Fa poc més de dos anys que les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 anticipaven canvis a tota Catalunya. La davallada d’Esquerra Republicana es va fer patent amb la pèrdua de les alcaldies de Lleida i Tarragona, davant d’un PSC que pescava vots de la desfeta de Ciutadans i incorporava figures com Rubén Viñuales. Els socialistes van aconseguir 710.000 vots, un 23,7% del total dels sufragis, i es van situar com a força més votada del país.

A Figueres les eleccions desembocarien en un canvi de govern, que acabaria amb el tripartit d’esquerres liderat per Àngels Lladó, d’ERC, que comptava amb el suport del PSC, la CUP i l’agrupació independent Canviem Figueres. ERC es va quedar amb menys de la meitat dels suports i el PSC, contra la tendència a Catalunya, va perdre un regidor i un 5% dels vots respecte als comicis de 2019. El gran perdedor del 28 de maig seria Ciutadans, que deixaria de tenir representació al consistori per donar pas a un regidor del PP i a un altre de VOX.

La força més votada tornava a ser Junts, liderada per Jordi Masquef, que aquest cop havia aconseguit majoria absoluta i via lliure per governar, sense necessitat de pactes. La línia exhibida en aquesta primera meitat de mandat ha estat centrada a reforçar la seguretat al municipi i la "mà dura" contra les ocupacions, polítiques que sintonitzen bé amb altres alcaldies de Junts, com la de Martorell, i que comença a abraçar el partit a escala nacional.

Com va començar el mandat?

Jordi Masquef agafava el relleu de l’alcaldia poc després de la fi del conflicte amb la vaga d’escombraries que havia deixat sense servei la ciutat i que havia omplert els diaris d’imatges de contenidors a vessar. Arran d’això, Masquef i el seu govern van prendre el compromís de millorar la neteja.

Masquef, al seu discurs d’investidura com a alcalde, va reconèixer que els quatre anys a l’oposició no van ser “fàcils” i va arrencar el mandat amb voluntat de canvi i d’agafar “una perspectiva molt diferent”. “Hem de sortir de la zona de confort, hem de deixar de ser tribuneros, i adoptar un paper actiu per a la millora de la ciutat”, va declarar. En aquesta línia, l’alcalde va anticipar les línies principals del seu pla de govern, “el mandat de la seguretat, del civisme i la neteja”.

La gran mesura: millorar la seguretat

L’aposta ferma per la seguretat a la ciutat es va concretar en una ampliació de la plantilla de Guàrdia Urbana, per arribar fins als 93 agents i també amb un desplegament de càmeres de vigilància i un sistema de control de l’accés de vehicles a la ciutat, que tindria un cost de 500.000 euros. Masquef i el seu equip de govern van anar més enllà i va anunciar que el 2025 seria l’any “de les pistoles Taser, del gas pebre i de la col·laboració entre tots els cossos".

Sota el pretext de la lluita contra “el mal endèmic” de les plantacions de marihuana i l’incivisme, el govern municipal va demanar a la junta local de seguretat de Figueres més controls d’armes de foc per part de la Guàrdia Civil a la ciutat. Alhora, també va reclamar una presència més elevada d’agents de Mossos d’Esquadra.

En aquest sentit, ha trobat sintonia amb el govern socialista de la Generalitat i la consellera Núria Parlon, que ja va anunciar un increment dels efectius a l'Alt Empordà. Malgrat acabar al partit de Puigdemont, Masquef ha conservat la línia del sobiranisme moderat que havia defensat a les files del PDECat, quan es van presentar en solitari a les eleccions del 14 de febrer de 2023. Tant és així que no ha tingut problema per fotografiar-se al costat de Salvador Illa i el rei Felip VI, que va ser rebut amb tots els honors a la commemoració dels 50 anys del Museu Dalí.

El problema: irregularitats en el padró municipal

L’alcalde de Figueres ha criticat obertament la legislació vigent, que considera massa “laxa” a l’hora de castigar la criminalitat. Ha estat un dels alcaldes pioners a posar dificultats per accedir el padró a les persones que ocupen un pis. Una activitat que ha condemnat obertament en diverses ocasions. “Si comencem a ocupar això seria la llei de la selva” va afirmar en unes declaracions a Catalunya Ràdio.

L’Ajuntament, en aquesta línia, va arribar a desempadronar fins a 804 persones en tot el 2024 per unes suposades irregularitats en “sobreocupació d’edificis”, casos de persones que es troben en constant canvi d’habitatge o per “simulació de convivència”. “De la comissió d’un delicte no se’n poden derivar drets”, va declarar Masquef.

El padró és un instrument que serveix per tenir assignat el metge d’atenció primària o bé per matricular els infants a l’escola pública, entre altres serveis. Algunes entitats com Amnistia Internacional Catalunya o la Coordinadora Obrim Fronteres han denunciat un “biaix ideològic” en la persecució del “frau” i un incompliment de l’obligació internacional d’empadronament en el cas de Figueres.

Les actuacions contra ocupacions “delinqüencials” també han causat polèmiques a la ciutat. És el cas del bloc del carrer Ponent, desallotjat el novembre del 2023, que va desencadenar les queixes d'una vintena d'entitats, que al·legaven que el desallotjament s'havia fet "saltant-se el procés legal". Afirmaven que no hi havia ordre judicial i que la Guàrdia Urbana havia fet "signar una acta policial" als ocupes dient que marxaven pel seu propi peu. Després de dur el cas a judici, però, es va donar la raó a l’Ajuntament i va es va rebutjar que l'actuació policial atemptés contra el dret a la inviolabilitat del domicili.

Un objectiu per acabar el mandat: avançar en la supressió dels passos de nivell

L’equip de govern de Junts preveu avançar el gran projecte urbanístic per eliminar els passos de nivell que hi ha al centre de la ciutat. El projecte vol tirar endavant una variant ferroviària i la reconversió de l’estació de TGV, on l’alta velocitat conviurà amb el tren convencional.

Les obres de la nova variant ferroviària inclouen duplicar el ramal que ja surt de l'actual traçat del tren convencional, i que enllaça amb l'estació Figueres-Vilafant. A més, caldrà construir 8,1 quilòmetres de via nous, que des de la nova estació intermodal tornaran a entroncar fins a la línia Figueres-Portbou. Aquest traçat inclou un túnel d'1,75 quilòmetres a tocar del castell de Sant Ferran i un viaducte de 70 metres per salvar l'N-260.

L'Ajuntament de Figueres ja ha fet saber a Adif que la nova estació s’haurà d'integrar més a la ciutat, ser més accessible per als vianants, tenir més aparcaments i incloure també una terminal per a autobusos. Les gestions per tirar endavant el projecte, asseguren, estan encaminades i esperen que siguin una realitat d’aquí a vuit anys.

L’alcalde repetirà?

Segons fonts coneixedores de la política local, Jordi Masquef té intenció de tornar a optar al càrrec d’alcalde als pròxims comicis de 2027. Com a candidat, Masquef -alguns periodistes s'hi han referit com a xèrif- va obtenir els millors resultats electorals de la història de la ciutat, amb una majoria folgada, 13 regidors de 21, que superen els 12 que havia aconseguit l’exalcalde Santi Vila el 2011.