Fèlix Larrosa i Piqué (Lleida, 1964) va ser investit alcalde de Lleida fa cinc mesos després d’unes eleccions municipals que va guanyar amb nou regidors. La folgança de la victòria socialista a les urnes li ha permès arrencar el mandat en solitari i governar amb la tranquil·litat d’un executiu monocolor després de les ondulacions i controvèrsies de l’anterior govern. El Paer en cap creu que aquell pacte (ERC - Junts - el Comú) va passar factura als partits que avui són a l’oposició i a qui interpel·la per arribar a grans consensos de ciutat.
Assegura que s'ha trobat un ajuntament diferent al que va deixar en la seva primera etapa com a alcalde, molt "tancat i enrocat" i diu que ha canviat alguns punts de vista i maneres de fer. Ara trepitja més el carrer que el despatx i ha decidit no assistir a sopars per millorar la conciliació familiar. Admet estar preocupat per la invisibilitat comercial de Lleida, apunta que els equipaments per a temporers estaran enllestits en uns mesos i recomana a la comunitat musulmana que s'estudiïn "amb estima" la proposta del seu govern per construir una mesquita.
Fa cinc mesos que va ser investit Paer en cap de Lleida. Quines coses ha deixat de fer a nivell personal?
La meva agenda és plena, molt més que abans. Una de les coses que hauria d’haver fet és una millor rehabilitació després de l’operació d’esquena que em van fer. Amb la campanya electoral i l’alcaldia no he pogut fer-ho com ho hauria d’haver fet, i això em penalitza físicament. En qüestió de conciliació, he pres la decisió de suprimir l’assistència als sopars per evitar arribar a casa molt tard i incorporar la família, en la mesura del possible, en els meus actes com a alcalde, sobretot els caps de setmana.
Vostè creia que aconseguiria els nou regidors que va obtenir a les eleccions?
Sí. La nostra enquesta interna ens donava un mínim de nou representants. Ens vam quedar a molt pocs vots del desè regidor, que els hi preníem al Comú de Lleida. Soc de l’opinió que els sondejos sí que influeixen en una campanya electoral.
Per què?
Perquè pot mobilitzar l’electorat. Nosaltres vam decidir no fer-les públiques, i els altres partits tampoc ho van fer, i tenien els mateixos resultats. Li ho dic perquè les vaig veure. Durant la campanya en van sortir moltes i, algunes, es van equivocar. El director de ElPeriódico em va demanar disculpes pels sondatges publicats vinculats als comicis de la ciutat de Lleida, on a mi em donaven un percentatge molt baix de possibilitats de ser alcalde.
La Paeria que s’ha trobat és pitjor o millor de la que s’esperava?
És diferent. Jo vaig deixar un ajuntament amable i empàtic, que es preocupava per la ciutadania i que estava amatent a les seves inquietuds. Ara he trobat una institució més enrocada i a la defensiva. Més tancada en ella mateixa en tots els nivells.
"Complir amb el que es va prometre, fer el que dius i donar resposta a les demandes és la clau de volta per recuperar la confiança dels ciutadans"
Un dels seus arguments principals durant la campanya electoral va ser el de la reparació de la confiança de la ciutadania cap a l’alcalde. Creu que s’està recuperant?
La confiança no es guanya en un dia. És un procés lent que requereix escolta activa i trepitjar molt el carrer per copsar les necessitats del ciutadà. Complir amb el que es va prometre, fer el que dius i donar resposta a les demandes és la clau de volta per recuperar la credibilitat davant dels lleidatans i lleidatanes. No és un repte fàcil.
Té por de fracassar?
Sempre n’hi ha de pors i d’angoixes. Jo només soc l’alcalde de Lleida, no un superhome.
Els polítics de l’oposició creu que són millors dels que hi havia en el mandat anterior?
Hi ha estils diferents i jo intento tenir bona relació amb tothom. La cortesia és bàsica i s’ha de mantenir malgrat els debats i els missatges de les xarxes socials, que a vegades ens trastornen a tots plegats.
