Malgrat el trencament del pacte de govern amb el PSC i a passar a governar Manlleu amb minoria, no sembla que l'estabilitat del mandat de Junts a la capital del Ter perilli. Amb tot, la tensió amb la resta de grups que configuren l'oposició -PSC, ERC, CUP, Ara Gent i Aliança Catalana- és més que evident.

Aquest dimecres, CUP, PSC i Ara Gent de Manlleu han forçat una sessió extraordinària amb la voluntat que algunes competències que ara estan en mans de la Junta de Govern Local i de l'alcalde i, per tant, no han de passar pel ple, retornin a aquest.

Una sessió que arriba pocs dies després que el govern municipal anunciés canvis en el contracte de neteja de la vila -es pretenia suprimir el lot reservat a centres especials de treball-, una decisió que s'ha tirat enrere però que ha fet pujar la mosca al nas de la resta de partits.

Des de la CUP denuncien que l'equip liderat per l'alcalde Arnau Rovira governa "d'esquena al ple i al poble", un fet que consideren "inacceptable" i acusen l'equip de govern de "saltar-se la voluntat col·lectiva".

En aquesta línia, la bancada cupaire ha demanat que el ple de Manlleu, "on està representada la sobirania del poble", recuperi la potestat d'aprovar preus públics, el control de la contractació pública i d'operacions de crèdit, i la designació de nous representants de l'Ajuntament en ens i òrgans.

"El ple és l'únic espai públic i plural on es poden confrontar idees, explicar decisions i retre comptes", diuen des de la CUP, recalcant que "no es decideix el futur del municipi a porta tancada". En aquest sentit, remarquen que "no estem aquí per sabotejar el funcionament de l'Ajuntament" però insisteixen que no volen continuar "sense cap debat i sense pensar en les conseqüències socials".

Recorden a l'equip de govern que compta amb vuit dels 21 regidors que configuren el plenari manlleuenc i els acusen d'actuar "amb un despotisme i una manera de fer com si tinguessin majoria".

La convocatòria del ple extraordinari, diuen els cupaires, és un "toc d'atenció directa" a Junts i a un model que no comparteixen: "Bloquejarem qualsevol intent d'imposar decisions que no afavoreixin a la majoria".

Un exercici de "democràcia i transparència"

Des del PSC, que fins fa poques setmanes eren el soci de govern de Junts a Manlleu, remarquen que no es tracta d'una moció de censura ni una moció de confiança, sinó que la recuperació de certes competències al ple és "un exercici de transparència i de democràcia".

Els socialistes retreuen a Junts que "han decidit gestionar el municipi com si fos una empresa", un model que no comparteixen i fruit del qual s'ha trencat el pacte que havien teixit després de les eleccions municipals del maig del 2023: "Hem perdut la confiança en l'alcalde i el seu equip de govern, no ens reconeixem amb la seva forma de fer política, ni amb les seves prioritats ni amb la manera com gestiona el dia a dia de l'Ajuntament".

En aquest sentit, creuen que la recuperació de competències permetrà a l'oposició "exercir un control efectiu sobre el govern i participar de manera activa i legítima en decisions rellevants" pel municipi.

En la mateixa línia han intervingut des d'Ara Gent de Manlleu, que veuen amb bons ulls que el ple recuperi competències. "Seria una mostra de respecte democràtic" per part de Junts, diuen.

Des d'ERC expliquen que no s'han adherit a la petició de forçar el ple extraordinari "per responsabilitat política": "No podíem avalar una proposta de revocació de competències sense saber exactament què suposa jurídicament i políticament".

Els republicans apel·len a la coherència, perquè diuen, no volen fer "una oposició per bloquejar sinó per ser constructius". Amb tot, consideren que Junts no ha fet bé algunes coses, com amb el contracte de neteja: "Hi ha hagut opacitat, manca de diàleg i una actitud de menyspreu cap als grups de l'oposició".

En aquesta línia, demanen als d'Arnau Rovira "més transparència", encara que no comparteixen que "la solució" sigui la revocació de les competències exposades per la CUP: "És una mesura desproporcionada i poc útil".

"Entre tots fem avançar Manlleu"

"Nosaltres anem per feina i fem avançar Manlleu", ha apuntat l'alcalde Arnau Rovira, que ha volgut fer "tres matisos" a les intervencions de la CUP, PSC i Ara Gent de Manlleu.

En primer lloc, el batlle remarca que les competències delegades "són per agilitzar tràmits" i "ajudar a dinamitzar" la vila, i considera que qui hi vota a favor de la proposta de la CUP "és per interessos polítics". En segon lloc, ha demanat a l'oposició que "no personalitzi contra la figura del batlle o contra un partit": "Com a alcalde no vull cap mena d'assignació especial", ha dit. Finalment, Rovira ha volgut donar un "missatge positiu" reiterant que tenen la mà estesa a tothom "per tirar endavant Manlleu".

En aquesta línia, ha destacat el paper d'ERC: "Han entès la situació i han posat per davant el municipi" i els ha agraït "la mirada de ciutat" i "el respecte a la institució".

La proposta de la CUP de retornar al ple la potestat d'aprovar preus públics, el control de la contractació pública i d'operacions de crèdit, i la designació de nous representants de l'Ajuntament en ens i òrgans no ha prosperat: Junts –amb vuit regidors- i ERC –amb quatre representants- hi han votat en contra.