La possibilitat de remullar-se és un front de desigualtat a Barcelona. Mentre tenir una piscina privada a casa o a l'edifici on es viu és una realitat cada vegada més freqüent entre els entorns acomodats, tal com va documentar Nació recentment, a algunes zones de la ciutat la realitat és diametralment oposada. Les zones obreres malden per tenir, ni que sigui, un equipament d'aigua públic a prop de casa. I la fita no és senzilla. Ho saben especialment a Nou Barris. Des de fa anys, a la zona que engloba els barris de la Trinitat Nova, la Prosperitat, Verdun i Roquetes se'ls hi ha promès l'arribada d'una piscina municipal. El temps, però, sempre troba excuses. I ara, en un moment en què l'Ajuntament intenta tancar un nou pla urbanístic en uns terrenys sucosos -sobretot per construir-hi grans torres d'habitatges- els veïns d'aquesta zona s'han conjurat per blindar l'arribada d'un símbol suspès en el temps: la construcció d'una piscina municipal. 

El pols no és casual i les dades mostren la descompensació territorial de manera gràfica. Segons el cens oficial de l'Ajuntament, Nou Barris és el districte amb menys piscines de tota la ciutat. En té set únicament. Per contra, hi viuen més de 181.000 persones. Això el converteix en el cinquè districte -dels 10 que hi ha- més poblat de Barcelona, pràcticament empatat amb el quart (Horta-Guinardó).

Més enllà de l'habitatge: els barris que reclamen equipaments

Ara, aquest desencaix històric té una concreció molt clara: totes les atencions estan posades en el que es coneix com el "Triangle d'Aiguablava". És una gran parcel·la ubicada als marges dels quatre barris que conflueixen a l'enllaç entre la Via Júlia i la Via Favència. Si s'hi passeja per la zona, ara només es veuen cotxes aparcats i ciment, però la idea és construir-hi dues grans torres, una de les quals de fins a 16 plantes d'alçada. També es contempla l'arribada d'un poliesportiu, però ningú no garanteix encara la piscina.

La sensació veïnal és que s'utilitzen els marges de la ciutat per encabir-hi grans projectes constructius en els pocs solars que queden lliures, i que la idea de l'administració és poder reivindicar la generació de més habitatge social, però sense prioritzar tant la resta de necessitats dels barris amb menys serveis. "Estem a favor de l'habitatge, i tant, simplement diem que ha d'anar acompanyat d'equipaments perquè la sensació de barri dormitori no augmenti", exposa Antonio Trenas, president de l'Associació de Veïns de la Trinitat Nova. En aquest cas, el que es denuncia és una manca de recursos per als veïns diversa. Els exemples van des de la insuficiència d'un casal per a la gent gran "en condicions" a la pèrdua del batxillerat tecnològic a l'institut on anaven els adolescents del barri. "Ens van traient equipaments amb l'argument de prioritzar l'habitatge públic, però això no pot ser", enraona Trenas. 

També subratlla la rellevància que podria tenir l'arribada d'una piscina en un entorn com el seu. No només per tenir un espai on remullar-se en ple estiu, i amb un context cada vegada més calorós, també pels usos esportius i de salut de la comunitat. "Sempre hem dit que fer un poliesportiu sense piscines és deixar fora molts veïns que no poden fer esport d'impacte, com la gent gran, una gran majoria del barri", afegeix el representant veïnal.

Estrictament, els terrenys estan situats a la Trinitat Nova, però la proximitat amb Verdun, la Prosperitat i Roquetes ha fet que hi hagi un front comú dels moviments veïnals d'aquest sector de Nou Barris. També perquè alguns d'aquests punts han estat abans l'escenari d'un engany institucional. L'any 2009 l'alcalde Jordi Hereu es va presentar a la Prosperitat, va carregar una pala, va col·locar la primera pedra del que havia de ser una nova piscina municipal i mai més se'n va saber res. Amb el temps, els governs amb el PSC, CiU i BComú al capdavant ho van anar deixant córrer. En el millors dels casos, van arribar a argumentar que la piscina es podria fer més endavant en els terrenys del "Triangle d'Aiguablava". 