Les mira molt les xarxes?
No les segueixo molt. No em dedico a estar pendent del que s’hi diu. Les utilitzo per comunicar, però no entro en polèmiques ni debats. En canvi, sí que responc molts missatges per WhatsApp. Molta gent m’escriu.
El seu govern actual és millor del que tenia vostè l'any 2019?
És un executiu novell que s’ha d’acompanyar en aquests inicis. Jo ajudo a reflexionar i a prendre decisions, i el fet que el nostre govern sigui monocolor hi ajuda. En les nostres reunions hi ha molta transmissió d’informació.
L’han criticat a vostè per haver configurat un executiu inexpert.
És inexpert però ha fet molt rodatge a l’oposició durant quatre anys. Els regidors coneixen la casa i els temes que tracten. Jo també he canviat la meva manera de treballar i alguns punts de vista. Abans feia molta gestió de despatx i ara estic molt al carrer, i ho gaudeixo. La confiança es guanya dia rere dia.
"El govern de la Paeria és inexpert però amb un rodatge de quatre anys. La meva tasca és, també, acompanyar els regidors en la reflexió i la presa de decisions"
Pactaria un govern amb Junts?
Jo vull arribar a grans consensos amb tothom, i per aconseguir-ho estic obert al diàleg. També li dic que no farem combinacions estranyes, perquè no és coherent. Recordi els problemes que va tenir el govern anterior amb la relació entre Junts i el Comú i els enutjos de l’alcalde Miquel Pueyo per aquests problemes. Junts ha passat pàgina més ràpid que ERC, que encara el dol per haver perdut el govern. Amb la Jordina Freixanet ens coneixem des de fa molts anys, i la Violant Cervera és una senyora de la política.
S’hi veu reflectit vostè en la figura de Jordina Freixanet a l’oposició?
No. Vaig perdre les eleccions per només 81 vots.
Però encara que hagués guanyat aquells comicis, vostè no hagués estat alcalde.
En aquell moment hi havia una necessitat de passar pàgina dels governs del PSC. El pacte era contra nosaltres.
”Els pactes forçats entre els partits del govern anterior van ser penalitzats a les urnes. Els projectes han de tenir coherència política i aquell tenia problemes per establir un mateix model de ciutat”
Però quan un partit governa tants anys com el PSC a la ciutat de Lleida, és lògic que l’oposició s’uneixi per obrir una nova etapa política. Vostès feien anar aquest discurs per justificar el final del pujolisme, a inicis dels 2000.
Soc incapaç de pensar en aquella època.
Doncs li faig memòria: el PSC reclamava un canvi polític amb l’argument de la longevitat de Jordi Pujol al Govern de la Generalitat.
D’acord, però aleshores s’ha de pensar en la coherència de projecte i de pensament. Quan un es posa a governar ho ha de fer a favor i no en contra de ningú. Quants problemes va tenir l’anterior executiu de Lleida per establir un mateix model de ciutat? Aquells pactes forçats van ser penalitzats a les urnes.
Com és la seva relació amb el PP?
Xavi Palau és un polític espavilat i astut. Té un discurs molt clar i en aquests primers mesos ha tingut una actitud positiva, però sembla que ara el seu to ha pujat. Si el PP no s’avé a negociar amb el govern de la Paeria, quedarà relegat a l’ostracisme polític. No tindrà influència, i això és molt dur. En les noves ordenances fiscals hi ha molt poca aportació dels populars.
Parli’m d’urbanisme. El centre comercial a Torre Salses es farà?
No depèn de nosaltres perquè és la Generalitat la que ha de donar la llicència comercial. Jo sempre he defensat que Lleida ha de créixer en atractiu comercial, i això passa per abordar diverses qüestions: potenciar el comerç de proximitat, sobretot, en productes de primera necessitat. La gent ha de poder comprar el pa als seus barris sense necessitat de desplaçar-se en excés. També cal posar l’accent en els eixos comercials i les seves possibilitats d’atracció. Durant els darrers quatre anys no s’ha fet ni una promoció pel comerç local, i ara ens toca remuntar aquesta situació. Deixem de parlar tant de Torre Salses i del Pla de l’Estació i posem el focus aquí.
