Vic ja forma part de les 24 ciutats catalanes en assolir la xifra dels 50.000 habitants, un creixement sostingut durant els darrers anys que, en part, s'ha materialitzat amb l'arribada de població nouvinguda. A nivell teòric, fer el pas a municipi de mida mitjana comporta, entre altres coses, més recursos per a l'administració local per a redimensionar i adaptar els serveis o passar de 21 a 25 regidors en les pròximes eleccions municipals, però també passa per "reflexionar sobre les dades i assumir la nova realitat de la ciutat per debatre amb rigor l'enfocament al futur", apunta l'alcalde de Vic, Albert Castells.
Si bé l'Idescat proporciona les dades oficials del cens el pròxim 1 de gener del 2025, tot apunta que la capital d'Osona ja ha assolit la xifra. Des de l'Ajuntament fa anys que treballen per fer front a aquest repte demogràfic i afirmen que "estem preparats". Amb tot, insisteixen en el fet que "els serveis municipals estan al límit", amb especial èmfasi en el sistema educatiu i sanitari, i que el municipi "no podrà resistir un creixement com els dels últims anys", detalla el batlle vigatà, que apel·la a la corresponsabilitat de tota la ciutadania i sectors econòmics i demana complicitat als batles i batlesses de la comarca per plantejar el futur del territori.
Un repte "immens"
Amb tota probabilitat el cens que donarà a conèixer l'Idescat el dia 1 de gener del 2025 posarà sobre la taula que Vic ja ha superat els 50.000 habitants, encara que el "cens brut" ja ho manifesta així, ja que ha incrementat el nombre de targetes sanitàries als centres sanitaris -1.000 altes durant aquest 2024- o les matrícules vives -418 alumnes nous durant el curs 2023-2024-. El creixement sostingut que s'ha experimentat durant els darrers anys -amb tres dècades s'ha passat dels 30.000 als 50.000 habitants, un creixement del 66%- també s'ha donat a tot el país i el novembre del 2023 Catalunya assolia definitivament els 8 milions d'habitants (un creixement del 33% en 30 anys).
A Vic, part de la crescuda es deu a l'arribada de població estrangera, la qual avui ja suposa el 30% del total, esdevenint el 19è municipi amb més taxa d'estrangeria en l'àmbit català. El creixement natural de la ciutat és positiu i, en aquest sentit, des del 2018 més del 50% dels naixements a la capital d'Osona són en el si de famílies nouvingudes -la mitjana catalana se situa al voltant del 32%-.
També hi juga un paper important l'envelliment: l'esperança de vida a la ciutat és elevada i, en els darrers dos anys, la població de 85 anys s'ha doblat, passant de 721 persones (2003) a 1.357 (2024). Entre les dades també destaca que el 30,7% de les persones de 75 anys viuen soles i que d'aquestes, la majoria són dones, "una nova realitat a atendre", remarca la regidora de Benestar i Família, Núria Homs. L’índex d’envelliment és del 95,9 i el de sobreenvelliment és de 17,75. En aquesta línia, Homs expressa la necessitat de "replantejar les polítiques d'atenció a les persones" i els models d'intervenció, teixir accions des "d'una mirada de prevenció i no tan reactiva" o la voluntat "d'erradicar propostes segregadores".
"Els serveis municipals estan al límit"
El nou repte demogràfic portarà l'Ajuntament a abordar problemàtiques que no són noves, però que ara necessiten una revisió profunda. L'alcalde de Vic insisteix que "els serveis municipals estan al límit" i posa especial atenció en el sistema educatiu, sanitari i els serveis socials. Castells remarca que "no podem continuar creixent exponencialment perquè la ciutat està tensionada i al límit de la seva capacitat" i demana als governs de la Generalitat i l'Estat que "exerceixin les seves responsabilitats" en matèria d'immigració i apliquin les "mesures de control i redistribució adequades" per no arribar al "col·lapse".
Tanmateix, el registre històric dels 50.000 habitants a la ciutat de Vic posa de manifest, una vegada més, la progressiva concentració demogràfica a les grans ciutats, una tendència que confronta amb el despoblament de les regions més rurals.