Anna Erra, alcaldessa de Vic del 2015 fins al 2023, anunciava el juny del 2022 que no revalidaria candidatura a les eleccions municipals del 28 de maig del 2023. D'aquesta manera, s'obria un període d'incertesa per escollir el seu successor. Si bé d'entrada no apareixia a les travesses, Albert Castells -fins aleshores regidor de Manteniment i Serveis, Medi Ambient i Món Rural- va ser l'escollit per ser l'alcaldable de Junts per Catalunya a la capital d'Osona.

Als comicis, Castells i el seu equip no van aconseguir revalidar la majoria absoluta assolida per Erra quatre anys abans, però sí guanyar les eleccions obtenint vuit dels 21 regidors que configuren el plenari vigatà. Dos anys després i havent segellat un pacte de govern amb Ara Vic que li atorgava el títol d'alcalde de la ciutat -encara que governant amb minoria-, Castells arriba a la meitat del mandat fent-ne un balanç "molt positiu".

Durant aquest període s'han materialitzat projectes com la transformació del sector de les adoberies, el retorn en mans de l'Ajuntament de la concessió del Mercat Municipal, la creació d'una nova unitat d'habitatge per acabar amb "males praxis" o l'impuls d'una regidoria de llengua.

Però també hi ha fronts oberts i focs per apagar, com el del Patí Vic, o d'altres que han propiciat diferents mobilitzacions ciutadanes, les més recents, per reclamar un tercer Centre d'Atenció Primària a la ciutat i en contra del trasllat del CAP Vic Nord fora del barri dels Caputxins, el polèmic carril bici del Mil·lenari o el futur del Puig dels Jueus.

Un govern en minoria

L'equip encapçalat per Albert Castells va assolir vuit dels 21 regidors que configuren l'Ajuntament de Vic en el marc d'uns comicis que van deixar un escenari més plural que mai a la ciutat amb set formacions polítiques diferents dins del consistori. Junts i Ara Vic -amb dos regidors- van teixir un acord per formar govern amb 10 regidors, mentre que a l'oposició s'hi assentaven ERC i CUP -amb tres representants cada grup municipal-, PSC i SOMI -ambdues formacions amb dos regidors- i Vic En Comú Podem -amb un representant-.

Aquest escenari ha marcat bona part dels primers dos anys de mandat a la capital d'Osona materialitzant-se en un estira-i-arronsa entre el govern i l'anomenat "bloc d'esquerres" o "de partits democràtics" -ERC, CUP, PSC I VECP- i, també, amb SOMI i el retorn de Josep Anglada al consistori vigatà. La tònica dels plens de l'Ajuntament s'han regit per la denúncia per part de l'oposició acusant el govern de "recolzar-se amb la crossa del feixisme", ja que l'equip liderat per Castells ha aprovat diferents iniciatives gràcies al suport de SOMI.

En reiterades ocasions, l'oposició han demanat a Castells aplicar el famós "cordó sanitari" a la formació liderada per Anglada, una acció que el govern sempre han deixat clar que no practicarà: "No hi creiem i està demostrat que no fa res més que alimentar l'auge" de formacions d'extrema dreta, deia la regidora Anna Alemany durant el polèmic 8-M d'aquest 2025, després que el líder de SOMI insultés a través de la xarxa social X a la regidora cupaire Carla Dinarès.

Amb tot, Castells sempre s'ha mostrat obert a dialogar per arribar a grans consensos de ciutat, com per exemple, amb l'aprovació de les ordenances i els pressupostos municipals per aquest 2025.

El repte dels 50.000 habitants

A finals del 2024, Vic va assolir la xifra dels 50.000 habitants, un creixement sostingut en el temps que, tal com explicava el consistori, s'ha materialitzat, en part, amb l'arribada de població nouvinguda -actualment, la població estrangera suposa el 30% del total-.

Una nova realitat per la qual la ciutat "està preparada", apuntava en el seu moment Albert Castells, però que al mateix temps suposa un repte "immens" en una ciutat amb els serveis municipals "al límit" -sobretot en educació, sanitat i serveis socials-.

L'envelliment de la població o la soledat no desitjada són altres aspectes que el govern municipal ha d'abordar amb el replantejament de les polítiques d'atenció a les persones.

Seguretat, civisme i habitatge, prioritats del govern

La campanya electoral pel 28-M a Vic va estar marcada per la seguretat. L'equip d'Albert Castells sempre ha defensat que aquesta era una de les seves prioritats i han impulsat diverses accions que així ho posen de manifest. El batlle de Vic no ha amagat mai que, una de les seves grans preocupacions és la multireincidència i, de fet, va ser un dels alcaldes que va anar al Congrés dels Diputats per donar suport a la proposta de llei de Junts per Catalunya en aquesta matèria.

Les ocupacions d'immobles són un altre gran maldecap del govern de Vic. En aquesta línia, entre altres accions s'ha impulsat la creació d'una nova unitat d'habitatges amb l'objectiu d'erradicar "males praxis". La mesura ja està en funcionament i, entre l'abril del 2024 i el març del 2025, s'han frustrat un total de 36 ocupacions d'immobles.

En matèria de civisme, una de les assignatures pendents que vol abordar el consistori és la dels patinets elèctrics. En aquest sentit, més enllà de disposar d'una ordenança municipal -s'han realitzat més de 300 denúncies en l'últim any-, el govern demana a la Direcció General de Trànsit l'enduriment de les normes de circulació per abordar la problemàtica a la ciutat.