"A la Prospe ens van fer renunciar a la piscina. I vam pensar que, després de veure que no la farien, ens estava bé si la feien al Triangle d'Aiguablava, donaria igualment servei als quatre barris. Ara bé, ara ja es té tot preparat per fer-hi els pisos, però la piscina torna a desaparèixer", sosté Elia Herranz, membre de l'Associació de Veïnes i Veïns de la Prosperitat. "L'Ajuntament, oficialment, mai no ens ha dit que sí a la piscina. L'únic al qual ens agafem és que a l'última reunió, de fa pocs dies, vam demanar als tècnics municipals si a l'espai del poliesportiu hi cabria una piscina també. I ens van dir que sí. Si a nivell tècnic es pot, nosaltres defensem que s'hi faci", afegeix Aurora Alvárez, presidenta de l'associació veïnal de Verdun.

Barris obrers i lliçons apreses

A la zona, les piscines que el queden més a prop són les del Centre Esportiu Municipal (CEM) Artesania -"s'ha quedat petita, tenim molta gent gran, escoles. I les instal·lacions estan deteriorades"- i Can Dragó, a tocar de l'avinguda Meridiana. "Som uns barris densament poblats i necessitem altres opcions", reclama Álvarez. A Nou Barris hi ha una piscina a la qual es pot accedir pagant per cada 26.000 habitants. Al districte de les Corts hi ha un equipament amb piscina per cada 5.000 habitants. Una proporció de cinc a un.

Les quatre zones mobilitzades es troben entre els 16 barris amb les rendes familiars més baixes de la ciutat, dels 73 barris que hi ha. Herranz recorda que en diversos moments se'ls ha donat a entendre que una piscina és un equipament massa car de mantenir, i que no podrien repercutir-lo en les factures als usuaris. "Interpretem que el nivell adquisitiu de la zona no permet pagar una quota que els pugui ajudar a assumir el manteniment, o que simplement no hi ha empreses privades que els surti a compte gestionar-ho. Però en qualsevol cas, és un tema que l'Ajuntament pot solucionar amb inversió", exposa la veïna de la Prosperitat.

Les agrupacions veïnals tenen una taula de treball específica sobre el tema i ara esperen que l'Ajuntament inclogui aquesta proposta amb un compromís vinculant. "Ja no ens en refiem. Hem après", reivindica la representant veïnal de Verdun. Més enllà del cas de la piscina que mai va aparèixer a la Prosperitat, Antonio Trena menciona que a altres zones, com Canyelles, també els ha passat el mateix. El 2006 es va presentar als veïns una proposta de construcció de poliesportiu que "incloïa piscina, zona de fitnes, pistes poliesportives i grans finestrals amb vistes a la serra de Collserola”, recorda betevé en un reportatge sobre el cas. L'associació s'hi va posar bé, la inciativa va tirar endavant al consell plenari del districte de Nou Barris, però allà va quedar quedar. "Han passat 20 anys i encara esperen. No volem això", menciona Trenas.

L'Ajuntament promet diàleg però manté la incògnita amb la piscina

Mentrestant, les darreres setmanes l'Ajuntament s'ha anat movent. El govern de Jaume Collboni defensa aprovar una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que afecta als solars del "Triangle d'Aiguablava" que serveixi per deixar enrere el planejament aprovat inicialment el mandat passat, que no permetien l'arribada de la piscina ni del poliesportiu. Ara, malgrat que els veïns insisteixen que la piscina és una línia vermella, el consistori fa equilibris. Fonts municipals asseguren que la demanda principal del veïnat és tenir un equipament esportiu, i obren la porta a què pugui integrar una piscina, però sense refermar-ho. "Sense acord veïnal no tancarem cap proposta d'MPGM", es compromet l'Ajuntament.

Encara s'han de valorar els aspectes tècnics que marcaran la idea definitiva. Des del districte de Nou Barris citen "la impossibilitat de reduir la superfície de zona verda prevista", "la reserva obligatòria d'habitatge de protecció oficial" o "condicionants com la topografia o el pas del col·lector de fluvials". Així, un dels plànols ja plantejat per l'Ajuntament als veïns dibuixa l'existència del poliesportiu, però no queda clar quan i com se'ls podrà garantir quins serveis podrà incloure l'equipament. "La peça d'equipaments proposada permetrà connectar un funcional amb diferents possibilitats (pavelló, piscina, altres) tot i que serà un debat que només es podrà tenir una vegada s'hagi aprovat l'MPGM", resolen fonts oficials.

Els veïns, de moment, ho veuen magre i s'oloren una altra possible jugada. Davant d'això, asseguren que faran valdre la seva força conjunta i el compromís del govern municipal que el pla urbanístic necessitarà del seu vistiplau. Amb les cartes sobre la taula, els quatre barris mobilitzats prometen tossuderia.