Mentre el preu del metre quadrat no para d’augmentar -amb una mitjana de 1.836 euros al maig, un 6,7% més que fa un any-, més de la meitat dels habitatges es compren sense necessitat de finançament. Aquesta dada, recollida pel Col·legi de Notaris, posa de manifest una realitat, que s'explica en un article de La Vanguardia: el mercat immobiliari s’està dividint entre qui pot pagar de cop i qui queda completament exclòs.
Segons el professor de dret civil de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i director de la Càtedra Unesco d’Habitatge, Sergio Nasarre, aquest fenomen reflecteix una polarització creixent. D’una banda, hi ha aquells que tenen la capacitat econòmica per adquirir un habitatge sense préstecs: famílies benestants, inversors, persones hereves o compradors estrangers. I, per altra banda, un gran segment de la població -especialment joves i treballadors amb salaris baixos- es veu expulsat tant del mercat de compravenda com del de lloguer, on els preus també s’han disparat, explica Nasarre.
Durant els anys de la bombolla immobiliària, comprar un pis sense hipoteca era poc habitual; menys d'un 40% de les operacions es pagaven al comptat. Amb la crisi financera i la caiguda de preus, aquest percentatge va créixer fins a arribar al seu màxim el 2013.
El trinco-trinco va a l'alça
Actualment, segons dades del 2024, un 53% dels pisos es compren sense finançament. El Col·legi de Notaris recorda, però, que aquestes xifres poden ser encara més elevades, ja que moltes compravendes pagades trinco-trinco no s’inscriuen al Registre de la Propietat.
Les desigualtats salarials i les dificultats per estalviar són claus en aquesta exclusió. Un informe recent de la UGT denuncia que els treballadors de sectors com la restauració o el comerç, què tenen sous baixos i hi ha una gran presència de joves i persones migrants, no poden fer front ni a l’adquisició ni al lloguer d’un habitatge digne.
Segons el sindicat, comprar un pis pot requerir entre 20 i 25 anys de sou íntegre per a un empleat d’aquest sector, i en alguns casos, si només es destina el 40% del sou mensual, serien necessaris més de 50 anys per pagar-lo.
El lloguer no soluciona el problema
La situació del lloguer no és millor. Hi ha casos en què gairebé la totalitat del salari es destina a pagar la renda mensual en ciutats com Barcelona o Madrid, cosa que contradiu les recomanacions d’organismes internacionals que situen el límit en el 40%. L’estudi de la UGT revela que només en un 15% dels casos analitzats s’està per sota d’aquest llindar.
Per a Nasarre, les polítiques d’habitatge actuals no donen resposta a aquestes necessitats: “No faciliten l’accés a la propietat a les rendes mitjanes o baixes i, alhora, fan que el lloguer tampoc sigui una alternativa realista”. Això contribueix a un augment de situacions precàries com el lloguer d’habitacions o pisos compartits, especialment entre els col·lectius més vulnerables.
