Una nova promoció de pisos entorn del Bon Pastor, un dels barris més humils de Barcelona, ofereix un edifici amb piscina. Allà, un habitatge nou de 68 metres quadrats supera els 400.000 euros. Un altre pis d'aquella finca, de 86 metres quadrats, frega els 650.000 euros, perquè té terrassa. A Sant Gervasi-Galvany, s'anuncia una altra finca també nova. Allà, els pisos fan uns 175 metres quadrats, tots, i tenen terrassa. També piscina comunitària. Els peus oscil·len entre els 1,8 i els 2 milions d'euros per pis. Com aquests nou blocs, hi ha nombrosos exemples arreu de la ciutat. Malgrat l'escàs marge de parcel·les buides que hi ha, i amb uns ritmes de construcció ara frenats a l'espera del nou impuls institucional, s'ha convertit en habitual veure com proliferen cada vegada més edificis amb piscina.

Aquest afegit qualitatiu s'ha fet un espai a la realitat barcelonina -i metropolitana- amb rapidesa i sense fer soroll. Mentre el sector de la instal·lació, construcció i reparació de piscines assegura que viuen un autèntic boom a escala urbana, l'Ajuntament de Barcelona explica que no té un cens disponible per saber quantes piscines -privades- hi ha actualment a la ciutat. S'hauria de fer una cerca minuciosa per cada llicència d'obres existent a la ciutat i és una tasca que, ara com ara, no s'ha fet.  

Unes dades esmunyedisses

El màxim que es té són dades parcials. La resposta de l'Ajuntament a una petició de transparència de Nació que demanava totes les llicències de piscines registrades pel consistori des del 2014 i fins al 2024 resol que si bé fa deu anys se'n demanaven molt poques (13, l'any 2014; 17, el 2015; 17, el 2016; 17, el 2017; 18, el 2018; i 18, el 2019) després de la pandèmia es va augmentar la dinàmica, tot i que molt lleugerament. L'any 2021 es va arribar al màxim de 27 piscines tramitades, mentre que els dos anys següents se'n van registrar 23 cada any.

Això, però, queda totalment allunyat de la realitat. Des d'una altra font de dades, en aquest cas del cadastre, a través del Ministeri d'Hisenda, Sentit Crític va informar fa uns mesos que entre 2023 i 2024 s'havien fet 110 noves piscines a la capital catalana, més del doble que les comptabilitzades a l'informe municipal. La mateixa informació apuntava que a la capital catalana hi havia 1.570 piscines, l'any passat. L'Ajuntament, per contra, assegura que no disposa d'un cens per poder-ho confirmar.

Fonts municipals intenten explicar aquest fet. "Només queden registrades les piscines que tenen associada una llicència d’obra o activitat per fer aquesta construcció en concret. És el cas, per exemple, d’un hotel que no té piscina i que demana construir-la amb posterioritat. En canvi, si aquesta instal·lació forma part de la construcció inicial de l'hotel, no queda registrada com una instal·lació a banda. Això impedeix que es puguin extreure dades de manera directa i cal verificar llicència per llicència l’existència de cada piscina. Això no vol dir que l’ajuntament no tingui constància de la seva existència i com a tal estigui aprovada, sinó que complica el fet de generar un registre total", detallen des del govern municipal. És a dir, que qui comenci una construcció i integri una piscina, d'entrada, ja no sortiria al registre municipal. A banda, apunten fonts del sector, també existeixen moltes instal·lacions de piscina que es fan sense demanar cap llicència. Així, la xifra realment és difícil de quantificar.

Un "boom" amb dos motius: nous materials i pandèmia

Però l'augment d'aquesta prestació a les noves promocions és evident. Es filtra als portals immobiliaris i es nota als barris, tal com assenyalen diverses entitats veïnals que veuen emergir noves promocions d'habitatge amb serveis com piscina, gimnàs i espais d'estada. Però segurament la pista més clara l'aporten els mateixos responsables i treballadors de les empreses de piscines.

"El gran canvi a ciutats com Barcelona i l'entorn ha estat fa relativament poc", explica David Paricio, director general del grup Welltech94, una de les companyies més reconegudes del sector. Després de 31 anys treballant en aquest àmbit, Paricio apunta que el gran inconvenient per fer arribar piscines a punts urbans era que, en un solar, ningú volia dedicar un espai a la piscina on podria aixecar diversos pisos. I l'opció de posar-les al terrat implicava exigències estructurals. S'havien de reforçar fins i tot els fonaments, ja que les piscines eren de ciment. Fins que això va canviar. "Hi ha un material, que ens pot recordar al porexpan, i que ha estat una revolució: el thermotech", apunta l'empresari. "És un material ultralleuger, és aïllant tèrmicament i és impermerable", resumeix Quico Pizarro, gerent d'una altra empresa del sector de les piscines, PoolTech Barcelona.

