Quan puja la temperatura s’evidencia la necessitat d’espais per remullar-se a Barcelona. Després de la darrera onada de calor, l’Ajuntament va tancar el Mirall d’Aigua, la gran font del nou parc de les Glòries, que havia estat inaugurada tan sols dos mesos abans. No era un espai pensat perquè la gent s’hi refresqués, però l’oferta de llocs que ho permeten de franc és minsa. A les piscines municipals la tònica és la mateixa cada dia calorós: cues llargues i preus que no s'ajusten a totes les butxaques. La capital catalana té platges plenes i piscines privades. Quines són les alternatives obertes a tothom i com d’assequibles són?

L’opció gratuïta més coneguda per refrescar-se a Barcelona és la platja. A la ciutat n’hi ha nou que sumen un total de més de 4 quilòmetres i mig de llargada. Però malgrat l’aparent gran quantitat d’espai, s’omplen ràpidament, especialment en un estiu de xifres rècord del turisme. Una alternativa amb el mateix cost és la zona de banys del Fòrum, una iniciativa recent de l’Ajuntament per combatre la calor. És un espai de refresc amb aigua de mar en el front litoral que permet gaudir de l’aigua salada i estalviar-se la sorra de la platja. És oberta fins a l’11 de setembre, amb un horari de 10:30h a 19:30h i accés gratuït. Ambdues opcions, però, tot i ser accessibles econòmicament, es troben a gairebé una hora amb transport públic dels barris més allunyats del mar. 

Piscines municipals

A Barcelona hi ha 132 equipaments amb piscina,14 de les quals són descobertes i públiques. D’aquestes poques, els preus oscil·len entre els 8 i 19 euros per passar-hi un sol dia, dels 94 que dura l’estiu. L’Ajuntament no justifica la diferència tarifària entre unes i altres, i es limita a considerar que són “equipaments heterogenis”. Molts dels assistents comparteixen una mateixa opinió: “Potser una persona sola s’ho pot permetre, però per a una família és bastant car”.

La piscina que hi ha al parc de la Creueta del Coll, a Gràcia, és l’excepció: l’entrada costa 2,75 euros i l’accés és gratuït per a majors de 65 anys i menors d’un. “No hi ha prou piscines amb aquests preus”, afirma una família que la freqüenta. Per la seva poca profunditat, treballadors i visitants creuen que és ideal per a infants. A les altres 13 piscines, distribuïdes arreu de la ciutat, els col·lectius que gaudeixen de descomptes acostumen a ser els més menuts i els majors de 65 anys, però cada centre esportiu municipal aplica les seves normes. També n’hi ha que ofereixen abonaments de més entrades perquè surti més econòmic, com el de Can Dragó o el de Can Toda, però són una minoria.

Les piscines cobertes, en canvi, no estan repartides equitativament arreu de la ciutat. A Nou Barris, només n’hi ha set i moltes són ubicades als límits amb altres districtes, de manera que hi ha un gran buit en una àrea especialment poblada de Barcelona. En aquest context, l’Associació de Veïns i Veïnes de la Trinitat Nova lluita per aconseguir una piscina municipal a l'anomenat "Triangle d’Aiguablava". Des de la FAVB, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, expliquen que a l’Ajuntament “li costa molt invertir” en aquests equipaments perquè tenen un alt cost de manteniment i que fins i tot “utilitza l’argument de la sequera” per no fer-ho. 

Espais de jocs d'aigua

Des del 2023, Barcelona compta amb àrees de jocs d’aigua dedicades especialment als infants, si bé no en són exclusives. Són espais més adaptats a la calor que els parcs, però amb la mateixa finalitat de mantenir els més menuts entretinguts, a més de frescos. Actualment, n’hi ha vuit, i el 2027 es preveu que siguin deu, un per cada districte. Enguany se n’ha inaugurat a la plaça de les Glòries, fet que no va impedir que bona part dels visitants dels parcs preferissin banyar-se a la font del Mirall d'Aigua. També se n'han inaugurat recentment a la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella, als Jardins de Sant Joan de Déu (a l’Illa Diagonal) i a la plaça del Maresme. Aquests se sumen als de Canyelles, el Parc de les Rieres d’Horta, Bon Pastor i el Canòdrom Meridiana.

Els espais estan en servei de juny a setembre, però no les 24 hores del dia, sinó que tenen horari de matí i tarda, de manera que a les hores de més sol del migdia no estan en funcionament, amb l'argument que es vol desincentivar la presència de la ciutadania al carrer en aquella franja del dia. S’utilitza aigua potable perduda i l’Ajuntament té protocols estrictes per no repetir situacions com la del brot de gastroenteritis del 2018, arran dels rajos d'aigua del parc d'Antoni Santiburcio. Aquella polèmica va deixar una ferida que ara s'intenta corregir amb prevenció. Per evitar la propagació de bacteris, a banda dels tractaments preceptius, cada dia es buiden els sistemes perquè no hi quedi aigua estancada. 

Polvorització d'aigua a la ciutat

Segons un informe recent de la Unió Europea (UE) titulat “Usos de l'aigua per fer front a les onades de calor a les ciutats”, la polvorització d’aigua és clau per temperar les grans zones urbanes. L’efecte de refrescament de l’aigua que flueix és major que el de l'aigua aturada, de manera que els aerosols d'aigua són imprescindibles al carrer per fer front a la calor. A ciutats com París (França) i Tòquio (Japó) hi ha màquines de nebulització o vaporitzadors que contribueixen a disminuir la temperatura fent ús de poca aigua. A Ljubljana (Eslovènia) hi ha una plaça cèntrica que disposa d'un sistema de pluja artificial. 

A Barcelona, a més de la instal·lació de dues altres àrees de jocs d’aigua, no es preveuen nous projectes per combatre la calor amb refrescament. Dels vuit espais de jocs d’aigua actuals, només un parell compten amb un sistema de polvorització d’aigua, en el qual les gotes són de diàmetre superior a 0,7 micres, d'acord amb els llindars de seguretat sanitària. 

El repte de la sequera

Els episodis de sequera recurrents dificulten que hi hagi una aposta per ampliar l’oferta d’espais per refrescar-se a la ciutat. “Barcelona haurà de ser una ciutat més fresca a la força, i s’haurà de fer servir aigua directament o indirectament, però s’haurà de triar en quins espais se n’usa més”, exposa Ana Romero, directora de Serveis d’Acció Climàtica. Una alternativa per reduir el consum d’aigua però continuar oferint equipaments per refrescar-se és el model de ciutat esponja, que recull l’aigua de pluja i permet conservar millor la humitat. “La ciutat esponja és una ciutat més fresca, però ara com ara no es planteja per la qualitat insuficient de les aigües pluvials; l’aigua retinguda és important en l’espai públic, però no es pot usar directament”, explica Romero. L’experta assenyala que “adaptar-se al canvi climàtic vol dir fer servir estratègies diverses que permetin anar sumant frescor”, de manera que la incorporació de l’aigua en el disseny de nous espais públics no és una prioritat per si sola.

Tanmateix, això no vol dir que s'hagi de renunciar a l'ús de l'aigua en les polítiques contra la calor, especialment si es té en compte el seu impacte entre els grups socials que se'n poden beneficiar. De fet, la mateixa veu autoritzada assegura que a les piscines municipals el consum d’aigua és “molt baix pel servei social que dona”. De moment, però, a la capital catalana aquesta és un escenari de preus desiguals i accessos condicionats, tant per la zona on es visqui com per la situació econòmica de les famílies.