10
de juliol
de
2023, 11:30
Actualitzat:
20:11h
A partir d'ara, la regidoria de Cultura de l'Ajuntament Vic també s'ocuparà de les qüestions relacionades amb la llengua. "Creiem que el català viu un moment històric a la ciutat en què pot entrar en una fase de regressió", apunta Albert Castells (Junts), el nou alcalde de la capital d'Osona. En una entrevista a l'ACN, assenyala que el català té "bona salut", però hi comença a haver "símptomes" que els fan estar alerta. Capitanejada per la regidora Bet Piella, la nova àrea tindrà l'objectiu de garantir que la llengua i la cultura catalanes continuïn sent "el pal de paller" de la cohesió social a la ciutat.
Amb aquest objectiu el batlle de Vic, Albert Castells, vol posar en valor la llengua perquè la ciutat lluiti per mantenir-la. "En els darrers anys estem vivint una transformació social a tots nivells i hem d'encendre les llums d'alerta per corregir la situació i que el català continuï sent la llengua principal a la ciutat, com ha sigut històricament", assenyala. Per l'alcalde, és important estar amatent en el món del comerç, de l'empresa, el digital i també el social perquè tots els vigatans vegin el català com una eina "fonamental" capaç de garantir la cohesió social i el benestar. "I també la nostra manera d'entendre el món", afegeix.
"Només cal passejar per Vic i veure com comença a haver-hi situacions en alguns comerços on hi ha algú que no t'entén o on costa fer-se entendre en català. O en la retolació també comença a haver-hi molta presència de llengua castellana", explica Castells. Això, assenyala, també es comença a veure als patis de les escoles.
La responsabilitat de l'administració, apunta Albert Castells, és crear un marc on es puguin donar les condicions perquè els ciutadans puguin continuar vivint en la llengua històrica de la ciutat i del país. "Tenir una societat vigatana que visqui entorn de la llengua i cultura catalanes, però lògicament respectant les desenes de llengües que hi ha a la ciutat que són també una riquesa per Vic", explica. El nou alcalde defensa viure la multiculturalitat que ofereix una ciutat amb un 28,8% d'immigració (Idescat, 2022) com un fenomen que aporta un patrimoni molt ric, "però garantint la cohesió social des de la llengua i la cultura catalanes".
A grans trets, les àrees més importants del cartipàs són continuistes, amb les regidores Bet Piella (Cultura i Llengua), Núria Homs (Economia i Benestar i Família) i Elisabet Franquesa (Educació i Seguretat) com a dones fortes de Castells. Com a novetat, destaca la creació d'una figura com a portaveu del grup municipal i del govern que ostenta la regidora Anna Alemany.
Precisament, per aquesta necessitat d'haver de tancar acords amb altres formacions per tirar endavant els grans projectes de ciutat, Albert Castells defensa que "no tenia sentit" establir un pacte de govern en minoria "fins a l'últim detall". "El principal acord és per a la gestió de l'administració, la gestió dels serveis públics i el nostre model de ciutat a nivell global", explica Castells.
"Vam fer la feina i tenim els diners per fer la inversió, però la tramitació administrativa no ho ha permès", explica Castells. El nou batlle és molt crític amb les "traves" de l'administració a l'hora de fer inversions, aprovisionaments o compres. "Calen mesures urgents de reforma per agilitzar l'administració perquè això ens resta competitivitat com a ciutat i a la nostra economia", defensa. "Tindrem les piscines pròximament perquè hi ha els diners, els projectes i hi ha obres en marxa, però és una qüestió de temps", diu. Sobre el model de gestió, Castells explica que s'ha d'acabar de definir, però és més partidari d'una fórmula mixta, que pugui mantenir la gestió municipal dels pavellons i apostar per l'externalització de serveis en qüestions com la piscina o el bar.
Un altre dels grans temes del mandat serà el Mercat Municipal, que previsiblement tancarà definitivament aquest estiu, a l'espera dels requeriments que ha fet el consistori a la concessionària (Mermuvic). D'aquesta manera, l'Ajuntament ha forçat l'extinció d'una concessió que els paradistes tenien fins al 2030. Sobre el futur d'aquest equipament, un cop torni a ser municipal, encara no hi ha consens. Sobre si se n'ha de projectar un de nou o si l'edifici que hi ha haurà d'anar a terra, l'alcalde afirma que "totes les possibilitats són damunt la taula i el nou projecte s'ha de consensuar amb el sector comercial de la ciutat".
Els problemes de mobilitat de l'accés nord de la ciutat per la Ronda Camprodon també serà un dels cavalls de batalla durant aquest mandat en què s'ha d'elaborar un pla urbanístic especial que contempli la creació d'un nou accés pel nord de la ciutat cap a l'Hospital Universitari de Vic i que l'oposició no veu amb bons ulls. Castells defensa convertir la Ronda Camprodon en una avinguda i traslladar el trànsit per l'Era d'en Sallés i obrir un accés pel Puig dels Jueus que doni entrada al Seminari i a l'Hospital Universitari de Vic.
Amb aquest objectiu el batlle de Vic, Albert Castells, vol posar en valor la llengua perquè la ciutat lluiti per mantenir-la. "En els darrers anys estem vivint una transformació social a tots nivells i hem d'encendre les llums d'alerta per corregir la situació i que el català continuï sent la llengua principal a la ciutat, com ha sigut històricament", assenyala. Per l'alcalde, és important estar amatent en el món del comerç, de l'empresa, el digital i també el social perquè tots els vigatans vegin el català com una eina "fonamental" capaç de garantir la cohesió social i el benestar. "I també la nostra manera d'entendre el món", afegeix.
