El retorn del PSC a l'alcaldia de Lleida amb Fèlix Larrosa al capdavant ha marcat una nova etapa de governs en minoria, amb projectes clau com la transformació del centre històric, l’impuls d’un nou POUM i l’aprovació d’uns pressupostos expansius per al 2025. Tot i això, l’executiu municipal afronta reptes com l’empadronament irregular, la inseguretat a barris com la Mariola i les tensions pel conflicte amb el Lleida CF. La incertesa sobre si Larrosa optarà a la reelecció el 2027 es manté oberta.

La ciutat de Lleida va viure un canvi polític a les eleccions municipals del 2023. Després de quatre anys de govern d'ERC i Junts, els comicis locals van retornar l'hegemonia al PSC, que va obtenir 9 regidors (27,44% dels vots), recuperant l'alcaldia que havia perdut el 2019. Fèlix Larrosa, candidat socialista, va ser investit alcalde amb els únics vots del seu grup, governant en minoria amb el suport sovintejat de Junts, la formació que més ha ajudat el paer en cap en aquests primers dos anys de legislatura. La resta del consistori es compon de 5 regidors del PP, 5 d'ERC, 5 de Junts, 2 de Vox i 1 del Comú de Lleida. La ciutat arriba a mig mandat amb la mirada posada en grans projectes però amb la necessitat d'arreglar vells problemes que llasten el dia a dia. 

La transformació del centre històric i el nou POUM: reptes de futur

L’Ajuntament de Lleida impulsa un ambiciós pla de transformació urbana amb 32 projectes per revitalitzar el centre històric, inclosa la construcció de pisos assequibles. En matèria d'infraestructures, es proposa una connexió ferroviària amb l’aeroport i l’ampliació de l’autovia A-14 fins a França. Els pressupostos de 2025, de caràcter expansiu, ascendeixen a 232 milions d’euros i donen suport a un nou POUM que preveu 27.000 habitatges i sis milions de m² de sòl industrial. 

• Transformació del Centre Històric: S'han enderrocat tres edificis al carrer Cavallers per construir 22 pisos de lloguer assequible per a joves. Aquesta actuació forma part d'un pla integral de 32 projectes per revitalitzar el barri amb habitatge, zones verdes i espais per a iniciatives empresarial.
• Infraestructures i connectivitat: S'ha proposat una connexió ferroviària amb l'aeroport de Lleida-Alguaire mitjançant un ramal de 10 km des de Saira, que també connecti amb polígons industrials i la futura estació intermodal de Torreblanca. També s'ha reclamat que l'autovia A-14 arribi fins a França per enfortir els llaços amb Tolosa.
• Pressupostos municipals: Els comptes de 2025, aprovats amb el suport de Junts, ascendeixen a 232 milions d'euros i es consideren "expansius" per abordar els reptes de la ciutat.
• Urbanisme i habitatge: S'ha impulsat un nou POUM que preveu 27.000 nous habitatges i la creació de sis milions de m² de sòl industrial.

Els grans problemes: seguretat, temporers i futbol

Lleida enfronta múltiples crisis: l’alcalde denuncia "màfies" d’empadronaments irregulars mentre entitats alerten de traves burocràtiques per a migrants. El conflicte amb el Lleida CF s’agreuja després que el club rebutgés l’acord municipal i amenacés amb querelles. El centre Històric pateix degradació i inseguretat, amb veïns exigint acció contra la delinqüència i els serveis socials massius. La Mariola viu episodis violents, com l’agressió a sis mossos, i els temporers agrícoles continuen dormint al carrer o al pavelló per falta de solucions institucionals. Transparència qüestionada i contractes polèmics completen un panorama de tensió social i institucional.

