La justícia andorrana torna a demanar interrogar Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per l'operació Catalunya

La magistrada que instrueix la causa envia comissions rogatòries internacionals detallant els fets que investiga per intentar que la justícia espanyola permeti fer els interrogatoris

Publicat el 31 de juliol de 2025 a les 19:53
Actualitzat el 31 de juliol de 2025 a les 19:59

Voluntat de reactivar la causa. La justícia andorrana tornarà a demanar a l'espanyola interrogar l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro i l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz per l'operació Catalunya

En concret s'investiga si l'administració popular va extorsionar els dirigents de la Banca Privada d'Andorra perquè els facilitessin informació sobre suposats comptes de la família Pujol. El banc va acabar tancant per acusacions nord-americanes de blanqueig de capitals.

Respecte als interrogatoris de Rajoy, Montoro i Fernández Díaz, la justícia espanyola havia denegat la petició de l'andorrana adduint que no s'especificava de forma clara quins eren els fets investigats. Ara, la magistrada que porta el cas envia noves comissions rogatòries internacionals aportant aquest detall.

La jutgessa andorrana respon amb una nova resolució en què acorda “complementar” la sol·licitud enviada a Espanya el 2022 amb “una exposició clara i detallada dels fets investigats i la participació dels querellats de forma individualitzada”. La magistrada també ha citat, com a testimonis, el comissari jubilat José Manuel Villarejo i l'advocat José María Fuster-Fabra, que va ser lletrat dels Cierco

Tot plegat, en relació amb les pressions per obtenir informació sobre comptes bancaris de dirigents independentistes -la família de Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras- amb l'objectiu de desactivar el procés, l'any 2014. Els investigats ho neguen tot. Les penes de presó podrien arribar als 29 anys de presó, però per això encara falta molt.

Les querelles que van propiciar la imputació de Rajoy i la resta de presumptes responsables de la brigada política van ser posades fa gairebé cinc anys a Andorra, d'una banda per l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) i el col·lectiu de juristes Drets, i d'un altre, per Higini Cierco, president i màxim accionista de BPA.