Les eleccions municipals de 2023 van dibuixar una Manresa que seria la ciutat més gran del país amb una alcaldia d'Esquerra, la llista més votada per un marge més curt del que esperaven els republicans. La reelecció de Marc Aloy com a batlle no va seguir la dinàmica de pactes dels anteriors tres mandats. Jubilat de la política Valentí Junyent -nou anys d'alcalde i els tres darrers de regidor d'Hisenda d'Aloy-, el seu relleu a Junts, Ramon Bacardit, havia agafat distància, quan no havia estat molt crític, amb els gairebé tres mandats de coalició entre les dues forces independentistes, tot i que ell n'havia estat regidor durant quatre anys.

L'enduriment de les intervencions de Bacardit, amb un discurs progressivament dretanitzat -el FNC es presentava per primera vegada a la ciutat-, va provocar un gran distanciament polític entre els dos partits i una animadversió personal molt poc dissimulada entre els seus dos líders. Un clima que es va fer més evident després dels comicis, durant la funció de titelles que van protagonitzar per fer veure que volien reeditar el pacte.

Tot i la davallada de vots d'Esquerra, les eleccions de maig de 2023 van voler que Junts, amb només un regidor menys que els republicans, no tingués opció de sumar una majoria alternativa per governar. Al ple hi havia entrat Vox, amb una regidora, que no entrava en cap travessa, i el FNC, amb dos, que hauria estat vetat per qualsevol altre partit. Amb Fem Manresa (CUP), era impensable, i amb les altres dues forces, el PSC i Impulsem (PDECat), no sumaven la meitat més un.

Davant d'aquesta aritmètica, ERC va poder negociar amb tranquil·litat però no es va conformar amb un govern en minoria. Un pacte tripartit amb socialistes i conservadors li va permetre, a més, tenir majoria absoluta per assegurar-se un govern sense massa ensurts i poder aprovar pressupostos any rere any.

Enduriment del dia a dia polític municipal

La no entesa entre Esquerra i Junts durant les negociacions postelectorals va ser venuda per cada partit amb un relat propi. Mentre Junts insinuava una "traïció" en el pacte tripartit, els republicans insistien que la reedició de l'acord era impossible "per les exigències" que havien plantejat els juntaires. Junts iniciava el mandat liderant l'oposició i amb dinàmica preelectoral des del primer dia. A la mala maror existent s'hi sumava l'efervescència d'Aliança Catalana a Ripoll i més endavant al Parlament, que el partit d'extrema dreta volia enfocar cap a Manresa de cara a les municipals de 2027.

Ramon Bacardit ha agafat el guant d'aquests sondejos i ha promogut, durant aquests dos anys, el debat sobre la immigració, els drets socials, la seguretat i el padró, tot allò que, al seu entendre, podria absorbir els simpatitzants de l'extrema dreta. També ha recuperat el discurs més tradicionalista de la primera Convergència demanant, primer, el cessament de la regidora de Cultura, Tània Infante, per haver "descafeïnat" el Nadal de la ciutat, i, després, de la regidora de Transparència i Govern Obert, Montserrat Clotet, per no ser prou dura amb els suposats casos de "frau" que es donen en l'empadronament.

La tensió que es viu entre alcalde i cap de l'oposició pot resumir-se en una frase. "Ja sé que no li agrado gens, però jo també l'he d'aguantar", li va ventar Aloy a Bacardit en un ple recent després de l'enèsima enganxada que protagonitzaven.

Un balanç de govern reeixit malgrat alguna precipitació

Repassant el Pla d'Actuació Municipal (PAM) per al mandat 2023-2027, es pot veure que gran part dels compromisos s'estan acomplint, malgrat que l'oposició -aquí també Fem Manresa- acusa el govern de tirar endavant "obres faraòniques" i "descuidar" la quotidianitat. A més, alguna decisió precipitada, com l'aplicació d'una zona de baixes emissions (ZBE) massa ambiciosa, ha obligat al govern a recular o, si més no, a replantejar-se la mesura davant la pressió popular, tot i que hagi estat en forma d'"estudiar les al·legacions". La implantació pionera d'un sistema de recollida de residus intel·ligent -en aquest cas amb contenidors tancats- també ha causat algun maldecap al regidor de l'àrea, Pol Huguet, que ha estat aprofitat per Junts per posar en dubte la seva gestió. Uns maldecaps que, per una altra banda, han estat lògics, ja que Manresa no té referents en un sistema similar a ciutats grans de tot el país.

