El "Badalonisme" de Xavier Garcia Albiol viu la seva etapa daurada amb una còmoda majoria absoluta. L'alcalde encara el segon tram del mandat mantenint la inseguretat i les ocupacions com els principals focus d'acció, i amb l'anècdota d'una transformació del centre de la ciutat que s'apropa més a una decisió d'esquerres. Tot plegat, combinat amb mesures de tall més populista que també donen vots, i molt més en eleccions municipals.
Els dos anys després del 28-M han estat relativament tranquils per a l'alcalde de Badalona, el principal del PP a Catalunya. En gran part perquè, davant l'auge de l'extrema dreta a Catalunya i a tot el món, el seu discurs ha aconseguit fins i tot centrar-se. Albiol ha surfejat les polèmiques —algunes d'elles amb components racistes— i res sembla que a hores d'ara hagi de fer trontollar la seva majoria absoluta. L'alcalde ha treballat la seva popularitat i pràcticament s'ha acostumat als banys de masses mentre l'oposició no activa el relleu de lideratges.
Preocupacions de sempre, banys de masses i una mesura d'esquerres
El mandat d'Albiol s'ha basat en la insistència sobre la manca de seguretat a la ciutat. Han estat constants les reunions amb la consellera d'Interior, Núria Parlon, tant per episodis de crims com per tiroteigs a la ciutat. Ara bé, les dades demostren que la teòrica mà dura del PP contra la delinqüència no ha estat efectiva. Els delictes han crescut un 10,5% a Badalona segons les últimes dades del Ministeri de l'Interior. Albiol ha demanat actuar contra la multireincidència i ha assumit que els ajuntaments tenen limitacions en aquest àmbit: "La policia està farta i jo no puc fer més", ha repetit en diverses ocasions.
Que a Badalona i a l'àrea metropolitana hi ha inseguretat és una percepció ciutadana en augment, però potser és menor la incidència d'una altra obsessió d'Albiol en aquest mandat: les ocupacions. L'alcalde ha fet marca pròpia en aquest aspecte, personant-se en més d'una ocasió a un habitatge ocupat per fer pressió als inquilins perquè marxin. Durant l'apagada elèctrica, per exemple, Albiol va treure pit d'haver desallotjat 20 pisos ocupats. L'alcalde de Badalona s'enorgulleix de la seva política antiocupacions i assegura que el 2024 se'n van evitar unes 350.
Els banys de masses han estat habituals també durant el mandat. L'arbre de Nadal gegant encara es desconeix com repercuteix a la butxaca dels badalonins, però va servir com a acte per ovacionar Albiol. L'alcalde també va aparèixer a l'escenari de les festes locals on es feien els concerts, sense que sigui pas normal, i va ser aplaudit pel públic. A Albiol no se li pot negar que faci carrer i que es prengui el temps necessari per escoltar els veïns, independentment que després compleixi o no amb les peticions.
Entre una línia d'actuació al més pur estil Albiol, s'ha colat una mesura que potser companys del PP l'haguessin criticat si ho hagués fet Ada Colau. L'alcalde ha posat en marxa una gran pacificació del centre de la ciutat que implicarà que els cotxes desapareguin d'un dels punts més neuràlgics del municipi. La proposta va comptar amb el suport de l'oposició, ja que és una demanda històrica que generava unanimitat entre tots els grups polítics. "Pot ser que s'entengui com un projecte de partits d'esquerra, però no és un tema ideològic, sinó de ciutat", deia Albiol a El Periódico.
A declarar per revelar dades mèdiques d'un sensesostre
Albiol ha deixat algunes polèmiques que l'han afectat més aviat poc. Fa uns dies deia que a la platja hi ha "molts llatinoamericans" que fan festes d'aniversari i que ho vol prohibir. Unes declaracions que potser en la seva primera etapa haguessin estat condemnades per tothom, però que en l'auge actual de l'extrema dreta passen desapercebudes o fins i tot es prenen de broma. També va organitzar un viatge a Nova York amb el cap de l'oposició del PSC per anar a donar un premi a l'entrenador de bàsquet Jordi Fernández, quan normalment això es fa a l'Ajuntament, però tampoc va haver-hi massa enrenou més enllà de les crítiques de l'oposició.
Ara bé, la gran polèmica d'Albiol en aquesta segona etapa al capdavant de l'Ajuntament de Badalona ha estat la revelació de les dades mèdiques d'un sensesostre que va morir. Va ser en un ple municipal de l'estiu passat quan l'alcalde va llegir aquestes dades per desvincular-se de la mort d'una persona que vivia al carrer després del tancament d'un alberg municipal. Ara, un jutge l'investiga i ja l'ha citat a declarar. El codi penal preveu penes de fins a cinc anys de presó i dotze d'inhabilitació pel delicte de descobriment i revelació de secrets.
Els candidats del 2027: una repetició electoral?
L'accident pas d'Albiol per la política catalana, en un context molt diferent de l'actual, li va fer entendre que casa seva és Badalona. Així doncs, i veient com ha transcorregut el primer tram del mandat, res fa pensar que l'alcalde no repeteixi candidatura en les eleccions del 2027. 18 de 27 regidors és un repte difícil d'igualar o superar, però la majoria absoluta és més que factible. I molt més quan una enquesta de la Diputació de Barcelona sobre el primer any de mandat apuntava que tres de cada quatre veïns aproven la seva gestió. I molt més perquè a l'altra banda no hi ha hagut el relleu de lideratges que exigien els lamentables resultats d'ara fa dos anys.
L'únic canvi de líder ha estat al capdavant del PSC, ja que l'exalcalde Rubén Guijarro va apartar-se dies després de les eleccions i el relleu l'ha agafat el jove Fernando Carrera. És, però, un vell conegut a Barcelona per ser assessor de Manuel Valls en la seva etapa com a regidor i una de les cares de l'espanyolisme cívic durant el procés. Més enllà d'això, de moment pocs canvis. ERC manté Àlex Montornès com a líder després d'aconseguir dos regidors, els Comuns fan el mateix amb Aïda Llauradó també amb dos regidors, mentre que l'exalcaldessa Dolors Sabater continua com a única representant de Guanyem. Així doncs, l'escenari s'aboca cap a una mena de repetició electoral.
