A les grans ciutats, sovint emergeixen espais urbans que esdevenen reptes de gestió pública. Són barris on conflueixen problemàtiques socials, immigració, dèficits estructurals i una història de manca d'inversió pública que els ha deixat al marge del progrés que experimenten altres zones del nucli urbà. Aquests territoris, marcats per la vulnerabilitat, la precarietat i sovint l’estigmatització, són els aneguets lletjos de les urbs modernes: àrees ignorades durant dècades que han acumulat tensions i mancances fins a convertir-se en focus de conflictes de convivència i inseguretat que desemboquen en recels i rebutjos dels ciutadans.

A la ciutat de Lleida, aquesta caracterització social es troba a La Mariola, un barri ubicat entre Gardeny, el Passeig de Ronda i l’Horta que concentra dificultats, una desbordada complexitat social i cultural que molt sovint ha quedat invisibilitzada per una narrativa dominant centrada en els dèficits. Aquesta zona de la capital de Segrià és popular, des de fa dècades, per ser l’escenari de delictes i sovintejats conflictes que l’han posat a les portades dels mitjans de comunicació.

Durant els primers mesos de l’any, el barri de la Mariola ha estat escenari de més d’un centenar d’actuacions policials, la darrera d’elles, aquesta mateixa setmana. Ha estat una trifulga sonada. Molt multitudinària: Sis agents dels Mossos d’Esquadra, quatre dels antiavalots i dos de seguretat ciutadana, van resultar ferits al ser atacats per un turba de veïns del barri. Els agents van acostar-se al barri després de ser alertats d’una enorme baralla amb gairebé 200 persones implicades, que després es van rebel·lar contra els policies. Sense haver intervingut, els agents van ser atacats inesperadament per diversos veïns que els van agredir amb pals, barres i els van llançar diversos objectes. Entre els policies ferits es trobaven un sergent i un caporal dels antiavalots, que van patir lesions al cap amb talls que en alguns casos van requerir fins a 20 punts de sutura, així com cops al tors i a les extremitats.

Els afectats van haver de ser evacuats a l’Arnau de Vilanova per rebre atenció mèdica a causa de les ferides que patien, principalment traumatismes cranioencefàlics i talls. Xavier Ribelles, inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial del Segrià, va relatar que els fets van esclatar arran d’un conflicte puntual entre residents del barri. Segons les seves paraules, l’enfrontament va tenir lloc entre famílies arrelades de fa molts anys i va durar prop d’un quart d’hora llarg. Quan els agents van acudir al lloc van ser rebuts amb una actitud “molt hostil” i violenta. Ribelles va assegurar que no havia viscut cap episodi de tal gravetat des que es va incorporar a la ciutat de Lleida l’any 2011. Aquesta és la punta de l’iceberg d’un problema que fa molts anys que dura i que genera resignació entre la ciutadania.

Josep Alias, veí de la Bordeta, explica a Nació que el barri de La Mariola és vist “amb por” per molts lleidatans, una sensació que no decreix atesos els repetits episodis de delinqüència que salten a les portades dels diaris. “El barri de la Mariola és molt més del que es veu, però entenc els recels de la ciutadania”, diu Maricruz Pérez, veïna de Balàfia. Els propis veïns del barri comprenen l’estigma, però reclamen a les administracions una mirada positiva que pugui encatifar un canvi. Isaac Caballero, de l’Associació de Veïns de Mariola, lamenta que els recursos que reben no són els mateixos que els de la resta de barris de la ciutat, i reclama “un  pla de xoc que permeti un canvi a nivell urbanístic, social i laboral” a través d’una major inversió en el districte.

La Mariola és una història d’oblits; mentre la majoria de barris de la perifèria de Lleida creixien impulsats pel boom immobiliari, aquest barri se’n va quedar al marge. Tret d’algunes construccions al voltant de l’avinguda 11 de Setembre, el barri no va viure cap transformació destacada. L’absència d’infraestructures atractives, com ara espais esportius, comerços o centres culturals, ha contribuït a mantenir la Mariola com un indret desconegut i poc vinculat amb la resta de la ciutat.

Davant d’aquest panorama, la Paeria posarà en marxa un concurs públic amb l’objectiu de transformar profundament la zona dels blocs del Grup Mariola, coneguts antigament com Ramiro Ledesma. Aquesta iniciativa obre la porta a diferents actuacions urbanístiques: des de la rehabilitació completa fins a l’enderrocament i substitució per nous habitatges. Segons l’alcalde Fèlix Larrosa, aquest projecte marca la represa del “pla Mariola 20.000”, ideat l’any 2017 pel govern socialista, que ja contemplava la renovació total d’aquesta àrea.

El pla preveu intervencions en un total de 435 pisos repartits entre nou edificis del Grup Mariola i dos més al carrer Cardenal Cisneros, la major part dels quals són propietat privada (287 habitatges) i es troben en un estat de deteriorament important tant en l’aspecte urbanístic com en el social.

Els candidats al concurs hauran de presentar no només la proposta arquitectònica i urbanística, sinó també un pla detallat de viabilitat econòmica i una estratègia d’atenció social per als residents. El consistori lleidatà té la voluntat de garantir habitatges dignes, reorganitzar l’espai urbà, millorar la densitat residencial, crear nous serveis i, sobretot, incloure els veïns en el procés, oferint-los noves oportunitats. El projecte escollit haurà d’estar en marxa en un termini màxim de setze mesos.

Paral·lelament a aquest projecte, el barri compta amb un centre operatiu permanent de la Guàrdia Urbana. Les seves funcions inclouen atenció al ciutadà, patrullatge fix, i contacte diari amb comerciants, associacions i entitats del barri. També es preveuen controls de seguretat per prevenir robatoris i augmentar la vigilància del trànsit, especialment a les cruïlles principals, on s'ha detectat la realització de curses de velocitat amb cotxes. Les patrulles es reforçaran en horari comercial i durant els mercadets, i es posarà especial atenció a les conductes que infringeixin l'ordenança de civisme i a la venda ambulant no autoritzada.

En aquest sentit, la regidora de Seguretat, Cristina Morón, assegura que la presència policial al barri és “constant”: “Ja fa mesos que s’hi actua amb patrulles fixes i que el nou pla de millora urbanística i social ha de contribuir a reforçar la seguretat i la convivència”. Sobre la baralla multitudinària, apunta que es tracta d’un incident puntual i localitzat, que no respon a cap problemàtica estructural al barri.