Projectes consumats

Entre les fites i els projectes consumats durant els dos primers anys de mandat d'Albert Castells, el batlle vigatà en destaca la transformació "històrica" del sector de les adoberies, amb la rehabilitació dels edificis 2 i 4, la remodelació de la rambla del Bisbat i, pròximament, de la rambla dels Montcada. En aquest sentit, Castells posa en valor que el projecte ha vist la llum gràcies als moviments populars i reitera que "la ciutat la fem avançar entre tots". "La transformació d'aquest barri és una de les accions que més em satisfà d'aquests dos anys", diu l'alcalde.

Un altre cavall de batalla guanyat per l'equip de Castells ha estat el retorn de la concessió del Mercat Municipal en mans del consistori després d'un llarg litigi amb l'empresa que l'ostentava. Al mateix temps, però, aquest punt final ha suposat el tancament definitiu de l'equipament, deixant un buit en la memòria col·lectiva de vigatans i vigatanes i la incertesa de saber si es materialitzarà un nou projecte de mercat a la capital d'Osona.

Dos anys de mandat durant els quals, també, s'ha començat a donar forma a una nova regidoria de Llengua, liderada per Bet Piella i creada amb l'objectiu de garantir els drets lingüístics i fomentar l'ús del català a la ciutat. Entre les accions que es despleguen des d'aquesta àrea hi ha la integració de clàusules lingüístiques en els contractes públics o la realització d'enquestes d'ús de la llengua en diferents àmbits de la ciutat.

Reptes de futur

Albert Castells encara el futur sabent que la ciutat necessita materialitzar projectes i iniciatives importants, entre les quals hi ha el reivindicat Palau de Justícia, una petició històrica dels advocats de Vic i rodalia.

Una altra de les assignatures pendents és la millora de l'atenció primària. Si bé fa temps que la capital d'Osona reclama un tercer CAP al Sucre, de moment s'haurà de conformar amb la remodelació del CAP Vic Nord -que es traslladarà a l'antic solar del Mercat Municipal deixant buit l'edifici de l'Ambulatori, al barri dels Caputxins- i, en un futur, del CAP del Remei.

"A curt termini hem de millorar l'atenció primària", diu el batlle: "Estem d'acord a fer un tercer CAP, però mentre ho defensem és urgent ampliar el CAP del Remei i renovar per complet el CAP Vic Nord".

Del Patí Vic al futur del Puig dels Jueus

A Vic, els dos primers anys de mandat han donat per diversos encendre focs, un període que no ha estat plàcid pel batlle ni tampoc exempt de polèmiques i de mobilitzacions ciutadanes. És el cas, per exemple, del carril bici que ha d'unir el Mil·lenari i la zona esportiva. L'octubre del 2023, l'Ajuntament aprovava el projecte per a la construcció de la infraestructura, que inicialment havia de passar pel carrer Sagrada Família i l'avinguda Olímpia.

Amb tot, a mitjan 2024 el projecte passava a revisió amb l'objectiu de buscar alternatives al traçat plantejat inicialment, perquè segons el govern vigatà, provocava un impacte important en la mobilitat i la logística d'una de les principals vies de la ciutat. L'alternativa era un recorregut secundari que va generar oposició entre el veïnat, i diverses entitats i associacions s'han organitzat per reclamar que el carril bici "passi per on toca".

Un altre punt calent és el Puig dels Jueus, un gran espai verd situat al nord de Vic i per on es planteja construir un vial que donaria accés a equipaments com l'Hospital de Vic o diversos centres educatius. La transformació està sotmesa a la redacció d'un Pla Especial que l'Ajuntament ja ha començat a confeccionar. Una acció que ha posat en alerta diferents col·lectius i entitats del territori que demanen al consistori que desplegui un procés participatiu per decidir el futur d'aquesta zona ambiental, tal com recull el POUM.

El Patí Vic també continua portant cua. L'1 de gener del 2023, l'equipament esportiu va passar a ser propietat municipal després d'anys en concurs de creditors. Amb l'arribada d'Albert Castells a l'alcaldia, començava el procés per a plantejar-ne la reforma integral, un projecte que des de l'oposició sempre han mirat amb lupa.

L'equipament ha estat font de picabaralles, com en ple d'octubre del 2023, quan ERC, CUP, PSC i Vic En Comú Podem van abandonar la sessió entre retrets després que l'alcalde retires una moció per a la creació d'una comissió especial d'estudi per decidir-ne el model de gestió.

"Un alcalde que no tingui cap foc encès és que no fa res", admet Castells, afegint que, el de Vic, és un consistori "divers" i que les enganxades que sovint tenen als plens municipals amb els grups de l'oposició són un exercici "positiu en una democràcia i en una ciutat on hi ha punts de vista diversos".

Castells repetirà com a alcaldable de Junts a Vic?

Albert Castells s'estrenava com a alcalde Vic només quatre anys després d'aterrar a l'Ajuntament de la mà d'Anna Erra: "M'estrenava amb molt poca experiència en el món de la política", admet. El batlle fa un balanç "molt positiu" dels dos primers anys de mandat i explica que se sent "molt satisfet" i "amb ganes i força per continuar els dos anys que queden de mandant".

Ara bé, revalidarà candidatura per a ser l'alcaldable de Junts per Vic a les eleccions municipals del 2027? "Personalment, m'agradaria", admet, tot i que recorda que la decisió dependrà de l'assemblea del partit a la capital d'Osona.