Això ho ha canviat tot. Tota l'estructura pot pesar 500 quilos, únicament, mentre que una piscina de ciment comporta tones. "Gairebé totes les piscines que s'estan fent a àtics i terrasses de Barcelona ja són amb aquest nou material", assegura David Paricio. També resol un altre maldecap, ja que es pot muntar per peces i no cal que hi hagi tota una estructura de grans dimensions prefabricada. "Potser no et deixen tallar el carrer Aragó per entrar amb una piscina. En canvi, ara pots fer acoblaments de totes les peces que has anat pujant per l'escala de l'edifici", detalla l'expert. Això redueix preu, temps i dificultats tècniques.

I encara hi ha hagut un segon canvi rellevant. La pandèmia. "Amb la pandèmia va rebentar tot. Va ser quan els famosos van començar a ensenyar a la televisió que es quedaven a casa, però amb piscina. I tothom va començar a dir que volia piscina. I com que és més accessible, es va posar de moda. Hi ha hagut un boom. Nosaltres entrem ara a Barcelona ciutat a treballar cada dia. És una brutalitat", enuncia Alejandro Rodríguez, de l'empresa de reparacions de piscines Scuba Pools Repair. 

Element de valor a les noves promocions

Si bé hi ha comunitats que també poden voler-la integrar al seu terrat, això sobretot afecta noves promocions de pisos privats que decideixen incorporar la piscina. "Moltes noves promocions en volen. Tots els pressupostos que tinc a la taula són de constructors, i és per tot arreu. Barcelona, Sitges, Cerdanyola...", exposa Quico Pizarro. El mateix responsable d'una de les poques empreses especialitzades en thermotech assegura que després de la pandèmia es van disparar les vendes i, alhora, assenyala que és un element de revalorització. "La piscina sempre ha sigut un element de valor. Recordo quan els bancs donaven crèdits per fer-se'n. Amb el temps ha anat variant, però és així. És un article que revaloritza. He tingut encàrrecs de fer piscines a cases de segona mà que, abans de posar-la a la venda, volien fer-la per poder dir que la casa té piscina", exemplifica l'empresari.

Les dades de l'Associació de Promotors de Catalunya -que no són oficials, però orienten l'evolució del sector- asseguren que al 41% de les promocions que s'ofereixen aquest any hi ha piscina comunitària. Segons el president de l'entitat, Xavier Vilajoana, des del món de la construcció no s'ha notat tant l'esclat de l'interès per les piscines. Ara bé, resol que la presència d'una piscina pot comportar un cost d'uns "20.000, 25.000 o 30.000 euros, orientativament", a l'hora d'incloure-la en un nou bloc, però matisa que també suposa un increment en el preu final dels habitatges. Quin és l'increment sobre el preu que suposa incorporar una piscina a la promoció? "És difícil dir el valor afegit exacte, però dir un 5% potser és quedar curt. A partir d'aquí, hi ha marge", conclou Vilajoana.

El veïnat, preocupat pel preu de l'habitatge "amb complements"

Tot plegat, però, entre la reducció dels costos, l'esvaïment de les dificultats tècniques i la possibilitat d'oferir un producte de més preu, explica que cada vegada sigui més freqüent trobar promocions, moltes vegades en barris obrers, amb estètica i condicions de luxe o semiluxe. Així ho adverteixen també des de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), que veuen en l'auge d'aquestes ofertes un nou risc per al veïnat de tota la vida. De fet, segons dades oficials, el preu del metre quadrat a les compravendes d'habitatges nous a Barcelona ha augmentat un 62% en només deu anys. S'ha passat de 3,2 euros/m2, a finals de 2014, a una mitjana de 5,2 euros/m2, el darrer trimestre del 2024.

A això cal sumar-li que moltes ofertes apareixen amb preus considerablement més elevats. Un estudi intern de la FAVB apunta que hi hauria "més de 600 promocions arreu de Barcelona que superen els preus mitjans enregistrats", amb propostes econòmiques que superarien "fins a un 40%" el valor mitjà dels pisos venuts a la zona. En aquest terreny també hi juguen les promocions amb piscina i altres serveis. Ho desgrana Jaume Artigues, vocal d'urbanisme de l'entitat. "És veritat que el producte de l'habitatge cada vegada és més habitual que sigui venut com una experiència. L'habitatge ja es presenta amb complements, i són aquests complements els que justifiquen l'augment del preu. Però va dirigit sobretot al mercat internacional, perquè els clients locals no tenen capacitat per assumir aquests habitatges", exposa Artigues. En aquest sentit, reclama que apareguin més regulacions per lligar la compra de pisos amb la residència efectiva del comprador, i que no s'utilitzi per llogar a preus disparats.

També existeixen les comunitats de propietaris arrelats a la ciutat que decideixen instal·lar-se una piscina com a espai privat per remullar-se, en plena emergència climàtica, però això ja no distorsiona tant el preu de l'habitatge. L'impacte, detallen els veïns, és sobretot en les noves promocions.