testimoni i algunes imatges del primer aprenent de l'escola, Josep Aymerich, de qui encara avui penja una de les obres més icòniques al Monestir de Montserrat. L'exposició, que es pot veure fins a finals d'agost, és una retrospectiva i una reivindicació d'una expressió artística internacional amb segell local.
L'objectiu de la mostra és recuperar la memòria i reivindicar l'impacte internacional de l'Escola Catalana de Tapís. Així, l'exposició recull obres i documents que evidencien la transformació d'un art ancestral en una expressió contemporània i compromesa, impulsada des de Sant Cugat per figures com Miquel Samaranch i la seva esposa, Mercè Viñas.
L'origen de l'Escola Catalana del Tapís es remunta al moment en què Samaranch, empresari del sector tèxtil a Sabadell, va adquirir la Casa Aymat de Sant Cugat després de la mort de Tomàs Aymat. Un poc es va donar per acabada la seva activitat tèxtil original, hi va impulsar una manufactura moderna basada en el trasllat de l'art pictòric al teixit. La participació de noms com Pablo Picasso, Joan Miró o Josep Maria Subirachs va situar la ciutat en el mapa artístic internacional i va donar veu a una nova generació d'artistes catalans com Jaume Muxart, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona o Maria Assumpció Raventós.
"Van voler crear una nova tendència, un nou estil de fer tapissos", detalla Josep Canals, director de la Canals Galeria d'Art, que destaca com aquest moviment va tenir també una càrrega ideològica i cultural. "Aquí, en aquells moments, és quan el franquisme es lluita amb l'art", destaca, tot recordant que Samaranch va batejar la manufactura com a "catalana" en ple règim.
L'exposició inclou dues peces de tapís de Josep Grau-Garriga i Carles Delclaux, així com obres pictòriques i gràfiques d'artistes vinculats a l'Escola. Malgrat les dificultats d'espai i pressupost, Canals reivindica l'essència de la mostra: "Aquí tenim exposat el sentiment de Catalunya, i per descomptat de Sant Cugat, dels anys 60 fins avui".
Joan Aymerich, el primer aprenent
De tots els aprenents que va tenir l'Escola Catalana del Tapís, el primer va ser Joan Aymerich, qui també va ser alcalde de Sant Cugat entre 1987 i 1999. Aymerich va començar a formar-se amb només 14 anys sota el mestratge de Vicente Pascual, procedent de la Reial Fàbrica de Tapissos de Madrid, i amb el suport artístic de Josep Grau-Garriga.
Durant la seva etapa a la Casa Aymat, Aymerich va participar en la producció de nombrosos tapissos a partir de cartrons d'artistes joves com Tharrats, Subirachs, Cuixart o Muxart, molts dels quals van acabar adquirint una gran notorietat. L'exaprenent subratlla, però, la manca de reconeixement públic a la figura dels artesans: "Veiem un tapís i el relacionem amb el nom de l'artista, però darrere hi ha una feina anònima i pacient", assenyala.
En aquest sentit, Aymerich recorda amb especial orgull el tapís que va teixir, juntament amb dos aprenents més, Josep Royo i Antoni Busquets, per encàrrec del Monestir de Montserrat: "Encara avui es pot veure penjat damunt l'altar", apunta. L'obra, segons relata, duu al revers la inicial "A", la seva, com a discret testimoni del seu pas per l'Escola.
El tapisser Aymerich va deixar de teixir el 1964, quan va ser traslladat a la secció de direcció de catifes de la mateixa empresa. Més tard, una estada al servei militar li va impedir participar en una Exposició Internacional a Lausana (Suïssa). Tot i la seva trajectòria política posterior, assegura que la seva experiència com a primer aprenent de tapís forma part essencial de la seva identitat.
