Una suma de partits sobiranistes d'esquerres a tota Espanya. Aquesta és la proposta del cap de files d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián -no consensuada amb Calàbria ni amb el seu grup parlamentari- per a impulsar una llista a les eleccions espanyoles amb les "esquerres plurinacionals", i que ha obert un debat sobre com s'han d'afrontar les pròximes eleccions espanyoles. Rufián, ja amb el "no" de la cúpula del partit, vol una candidatura que integri ERC amb EH Bildu, el BNG o Ara Més, però que també es podria obrir a altres formacions que encaixarien en aquesta etiqueta, com ara Compromís o Adelante Andalucía.
Seria una opció estratègicament bona? El president del partit, Oriol Junqueras, ha rebutjat la idea amb l'argument que la prioritat és Catalunya, i que les aliances han de ser amb formacions independentistes -com el BNG i Bildu- en àmbits on els resultats es puguin maximitzar, com és el cas de les eleccions europees. Les fórmules que funcionen a Europa, ha dit, no tenen perquè funcionar a l'Estat. D'altra banda, altres veus com la de l'exdiputat d'ERC Joan Tardà han secundat la proposta de Rufián, però amb matisos significatius: veu "imprescindible" impulsar un front ampli d'esquerres plurinacional, però a Catalunya, que aglutini des d'ERC fins a la CUP, passant pels Comuns.
Però és l'estratègia que proposa Rufián viable, tenint en compte la naturalesa diversa de les formacions "plurinacionals" de l'Estat? El portaveu ha defensat que amb un eventual govern de coalició de PP amb Vox no hi ha gaires altres opcions, i que cal una esquerra plurinacional que "entengui i ajudi" l'independentisme i el sobiranisme d'esquerres. Experts consultats per Nació creuen que aquesta proposta té poc recorregut i que significaria deixar de banda el conflicte territorial encara vigent a l'Estat per passar a prioritzar la clivella de l'esquerra i la dreta. A la sala de màquines d'ERC ressalten també que la llei electoral espanyola no convida a fer experiments d'aquest tipus.
Canvi de cicle polític
Una unió de sobiranistes d'esquerres estatal és, a parer dels experts, poc viable. Així ho creu el politòleg i professor de la UOC Andreu Paneque, qui assegura que el que està proposant Rufián "té poc recorregut" perquè "deixa de banda el conflicte territorial" canviant la narrativa i tornant a posar al centre de la política la clivella de classe d'esquerra i dreta. A l'Estat, més enllà de la investidura de Pedro Sánchez, aquesta és la clivella que s'ha imposat amb més força des de fa temps, amb Junts votant en contra d'iniciatives com la reducció de la jornada laboral que tenia el suport de les esquerres. "Encara que canviï la situació, el conflicte territorial hi és", insisteix Paneque.
Segons el politòleg, cap organització -tampoc ERC- es beneficiaria d'una coalició d'aquesta naturalesa, perquè els faria perdre vots en clau nacional. Rufián, en canvi, la presenta com la via per frenar la "irrupció inevitable del PP i de Vox". Així, Paneque afirma que la proposta podria tenir sentit en el paradigma dels anys 80 i 90, però no ara, i alerta que podria facilitar una fuga de vots cap a altres formacions independentistes, com Junts, per part d'aquells votants que, tot i ser progressistes, volen votar una candidatura d'obediència estrictament catalana. "ERC no es pot permetre perdre més vots en l'àmbit independentista", sosté Paneque.
En la mateixa línia, el politòleg i professor de la UNED Juan Roch creu que sota la proposta del portaveu d'ERC "hi ha la lectura que el cicle de l'esquerra independentista a Catalunya ha arribat a un impàs". Les esquerres catalanes passen per un moment de debilitat, tot i que ERC i els Comuns són decisius per al govern de Salvador Illa. "És una manera de dotar de més força una nova visió del cicle polític que es viu a Catalunya", afegeix el politòleg, que afirma que, per aquesta raó, la direcció d'ERC s'ha afanyat a dir que no, pensant en les seves bases. Com Paneque, Roch també assenyala que Junts "podria al·legar que ERC ha renunciat" a la via de la independència.