• Empadronaments irregulars: L'alcalde ha denunciat l'existència de "màfies" que cobren per empadronar persones que no resideixen realment a la ciutat, iniciant una investigació interna i considerant accions judicials. Paral·lelament, una trentena d'entitats lleidatanes han denunciat "greus obstacles" a l'hora d'empadronar-se a la ciutat i que això afecta sobretot persones migrants. La situació, asseguren, és causada per la manca de cites a l'Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana (OMAC), la no resolució dels expedients dins el termini legal de tres mesos, la sol·licitud de documentació que no exigeix la normativa estatal o l'exigència d'un període previ de residència a la ciutat que, en alguns casos, és de sis mesos malgrat "no constar al protocol", segons Jennifer Nana, secretària de l'entitat antiracista Ndiatiguia.
• Transparència: ERC ha criticat la manca d'actualització de l'agenda pública del govern, considerant-ho un incompliment de la llei de transparència.
• Contracte de neteja: S'ha prorrogat el contracte de neteja fins al març de 2026, fet que ha generat crítiques per part de l'oposició, que considera que l'estat de neteja de la ciutat no és òptim
• El Lleida CF, una gran pedra a la sabata: El conflicte s’origina el 2022, quan la Paeria rescindeix el conveni amb el Lleida CF per incompliments com deutes amb Hisenda i falta de justificació de subvencions. El club recorre la decisió però la justícia dona la raó a l’Ajuntament el 2025. Davant la situació, la Paeria proposa un nou conveni temporal d’ús compartit del Camp d’Esports, sense cost però amb obligacions. El Lleida CF rebutja la proposta, la considera inviable i anuncia una querella contra l’alcalde Fèlix Larrosa per prevaricació. Aficionats i jugadors han protagonitzat mobilitzacions exigint que el club continuï al Camp d’Esports. El conflicte ha generat tensió institucional i social, i partits com el Comú reclamen més diàleg i col·laboració per garantir la continuïtat del club.
• Centre Històric: degradació i demandes veïnals: El centre històric de Lleida pateix des de fa anys una situació de degradació urbana i social. Els veïns denuncien problemes com la delinqüència, el tràfic de drogues, la prostitució, l'incivisme i l'assetjament immobiliari. A més, la concentració de serveis socials com l'Alberg Jericó, el menjador social i la narcosala d'Arrels ha generat tensions i queixes per part dels residents, que consideren que aquestes instal·lacions contribueixen a la problemàtica del barri. Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament ha promès mesures com l'obertura d'un centre operatiu de la Guàrdia Urbana al Centre Cívic de l'Ereta per reforçar la seguretat a la zona.
• La Mariola: violència i accions policials: El barri de la Mariola ha estat escenari recent de greus incidents de violència. Fa tres setmanes, una batalla campal entre dos grups va acabar amb sis agents dels Mossos d'Esquadra ferits, un d'ells amb una fractura de crani. Els agents van ser atacats amb pedres, ampolles i barres metàl·liques, i no es van efectuar detencions immediates per evitar més disturbis. A més, fa dos mesos, una dona de 44 anys va ser apunyalada en un bar del barri, fet que va incrementar la preocupació per la seguretat a la zona. Per fer front a aquesta situació, la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra han acordat mantenir una presència policial constant i coordinar les seves actuacions per reforçar la seguretat, especialment a l'entorn del carrer Júpiter.
• Residència de Pardinyes i gestió dels temporers: S'ha continuat amb el projecte iniciat en el mandat anterior per construir una residència i un centre de dia per a gent gran al barri de Pardinyes. D'altra banda, cada any, amb l’arribada de la campanya de la fruita, centenars de temporers arriben a Lleida per treballar als camps. Tot i ser essencials per a l’economia agrària, molts d’ells continuen arribant sense contracte ni allotjament garantit. Això provoca que dormin al carrer, sovint en condicions indignes, especialment al barri del Centre Històric, generant tensió amb els veïns i una imatge de deixadesa que es repeteix estiu rere estiu. Malgrat promeses institucionals, l’Ajuntament i la Generalitat no han aconseguit establir un sistema efectiu i estable d’acollida, contractació i allotjament. El problema s’ha cronificat, i col·lectius socials denuncien la manca de voluntat política per abordar-lo de manera estructural. Mentrestant, els temporers continuen sent invisibles per al sistema, però imprescindibles per a l'economia local.

El futur dels candidats

Encara no s'ha confirmat si Fèlix Larrosa es presentarà a la reelecció en les properes eleccions municipals previstes per al 2027. Tanmateix, el seu lideratge en projectes clau i la capacitat de pactar amb altres forces polítiques, com Junts, podrien influir en la seva decisió i en les possibilitats de continuar al capdavant de la Paeria. Larrosa es presentarà amb tota probabilitat a la reelecció com també és gairebé segur el lideratge a les llistes de Jordina Freixanet per ERC, Violant Cervera per Junts i Xavier Palau al PP.