"Només cal passejar per Vic i veure com comença a haver-hi situacions en alguns comerços on hi ha algú que no t'entén o on costa fer-se entendre en català. O en la retolació també comença a haver-hi molta presència de llengua castellana", explica Castells. Això, assenyala, també es comença a veure als patis de les escoles.
La responsabilitat de l'administració, apunta Albert Castells, és crear un marc on es puguin donar les condicions perquè els ciutadans puguin continuar vivint en la llengua històrica de la ciutat i del país. "Tenir una societat vigatana que visqui entorn de la llengua i cultura catalanes, però lògicament respectant les desenes de llengües que hi ha a la ciutat que són també una riquesa per Vic", explica. El nou alcalde defensa viure la multiculturalitat que ofereix una ciutat amb un 28,8% d'immigració (Idescat, 2022) com un fenomen que aporta un patrimoni molt ric, "però garantint la cohesió social des de la llengua i la cultura catalanes".
A grans trets, les àrees més importants del cartipàs són continuistes, amb les regidores Bet Piella (Cultura i Llengua), Núria Homs (Economia i Benestar i Família) i Elisabet Franquesa (Educació i Seguretat) com a dones fortes de Castells. Com a novetat, destaca la creació d'una figura com a portaveu del grup municipal i del govern que ostenta la regidora Anna Alemany.
Defensa del pacte en minoria
Tot i perdre3.700 vots, Junts va guanyar les eleccions el 28-M a Vic aconseguint vuit regidors. Fruit dels resultats electorals i també d'una alta abstenció, fins a set partits polítics han entrat al consistori deixant un escenari molt divers que ha portat Junts a pactar amb els dos regidors d'Ara Vic, la formació local del PDeCAT. Tot i aquest acord, Albert Castells governa en minoria amb només 10 dels 21 regidors possibles. "L'acord amb Ara Vic és un pacte natural i vull posar en valor que ens deixi en minoria", afirma. "La ciutadania va voler un consistori molt divers i un govern a deu ens obliga a continuar negociant amb la resta de formacions", assenyala. Sobre la suma d'un tercer actor per vestir una majoria absoluta, però, no descarta cap escenari.Precisament, per aquesta necessitat d'haver de tancar acords amb altres formacions per tirar endavant els grans projectes de ciutat, Albert Castells defensa que "no tenia sentit" establir un pacte de govern en minoria "fins a l'últim detall". "El principal acord és per a la gestió de l'administració, la gestió dels serveis públics i el nostre model de ciutat a nivell global", explica Castells.
L'extrema dreta, de nou al consistori
L'alcalde no és partidari d'establir un cordó sanitari a SOMI, la formació d'extrema dreta que ha obtingut dos regidors al plenari i que està encapçalada pel fundador de l'extinta Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. "És un grup que està al consistori i que han votat més de mil vigatans. Se li ha de donar torn de paraula. S'han de poder expressar i han de poder defensar les seves idees", assenyala. "Per mi el límit està aquí. Quan les idees es mouen dins del marc democràtic i de respecte als drets humans, són un grup que se l'ha d'escoltar i replicar. Si no surten d'aquestes regles democràtiques i de respecte als drets humans, seguirem en els debats", defensa.Castells reivindica una administració més àgil
Un dels temes del mandat serà la posada en marxa del Club Patí Vic, que l'1 de gener d'aquest any va passar a ser municipal després de tres anys en concurs de creditors. L'Ajuntament de Vic i l'entitat bancària amb qui tenia deutes el club van arribar a un acord de compra per 1,1 milions d'euros, malgrat que en calien 7 més per rehabilitar els espais i posar-los al dia. El funcionament dels pavellons per a les activitats esportives federades s'ha pogut mantenir des del primer dia, però no ha estat possible obrir almenys una piscina de cara a l'estiu."Vam fer la feina i tenim els diners per fer la inversió, però la tramitació administrativa no ho ha permès", explica Castells. El nou batlle és molt crític amb les "traves" de l'administració a l'hora de fer inversions, aprovisionaments o compres. "Calen mesures urgents de reforma per agilitzar l'administració perquè això ens resta competitivitat com a ciutat i a la nostra economia", defensa. "Tindrem les piscines pròximament perquè hi ha els diners, els projectes i hi ha obres en marxa, però és una qüestió de temps", diu. Sobre el model de gestió, Castells explica que s'ha d'acabar de definir, però és més partidari d'una fórmula mixta, que pugui mantenir la gestió municipal dels pavellons i apostar per l'externalització de serveis en qüestions com la piscina o el bar.
Un altre dels grans temes del mandat serà el Mercat Municipal, que previsiblement tancarà definitivament aquest estiu, a l'espera dels requeriments que ha fet el consistori a la concessionària (Mermuvic). D'aquesta manera, l'Ajuntament ha forçat l'extinció d'una concessió que els paradistes tenien fins al 2030. Sobre el futur d'aquest equipament, un cop torni a ser municipal, encara no hi ha consens. Sobre si se n'ha de projectar un de nou o si l'edifici que hi ha haurà d'anar a terra, l'alcalde afirma que "totes les possibilitats són damunt la taula i el nou projecte s'ha de consensuar amb el sector comercial de la ciutat".
Els problemes de mobilitat de l'accés nord de la ciutat per la Ronda Camprodon també serà un dels cavalls de batalla durant aquest mandat en què s'ha d'elaborar un pla urbanístic especial que contempli la creació d'un nou accés pel nord de la ciutat cap a l'Hospital Universitari de Vic i que l'oposició no veu amb bons ulls. Castells defensa convertir la Ronda Camprodon en una avinguda i traslladar el trànsit per l'Era d'en Sallés i obrir un accés pel Puig dels Jueus que doni entrada al Seminari i a l'Hospital Universitari de Vic.