Capítol apart mereix la reordenació, per donar prioritat als vianants, del carrer Àngel Guimerà, que suposa el projecte urbanístic més important de les darreres dècades al centre de la ciutat i que també ha comportat alguna oposició entre part dels veïns i comerços per la voluntat de cobrir-ne part amb contribucions especials, i entre els que hi arriben en cotxe des de la pròpia ciutat o des de la comarca i que es queixen de les dificultats d'accés i la falta d'aparcament econòmic. També ha aixecat controvèrsia entre part dels veïns el futur soterrament de la via dels FGC en el seu tram urbà, així com el desplaçament de l'estació fins a la plaça Espanya.

Tanmateix, durant aquest mandat han començat les obres a la Fàbrica Nova, el projecte insígnia de la ciutat, que ha de convertir la finca que ocupava la històrica indústria tèxtil en un pol universitari i tecnològic de primer ordre de la mà de la UPC, i aviat ha d'iniciar-se el desenvolupament de l'Edifici del Coneixement, per lligar els estudis de Medicina de la UVic-UCC amb Althaia. També s'ha desencallat, després de dècades, la urbanització del polígon industrial del Pont Nou II i es comença a desenvolupar l'àrea del Parc Tecnològic.

El govern ha començat a posar-se també en la promoció d'habitatge, tot i que els dèficits històrics acumulats marquen l'agenda.

Els mateixos protagonistes de cara al 2027 i la irrupció d'Aliança Catalana

No hi ha dubte que els dos grans partits del ple municipal de Manresa, Esquerra i Junts, repetiran caps de llista a les eleccions de 2027. L'actual alcalde, Marc Aloy, ho dissimula amb la premisa que està a mans de la militància. A l'actual cap de l'oposició, Ramon Bacardit, no li cal fer-ho perquè no s'endevina ningú en el seu entorn que opti a competir-li la plaça. Tampoc sembla que el PSC hagi de substituir Anjo Valentí malgrat que els socialistes no van capitalitzar el canvi de cicle que es preveia el 2023.

Qui sí que haurà de substituir els seus tres regidors, en principi, serà Fem Manresa, ja que tots tres hauran esgotat els dos mandats que marquen com a límit els estatuts de la CUP. Una altra cosa serà que els cupaires decideixin modificar aquesta norma en els dos anys que falten per als propers comicis. Impulsem, el laboratori personal de Joan Vila, que el 2023 va usar el PDECat per presentar-se, podrà fer-ho d'aquí a dos anys com a partit propi, i qui segur que no repetirà com a llista serà el FNC. El seu cap a Manresa, Sergi Perramon, se'n va desvincular poques setmanes després de sortir elegit, i l'arribada, amb força, d'Aliança Catalana farà que no tinguin recorregut.

Precisament, el fet que més ocupa i preocupa a Manresa de cara a les eleccions de 2027 és el paper que pugui fer Aliança Catalana, que s'ha fet un fart de repetir que la capital del Bages és un dels seus principals objectius, sobretot després dels resultats que hi va obtenir en les eleccions al Parlament, on va ser quarta força. Més enllà d'això, i també de les polèmiques que genera a les xarxes socials, el gran handicap del partit d'extrema dreta serà trobar un cap de llista amb cara i ulls. El príncep blanc que hauria pogut ser Sergi Perramon s'ha autodescartat adduint la "grolleria" del discurs de la formació de Sílvia Orriols, i apunta més a integrar-se a Junts o a construir una llista pròpia. Altres candidats serien o massa desconeguts o massa coneguts per a la ciutadania. Trobar el candidat ideal marcarà la diferència entre "obrir forat" o conformar-se en ser un partit residual i sense rellevància com és ara mateix Vox.