L'acumulació de bosses de residus als peus dels contenidors, especialment al Centre Històric de Manresa -la fase 10 del desplegament del nou sistema de recollida selectiva amb targeta- ha generat malestar entre molts veïns. Davant d'aquesta situació, el regidor d'Acció Climàtica, Pol Huguet, defensa que "és una minoria d'usuaris que no vol fer l'esforç de reciclar" i anuncia mesures correctores immediates: més freqüències de recollida, ampliació del nombre de contenidors de càrrega posterior -allà on els carrers ho permetin- i vigilància activa per detectar i sancionar actituds incíviques.

Huguet també avança que el govern municipal ja treballa en una ordenança fiscal, juntament amb el departament d'Hisenda, per aplicar un recàrrec a la taxa d'escombraries a aquells domicilis que no facin ús del sistema de recollida selectiva o que ni tan sols hagin retirat la targeta. "No pot ser que paguin el mateix els que reciclen bé que els que fan recaure el cost sobre la resta", afirma. L'objectiu és consolidar un sistema més just i eficient, que ja ha permès multiplicar per dos i mig la taxa de reciclatge i reduir els els abocaments a Bufalvent a nivells històrics.

El Centre Històric, al focus: més contenidors, més freqüències i sancions contra l'incivisme

La imatge de bosses de brossa amuntegades fora dels contenidors, especialment al Centre Històric de Manresa, però també a altres punts de la ciutat, ha esdevingut una de les principals preocupacions ciutadanes al voltant del nou sistema de recollida selectiva. En una entrevista a NacióManresa, el regidor d'Acció Climàtica, Pol Huguet, ha reconegut el problema i ha detallat una sèrie de mesures imminents per corregir aquesta situació.

"El que està passant a la fase 10 -corresponent al nucli antic- no és acceptable. El problema és real, no és percepció", admet el regidor. Aquesta fase, l'última d'implantar-se, compta amb contenidors de càrrega posterior de menor capacitat que els de càrrega lateral utilitzats a la resta de la ciutat. El resultat és que sovint es troben plens, fet que obliga alguns veïns a deixar les bosses fora, tot generant una imatge de deixadesa i desbordament.

Davant d'aquesta situació, Huguet anuncia un pla de reforç: "Posem i posarem més contenidors -allà on es pugui- i hem augmentat -i augmentarem més, si cal- les freqüències de recollida. És evident que aquí cal una actuació directa i ràpida". Les modificacions ja s'estan valorant tècnicament i es prioritzaran els punts més conflictius del centre, amb l'objectiu de millorar la capacitat de resposta del sistema.

Ara bé, el regidor també ha volgut deixar clar que part del problema no es pot atribuir únicament al disseny del sistema: "Hi ha incivisme, i no ho podem obviar. Hi ha gent que, tot i tenir contenidors disponibles, decideix deixar la bossa fora, o llençar-la en un contenidor que no toca". I afegeix: "Per cada persona que ho fa bé, n'hi ha una altra que ho embruta tot. Això no és culpa del sistema, és una qüestió de civisme".

Per combatre aquesta realitat, l'Ajuntament de Manresa ja ha posat en marxa dispositius especials amb agents de la Policia Local de paisà, que actuen a punts especialment conflictius. "Aquests agents aixequen actes i imposen sancions a qui deixi bosses fora de lloc", explica Huguet. Les multes per incivisme en la gestió de residus poden anar dels 70 als 400 euros. "I les estem posant, no és una amenaça simbòlica", puntualitza.

A banda de les multes, el consistori també està treballant en una nova ordenança fiscal que permeti penalitzar econòmicament les llars que no reciclin. "Amb Hisenda estem elaborant una proposta per aplicar-la a partir de l'any vinent: si una família no ha anat a buscar la targeta o no n'ha fet ús, pagarà més. No pot ser que qui ho fa bé pagui pel que no recicla", assegura Huguet. Aquesta iniciativa vol introduir criteris de responsabilitat i justícia en el repartiment del cost del servei.