Debilitat de Sumar i Podem
Una altra qüestió que prendria protagonisme en cas de convocatòria electoral (encara que Pedro Sánchez mantingui la data en el 2027) és el context de "debilitat" de les esquerres estatals, fet que estaria aprofitant Rufián amb la seva proposta, segons Roch. Aquest és un argument que ressona també entre alguns membres d'ERC. El plantejament del portaveu republicà suposa, en aquest sentit, "un canvi en com s'han confederat les esquerres", perquè implicaria una "veritable plataforma amb quotes de poder a les esquerres no estatals", no pas una formació centralitzada a Madrid.
"L'esquerra de Sumar i Podem s'ho pot prendre com a una amenaça", assegura el politòleg, que creu que, per aquest motiu, Ione Belarra, de Podem, ja ha exigit "una determinada jerarquia" en el diàleg sobre la proposta. També des de Sumar, Yolanda Díaz ha refredat l'opció de Rufián i l'ha emmarcat en un acord sobre punts programàtics, res de candidatures conjuntes. En la proposta de Rufián, poc detallada en profunditat, no queda clar si es tractaria d'una aliança limitada a EH Bildu i el BNG o bé s'obriria també a Podem o altres formacions d'esquerres que ara integren Sumar.
En tot cas, Paneque també posa de manifest la inestabilitat de projectes similars que ja s'han intentat impulsar des de Sumar, Podem i altres agrupacions. "En els inicis de Podem van intentar fer una unió de forces d'esquerres sota el seu paraigua. Això és estable? El que ens diu la història de l'estabilitat de l'esquerra espanyola és que no", rebla el politòleg.
La llei electoral no hi ajuda
A banda de l'àmbit més polític, des de la part més tècnica, també sorgeix la qüestió de la llei electoral, a la qual també s'hi ha referit ERC per a rebutjar la idea de Rufián. El sistema electoral d’Espanya es basa en el model de circumscripcions provincials. A diferència del model de circumscripció única, l'"un ciutadà-un vot", el model de circumscripcions provincials espanyol busca un repartiment proporcional perquè no hi hagi infrarepresentació de les províncies menys poblades, i s’aconsegueix mitjançant la llei D’Hondt.
Així, el sistema actual no beneficia opcions com la que planteja el portaveu al Congrés. En aquest escenari, però, Rufián també argumenta que no serveix de res treure uns pocs diputats més per separat si no s'aconsegueix frenar la majoria absoluta de la dreta i l'extrema dreta, que pronostiquen pràcticament totes de les enquestes. "Menys puresa i més cap", ha dit, i ha atribuït l'oposició a aquesta opció als "càlculs i interessos partidistes".
El risc de "fuita de vots"
Recuperant la fórmula de les últimes eleccions europees, ERC va concórrer amb Eh Bildu, el BNG i Ara Més amb la llista Ara Repúbliques, que va obtenir tres escons, els mateixos que Sumar, però amb un percentatge de vot més gran -un 4,9% davant d'un 4,7%-. Ara Repúbliques va ser la quarta força més votada a Espanya, per darrere del PP, del PSOE i de Vox. Yolanda Díaz va deixar la direcció de Sumar després d'aquells comicis. Les eleccions europees, però, no tenen la mateixa llei electoral que les eleccions generals espanyoles. A Europa, la circumscripció és única i la rellevància que hi dona la ciutadania també és una altra.
"No s'han perdut vots en les europees, però en circumscripcions amb dos diputats com, per exemple, Sòria, els votants a aquesta hipotètica plataforma quasi segur que es perdrien", assegura Juan Roch, que conclou que, d'altra banda, hi hauria regions en què l'esquerra aniria separada i "hi hauria una fuita de vots". El debat que ha obert la proposta de Rufián -que també certifica un distanciament amb Junqueras- arriba mentre Sánchez insisteix a allunyar un escenari electoral. El portaveu d'ERC la presenta com l'única via per frenar l'auge de l'extrema dreta a l'Estat, però també es podria convertir en l'eina per allunyar els republicans del conflicte territorial. Una altra cosa és el plantejament d'una aliança de les esquerres sobiranistes catalanes a Catalunya, però això ja seria un altre debat.
