El Govern ha repetit durant tot l'any que compliria els acords d'investidura, però el cert és que en les principals carpetes, si bé s'han fet avenços en alguns casos significatius, es multipliquen els matisos, els canvis de calendari o els replantejaments, i la literalitat del text que van subscriure el PSC i ERC ara fa un any cada cop queda més lluny. Va passar amb el traspàs de Rodalies, que incloïa una empresa operadora segregada de Renfe i finalment en formarà part per un temps indefinit; i ha passat també amb el finançament singular, que havia de respectar l'ordinalitat i, per ara, no està garantida, i que preveia que la Generalitat recaptaria el 100% de l'IRPF l'any 2026 i res més lluny de la realitat. En tots dos casos, els canvis han estat avalats per ERC.
Amb el nou calendari, detallat en el pla director de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), el finançament singular topa amb l'enèsim entrebanc: el factor PP-Vox. El full de ruta presentat -via comunicat- pel Govern estableix que la Generalitat no intervindrà en l'IRPF fins a l'any 2028. Això, criteris tècnics a banda, té un impacte polític cabdal. L'any 2027, a tot estirar, s'hauran fet les eleccions a l'Estat i totes les enquestes preveuen una victòria de la dreta i l'extrema dreta, obertament contràries a la reforma del finançament en els termes que planteja el Govern. De fet, Alberto Núñez Feijóo ja ha garantit aquesta setmana que derogarà el nou model -que ara com ara no existeix- quan arribi a la Moncloa.
L'any 2028 també acaba la legislatura a Catalunya, si Salvador Illa opta per exhaurir els terminis. El nou calendari deixa diversos interrogants. ERC sostindrà fins aleshores el Govern? Es mantindran les actuals aliances al Parlament? S'haurà fet tota la feina prèvia per arribar, d'aquí a tres anys, amb l'ATC a punt per començar a intervenir amb garanties en la gestió de l'IRPF? Les parts tindran interès a fer un pas significatiu en matèria de finançament a les portes d'unes noves eleccions? Amb l'ajornament de la pota tributària, l'acord del finançament s'encamina cap a un horitzó carregat d'incerteses. I, en tot cas, abans d'arribar a l'escenari s'han de fer avenços rellevants en matèria legislativa.
El factor Montero tampoc ajuda
En aquest sentit, ERC no vol fer un drama del nou calendari, com tampoc ho va fer amb els canvis en l'empresa de Rodalies per tenir contents els sindicats, i prioritza consolidar fites concretes a l'espera de què pugui passar a Madrid. Per als republicans, el focus s'ha de centrar ara en els canvis legislatius al Congrés. I aquí apareix un altre factor a tenir en compte: la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En les darreres setmanes, el partit d'Oriol Junqueras ha culpat Montero del bloqueig en la negociació de la recaptació tributària. "Tot anava bé fins que va arribar Montero", assenyalava fa uns dies un dirigent d'ERC, poc abans de la comissió bilateral del 14 de juliol.
En aquest escenari, els republicans han decidit tirar pel dret amb una proposició de llei al Congrés per accelerar canvis a l'ATC. En un primer moment es va dir que la presentarien ràpidament, però s'ha anat ajornant mentre avancen les negociacions. Segons ERC, el PSC hi està a favor, però el PSOE, no. Els socialistes catalans eviten confirmar que el problema sigui Montero. El rol de la vicepresidenta espanyola posa a prova totes les aliances d'Illa, perquè obliga el president a fer equilibris entre defensar la dirigent del PSOE -ha dit que és una peça "clau" per al nou finançament- sense irritar excessivament els republicans, necessaris perquè la legislatura tiri endavant.
Tothom és conscient que el rol de la ministra com a candidata del PSOE a Andalusia no ajuda en la carpeta del finançament. Ella va demanar sortir del govern espanyol per centrar-se en la cursa andalusa, amb unes eleccions previstes per 2026. Sánchez no preveu per ara cap crisi de govern després de les vacances. Mentre Montero continuï al capdavant del Ministeri d'Hisenda, no està previst que el Govern hi confronti públicament. De fet, la portaveu, Sílvia Paneque, advertia aquesta setmana que "no és just" fer-la responsable de tots els problemes al voltant del nou model.
En tot cas, amb la recaptació ajornada fins més enllà de 2028 -amb la incertesa de què pugui passar a la Moncloa-, sense majories garantides al Congrés per als canvis legals imprescindibles per desplegar el canvi de model, i sense el principi d'ordinalitat garantit en l'acord de la bilateral, el finançament singular queda diluït a l'espera d'algun punt d'inflexió. ERC no té sobre la taula trencar amb Illa, però els pressupostos de 2026, que s'han de començar a negociar a la tardor, no seran una carpeta senzilla.
