Fa exactament dos anys, les eleccions municipals van reconfigurar el poder local de Catalunya. Les quatre capitals del país -Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona- van canviar de mans: a Barcelona, Ada Colau va cedir el testimoni a Jaume Collboni, que va pactar amb el PP i els Comuns per evitar que Xavier Trias, vencedor el 28-M, recuperés el càrrec; a Lleida, Fèlix Larrosa, del PSC, va arribar al poder en substitució de Miquel Pueyo, d'ERC; a Tarragona, amb els mateixos partits com a protagonistes, va veure com Rubén Viñuales substituïa Pau Ricomà; a Girona, Lluc Salellas, de Guanyem, va pactar amb Junts i els republicans per tenir la vara d'alcalde tot i la victòria socialista.
Com s'ha arribat al mig mandat? Quins reptes queden pendents de cara a les properes eleccions? Quins alcaldes repetiran i quins no? Quines dinàmiques nacionals influiran en les decisions locals que s'han de prendre abans del 2027? Aquestes són totes les claus per passar balanç del 28-M i enfocar tot el que vindrà.
Barcelona
Malgrat la situació de minoria a l'Ajuntament, Collboni està sent capaç de capitalitzar el moment dolç que travessa el PSC a Catalunya. Amb connexió directa amb la Generalitat i amb l'Estat, s'estan multiplicant els anuncis per desbloquejar projectes pendents. Tot i que hi ha qüestions que provenen de mandats anteriors, amb Colau al capdavant, com és el cas de la connexió del Tramvia per la Diagonal o el nou parc de les Glòries, n'hi ha d'altres que ja porten el segell de l'actual alcalde, com ara la reducció dels terminis de les obres de la Rambla o l'acceleració de la transformació de la Via Laietana. Amb només deu regidors i sense incorporar ERC al govern, Collboni aspirarà a la reelecció.
Lleida
Després d'una etapa de quatre anys en mans d'ERC, l'alcaldia de Lleida va tornar a mans del PSC sota la figura de Fèlix Larrosa, que ja va ostentar el càrrec breument quan Àngel Ros va plegar l'any 2018. La transformació del centre històric és la principal prioritat del govern municipal, que disposa d'un pressupost de 232 milions d'euros. Entre els reptes pendents hi ha la seguretat -recentment hi ha hagut disputes al barri de la Mariola- i els empadronaments irregulars, que han estat denunciats pel mateix alcalde per l'existència de "màfies" que s'hi dediquen. De cara al 2027, el PSC aspira a continuar tenint sota control el bastió de Lleida, mentre que els rivals es renovaran.
Girona
En les últimes municipals, símptoma del canvi de cicle viscut en l'etapa posterior al procés, a Girona hi va guanyar el PSC. Des del 2011, la força hegemònica era l'espai convergent, amb Carles Puigdemont com a emblema. Sílvia Paneque, ara consellera amb Salvador Illa, no va ser capaç d'arribar a l'alcaldia degut a un pacte entre Guanyem -sigles que tenen la CUP com a motor-, Junts i ERC. Es tracta de l'última gran ciutat en què la unitat independentista s'ha articulat amb èxit en els últims anys. L'alcalde Lluc Salellas té l'habitatge al centre de les prioritats i ha topat amb la recollida de residus com un dels problemes que han sacsejat la ciutat i li han generat crítiques.
Tarragona
El PSC es va fixar en Rubén Viñuales, provinent de Ciutadans, per intentar recuperar una alcaldia tradicionalment propícia en les dues últimes dècades. Se'n va sortir. Tot i estar en minoria -hi continuarà perquè Junts, finalment, va descartar entrar a formar part del govern municipal-, el batlle tarragoní ha impulsat iniciatives com la demolició del Miracle i ha posat l'accent en els esports, però encara té el contracte de recollida de la brossa com el principal repte pendent. De cara al 2027, si no hi ha una sorpresa majúscula, aspirarà a la reelecció d'un ajuntament que també és exponent del poder municipal que té el PSC. Amb Illa a la Generalitat, els socialistes parteixen de bones posicions d'aquí a dos anys.