La implantació del sistema, en marxa des de fa més d'un any

Manresa va començar a implantar el nou model de recollida selectiva a mitjans de 2024 amb la primera fase a la Balconada i Cal Gravat. Ara ja fa més d'un any que s'està desplegant de manera progressiva per barris, fins completar les deu fases previstes. Aquest sistema introdueix contenidors tancats per a la fracció orgànica, envasos i resta, que només es poden obrir amb una targeta magnètica assignada a cada habitatge. El de resta només es pot obrir un dia a la setmana; els d'envasos i orgànica, cada dia. Els contenidors de paper i vidre es mantenen oberts.

La implantació del sistema, segons Huguet, ha estat un "canvi de cultura important". "Per primera vegada, recollim dades sobre qui recicla i qui no. Això ens permet ser molt més eficients i, sobretot, més justos", argumenta. De fet, les dades de participació i ús de les targetes demostren una tendència positiva. "La gran majoria de veïns estan fent servir les targetes i ho fan correctament. Però, com sempre, hi ha una minoria que no vol fer el pas i que perjudica la resta".

En aquest sentit, el regidor reconeix que el repte no és tant ampliar el sistema com aconseguir que tothom el faci servir bé. "El sistema funciona. Allà on el contenidor té capacitat suficient, la imatge de brutícia a l'exterior és gairebé nul·la. Això ens demostra que no és el sistema en ell mateix, sinó el seu ús" el que el fa bo o dolent, insisteix.

Dades de reciclatge i impropis: millora clara però marge de millora evident

Un dels indicadors clau per mesurar l'èxit del nou sistema és la taxa de reciclatge. Segons les dades que aporta el regidor, la recollida selectiva a Manresa ja ha augmentat de forma notable. "A finals de juny estàvem al 68,7%, tenint en compte que encara no estava implementat el sistema al Barri Antic, quan fa poc més d'un any, abans del canvi de sistema, estàvem al 27,7%", detalla Huguet, "Quan fem els comptes el setembre superarem, segur, el 70%". L'objectiu marcat per la Unió Europea és arribar al 60% el 2030.

Aquestes dades, tot i ser bones, no amaguen una altra realitat: la presència d'impropis. És a dir, residus mal separats que acaben en contenidors incorrectes. "Aquí sí que tenim una batalla important. En algunes fraccions, com l'orgànica, estem al voltant del 20% d'impropis, quan hauríem d'estar al 10%", lamenta el regidor. Aquesta dada té conseqüències econòmiques directes, ja que la presència d'impropis penalitza el municipi i encareix el tractament de residus.

Tot i així, la valoració dels impropis "s'ha de valorar amb períodes de temps més llargs", aclareix Huguet. Si es fa puntualment, un sol abocament "pot distorsionar tota l'anàlisi". I posa com a exemple dos casos: en un contenidor d'orgànica hi van trobar un bidet i en un altre un sac de roba. "Són elements que pesen molt i, per tant, alteren l'estadística, que va per pes", aclareix.

Objectiu 2025: més control, més pedagogia i justícia fiscal

Amb les dades a la mà, i veient la resposta desigual de la ciutadania, el consistori aposta per combinar diverses línies d'actuació: més pedagogia, més control i una fiscalitat més justa. "A banda de sancionar, que és necessari, cal continuar explicant per què ho fem. No és cap càstig, és una aposta per millorar la ciutat i el planeta", defensa Huguet.

En aquest sentit, l'Ajuntament té previst intensificar les accions informatives i la presència d'agents ambientals als carrers. També es mantindran les sessions informatives, com les que es van fer en cada fase de desplegament del sistema. Però la prioritat, ara, és corregir els punts conflictius i avançar cap a un model de responsabilitat individual.

"Si una família no ha fet ús de la targeta, està clar que no recicla. I si no recicla, no pot pagar el mateix que una que ho fa tot bé. Això és el que volem corregir amb la nova ordenança", diu Huguet. Aquesta nova eina fiscal vol introduir bonificacions o penalitzacions en funció de l'ús real del sistema, de manera que el cost del servei recaigui més sobre qui genera el problema.

Tot plegat, assegura el regidor, s'emmarca en un canvi de paradigma. "La recollida de residus ja no és només un servei logístic. És una eina per transformar la ciutat, per fer-la més neta, més cívica i més sostenible. Però per aconseguir-ho cal que tothom faci la seva part. Nosaltres, com a Ajuntament, farem la nostra: ampliarem contenidors i freqüències, però també empaitarem els incívics", conclou Huguet.