Permeti’m que segueixi una mica en aquesta qüestió: Lleida pot assumir la creació a l’hora de dos espais com Torre Salses i el Pla de l’Estació?
Nosaltres hem defensat sempre el Pla de l’Estació, però ho fèiem com un espai comercial amb usos turístics i equipaments. No vèiem clar el model que proposava l’anterior govern, que es fonamentava en un gran edifici. En aquest sentit hi ha una qüestió bàsica de la que depèn tot el desenvolupament, que és la dels costos d’urbanització.
Intueix que són molt alts?
Sí. I això obligarà a un replantejament del projecte.
Vostè no té por que els grans centres comercials restin activitat comercial al centre de la ciutat?
La nostra responsabilitat és fer que els eixos comercials funcionin, però hi ha una cosa que em preocupa per sobre de tot això, que és la invisibilitat comercial de Lleida. De la Franja no ens ve ningú, de Balaguer i Mollerussa, pocs... això s’ha de revertir, i ho hem de fer augmentant la capitalitat de la ciutat. Lleida creixerà en els propers anys a nivell industrial, tecnològic, de serveis...
Els temporers hauran de pernoctar l’estiu vinent a la Fira de Lleida?
Espero que no. Els equipaments d’acollida estaran a punt en uns mesos. Poden ser 12 mesos, de manera que l’estiu vinent podríem veure els temporers a la fira, però confio que no sigui així. El nostre és un projecte global que separa per perfils i desplega recursos per atendre aquestes persones. Els tècnics ja estan estudiant la manera de crear un espai unitari a l’antiga escola de Balàfia i com dimensionar també el convent de les Josefines. D’altra banda, estem preparant l’itinerari per l’habilitació d’habitatges dels pagesos amb l’objectiu d’acollir temporers a les seves explotacions. Tot això s’ha de fer amb la revisió del catàleg de torres i masies. D’altra banda, tenim dos espais que acolliran temporers i transeünts. El nostre pla contempla més de 300 unitats de suport per acollir aquestes persones. Amb la Generalitat hi mantenim converses discretes però profitoses.
”Estic decebut amb una part del projecte de l’estació d’autobusos. Bona part del sostre no és transitable, i això ens dificulta la comunicació amb el barri de Pardinyes”
Està content amb l’atenció del Govern?
Estic agradablement sorprès. Nosaltres som exigents, però hi veiem bon retorn per part de la Generalitat. El conseller Joan Ignasi Elena va venir a la Junta de Seguretat, estant de vacances, em va demanar un solar a la nova comissaria de Mossos d’Esquadra, i jo ja li’n vaig oferir un. El conseller de Salut em va convidar a visitar les obres a l’hospital Arnau de Vilanova, vam tractar sobre l’ampliació de l’hospital Santa Maria… En qüestió de sòl industrial, estem disposats a posar-nos d’acord. També amb l’estació d’autobusos, que abans de final d’any confio que estigui adjudicada. Estic disgustat amb una part del projecte.
Per què?
Perquè el sostre no és transitable en una bona part. Va ser una petició expressa que vaig fer perquè d’aquesta manera es facilitava la comunicació amb el barri de Pardinyes. Haurem de buscar alternatives.
La qüestió de la mesquita es porta arrossegant molts anys sense que hi hagi hagut una solució definitiva. Serà en aquest mandat que es tancarà aquesta carpeta?
No depèn de mi, sinó de la comunitat musulmana. La comissió es va convocar la setmana passada i en va sortir l’expedient en el qual es planteja la nostra proposta per la mesquita. La comunitat em va demanar un solar que reuneix les condicions que ells volen. Jo crec que ho haurien d’estudiar amb estima i acceptar-ho. En dos o tres anys tindrien el seu equipament.