A les eleccions del 28 de maig del 2023 a Manlleu, Junts guanyava els comicis amb vuit regidors. D'aquesta manera, el projecte encapçalat per Arnau Rovira -fins aleshores regidor de Seguretat Ciutadana- s'imposava a la vila posant punt final a més de 20 anys de governs republicans.

Els comicis deixaven un escenari plural a la capital del Ter amb sis grups polítics diferents: ERC entrava amb tres representants -a les eleccions del 2019 els republicans obtenien nou regidors-; el PSC amb quatre regidors; la CUP amb dos representants; Ara Gent de Manlleu aconseguia dos regidors; i Aliança Catalana irrompia al consistori amb un representant.

Si inicialment tot feia pensar que Junts pactaria amb ERC per a formar govern -una aliança que ja s'havia donat abans i que ambdues formacions independentistes valoraven positivament-, Rovira ja avisava que buscava un pacte "el més ampli possible" que albirava un tripartit Junts-ERC-PSC. Amb tot, els republicans se'n van desmarcar i, finalment, els juntaires s'abraçaven als socialistes per governar Manlleu.

Així, i sota el lema "Anem per feina", Arnau Rovira es convertia en alcalde de la vila. Durant els dos primers anys de mandat, l'aliança ha permès tirar endavant grans projectes de ciutat, com l'impuls de la urbanització de l'entrada sud de Manlleu. Però tampoc ha estat un període fàcil, amb polèmiques com la renúncia a 69 habitatges de protecció pública destinats a lloguer assequible, subjectes a una subvenció europea de 2,8 milions d'euros.

Amb tot, el batlle manlleuenc arriba a la meitat del mandat havent trencat peres amb el PSC de Marta Moreta i governant en minoria, obligat a buscar -i trobar- consens i aliats entre l'oposició per tirar endavant una vila amb més de 21.000 habitants.

Un ajuntament amb problemes econòmics

Arnau Rovira aterrava amb el títol de batlle a l'Ajuntament de Manlleu sabent que la situació econòmica de l'ens era complicada i, de fet, el febrer del 2024 la intervenció municipal va emetre un informe amb relació a la liquidació del pressupost del consistori corresponent a l'exercici 2023 on s'informava que el romanent de tresoreria per a despeses generals era negatiu, igual que l'estalvi net legal.

És així com el govern municipal es veuria obligat a portar al ple un Pla de Sanejament financer per a un termini que no fos superior als tres anys i amb l'objectiu de recondir una situació que, en part, ha marcat el dia a dia de la capital del Ter i d'alguns dels grans projectes de ciutat.

Habitatge

Una de les primeres polèmiques del govern municipal de Manlleu va ser la decisió de fer marxa enrere en la construcció de 69 habitatges de protecció pública destinats a lloguer assequible, un projecte iniciat per l'anterior consistori subvencionat amb 2,8 milions d'euros procedents de fons europeus.

En aquell moment, l'executiu d'Arnau Rovira explicava que, el motiu de la renúncia era per una qüestió urbanística, ja que s'havien projectat dos blocs amb més de 30 pisos cada un, un model que "no és el correcte", deia l'alcalde. La decisió portava cua i ha estat font de polèmiques i retrets.

Com a contrapartida, l'equip de govern tenia un as a la màniga: la previsió de construir pisos a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. L'edifici, abandonat fa més de 25 anys, ja ha estat enderrocat. Al seu lloc, a curt termini la intenció de l'Ajuntament és el de construir-hi habitatge assequible, encara que no hi ha res lligat.

Arribats a l'equador del mandat i després del trencament del pacte de govern Junts-PSC, els d'Arnau Rovira han pactat amb ERC la reobertura de l'Oficina d'Habitatge -tancada des de fa mesos- en el marc de les negociacions per a l'aprovació del pressupost i les ordenances fiscals per al pròxim any.

Seguretat

Arnau Rovira no ha amagat mai que una de les grans prioritats del seu govern és la seguretat. Els darrers anys, les dades a Manlleu en aquesta matèria són força positives, encara que la percepció ciutadana no ho és tant. És així com el govern municipal aposta per continuar invertint en seguretat i, prova d'això, n'és la nova comissaria de la Policia Local.

Al mateix temps, l'alcalde de la vila no afluixa i continua reivindicant una comissaria de Mossos d'Esquadra ubicada a Manlleu -l'Ajuntament ha ofert a la conselleria d'Interior el solar del costat de l'equipament de la Policia Local- que donaria cobertura als municipis del nord d'Osona.

La multireincidència és una altra de les grans preocupacions d'Arnau Rovira i, de fet, és un dels alcaldes que va anar a Madrid a donar suport a la proposta de llei de Junts en aquesta matèria. Les ocupacions també fan ballar la padrina al batlle d'un municipi que, durant els dos primers anys de mandat, també ha hagut d'apagar focs pel que fa als empadronaments irregulars.

Reactivació econòmica

La modernització de les zones industrials i les infraestructures són dues de les obsessions del govern de Manlleu. En 24 mesos d'ençà que Arnau Rovira és alcalde de la vila, l'Ajuntament ja ha posat en marxa grans projectes com el Pla del Mas i la reordenació urbanística del polígon del Verdaguer. També s'està treballant amb passió en el projecte de la Ronda Nord.

La reactivació econòmica del municipi s'ha anat fent palpable durant els primers dos anys de mandat amb l'anunci de grans projectes publicoprivats, com l'ampliació de les instal·lacions de la farmacèutica Prasfarma -que invertirà 32 milions d'euros a Manlleu-, un projecte que també inclou la millora de l'espai públic de Baix Vila -on apareixerà una nova zona verda- o la reurbanització de 2.000 metres quadrats de carrers.

Entre altres iniciatives també hi ha la remodelació de l'escorxador municipal. Encara que el projecte no és finançat directament pel consistori, l'objectiu d'aquest és que les instal·lacions s'adeqüin a la normativa amb la voluntat de millorar la qualitat de vida dels veïns, que estan "cansats" de tenir l'equipament a tocar de casa amb el que això suposa -pudors o sorolls-.

Urbanisme

Un dels grans projectes urbanístics impulsats pel govern d'Arnau Rovira és la urbanització de l'entrada sud de Manlleu, al barri dels Rentants. En aquesta zona, la vila guanyarà noves zones verdes, nous espais comercials i uns 115 habitatges de caràcter públic i privat.

La iniciativa també preveu l'obertura d'un nou vial que travessarà longitudinalment des del passeig de Sant Joan al carrer del Bisbe Aguilar, mentre que en els vials existents s'hi faran treballs de manteniment, adequació o renovació.

Reptes de futur

Arnau Rovira encara els darrers 24 mesos de mandat sabent que hi ha diversos projectes en marxa que necessiten acabar-se. Però també amb els esforços posats en els reptes de futur, entre els quals hi ha la mobilitat -tant dins del municipi amb l'aplicació de la zona de baixes emissions, com fora de la vila, amb la reivindicació d'una millora a l'R3 i del transport públic- o la seguretat, amb l'anhelada i reivindicada comissaria de Mossos d'Esquadra -la consellera Parlon s'ha compromès estudiar-ne la viabilitat-.

A tot plegat, arribats a l'equador del mandat, tot fa pensar que el balanç d'Arnau Rovira és positiu i, al mateix temps, que revalidarà candidatura per a ser l'alcaldable de Junts a Manlleu a les eleccions municipals del 2027.