Moià encarava les eleccions de 2023 com les primeres que donarien entrada a un mandat net de deutes a l'Ajuntament després del caos que havia deixat l'alcalde Josep Montràs dotze anys enrere. La gestió dura, de retallades, negociacions i equilibris que havia portat a terme en els tres darrers mandats AraMoià, formació vinculada a ERC, havien donat els seus fruits, i un deute que estava previst eixugar el 2030 es va liquidat vuit anys abans. Potser per això, en els comicis, i tot i portar ja dotze anys a l'alcaldia, Dionís Guiteras repetia i, a més, millorava els resultats fins a la majoria absoluta.
Així, el panorama i els objectius del nou govern municipal diferien de l'inici dels anteriors mandats. En comptes de fixar-se en què no es podria fer, l'equip podia centrar-se en allò que es podia millorar. Els nyaps urbanístics de l'època convergent no deixaven una feina fàcil. No era qüestió de corregir, sinó que en molts casos, fins i tot ara passats els primers dos anys, es tractava de regularitzar actuacions que s'havien fet, gairebé, de paraula, sense complir els procediments pertinents.
Un d'aquests capítols és la patata calenta que es debat, entre forta oposició veïnal, respecte de la reurbanització del polígon del Prat, o de la construcció de la planta de biogàs, o, si es vol, de l'ampliació de l'escorxador. El consistori aprovarà la cessió anticipada dels terrenys on s'ha de construir la infraestructura, per no perdre una subvenció de 3,3 milions d'euros provinents dels fons europeus Next Generation. Però també perquè els tribunals l'obliguen a regularitzar la situació de l'escorxador arran d'una sentència ferma que posa en risc el futur de 500 treballadors. També s'ha de modificar el planejament del polígon.
Capacitat d'inversió
Lluny d'aquest punt amarg, la situació de les arques municipals ha permès actuacions que fa pocs anys serien impensables. Les obres al polígon Pla Romaní han permès la creació de dues-centes parcel·les. A nivell d'equipaments, és previst que aquest juliol finalitzin les obres a Can Comadran, icona del patrimoni de la indústria tèxtil a la comarca. O, també, l'adquisició d'un camp al Saiol per ampliar la zona esportiva municipal.
A nivell de serveis, s'està en procés de remunicipalitzar l'Esplai de la Gent Gran de la Fundació la Caixa, o ampliar l'oferta educativa de l'Escola Municipal de Dansa. L'Ajuntament també ha aconseguit estabilitzar el programa de cultura, i ha ampliat el conveni amb Espai Musical, que fa l'escola municipal de música del municipi.
A la trama urbana, l'Ajuntament completarà en els propers dois mesos la conversió per a vianants d'un dels carrers més emblemàtics del poble, el de la Tosca, i també s'han invertit 350.000 euros en la millora del Parc Municipal. En matèria d'habitatge, es rehabiliten dos blocs de pisos que han de donar dotze habitatges per a situacions d'emergència i de lloguer social. Precisament en matèria d'habitatge hi ha una de les poques espines clavades del mandat actual: l'aturada del projecte d'adequació de l'antiga Caserna de la Guàrdia Civil.
Quatre mandats. N'hi haurà cinc?
Sembla que fos ahir que Dionís Guiteras amb el seu AraMoià guanyava, als punts, les eleccions que desbancaven Josep Montràs de la política, però el republicà està immers en el seu quart mandat consecutiu. Què passarà el 2027 només ho sap ell. "Dependrà de si trobo un relleu", assegura amb veu baixa. Si repeteix es fa molt difícil pensar que no repeteixi victòria.
Les altres forces amb representació, Junts, PSC i Capgirem (CUP), tampoc no han avançat decisions en aquest sentit.
