[noticia]70052[/noticia]
El "bipartit" Junts-PSC a Manlleu, tal com expliquen els actors implicats, es dona amb un enfocament "local i municipal i deixant de banda els temes nacionals", i Rovira remarca que els dos programaris de ciutat tenen unes similituds del "90 o el 95%" donant peu al fet que les negociacions prosperessin i s'arribés a un acord de govern pel mandat 2023-2027. Alguns dels projectes a on connecten les dues formacions són, entre altres, la seguretat i el civisme, l'habitatge, l'urbanisme o la gestió de residus.
La lider socialista Marta Moreta destaca que "és un acord de ciutat" i que, encara que "a nivell polític ens diferencien temes evidents, hem prioritzat la ciutadania de Manlleu". Insisteix que "la balança ha estat clara" a l'hora d'entaular negociacions amb Junts per poder desplegar projectes comuns. "Estem contents del pacte i esperem que sigui pròsper" per la ciutat.
El cartipàs, en suspens
"Falta algun petit retoc", explica Rovira, i per tant, ambdues formacions no han avançat el repartiment final de les diferents carpetes. Amb tot, n'han detallat els quatre grans eixos i les cinc tinences d'alcaldia: Governació i Ciutadania encapçalada per Lluïsa Bautista; Urbanisme, Desenvolupament Territorial amb Marta Moreta al capdavant; Transformació Econòmica i Estratègia de Ciutat per David Bosch; i l'eix d'Afers Socials, Acció Comunitària i Serveis a les Persones encapçalat per Antoni Poyato. Finalment, la cinquena tinença d'alcaldia serà per Josep Madrid.Un tripartit fallit
Si una cosa tenia clara Arnau Rovira després de conèixer els resultats del 28-M era que volia articular "un pacte el més ampli possible" per Manlleu. Per aquest motiu, des de Junts van explorar la possibilitat de desplegar una governança amb un tripartit amb ERC i PSC, però el postconvergent constata que els republicans van destacar-ne la possibilitat "a la primera reunió". Les negociacions van continuar per separat i Rovira detalla que la decisió final es dona quan "acabem veient que el projecte més potentat" és el confeccionat amb els socialistes.Per la seva banda, Marta Moreta remarca que des del partit socialista no han tingut "comunicació ni relació" amb ERC, i en canvi, amb qui s'hi ha parlat és amb Ara Manlleu. També considera que el tripartit "era complicat d'entendre, fins i tot, per la ciutadania". Amb tot, des de Junts insisteixen que continua havent-hi "mà estesa" per col·laborar i "continuar parlant de projectes".
"La ciutadania va donar un missatge molt clar de canvi"
Junts per Manlleu és la candidatura més votada a la capital del Ter aquest 28-M amb 1.952 vots i vuit regidors, tres més que en els comicis del 2019. La segona força era ERC amb 1.071 suports i quatre representants, i el PSC quedava en tercera posició a poca distància dels republicans, amb 1.058 vots i quatre regidors.Fruit d'aquests resultats, l'Ajuntament de Manlleu canvia de lideratge polític després de vint anys de governs liderats pels republicans. Fent una lectura en aquest sentit, els socialistes apunten que tenien clar que "qui havia guanyat les eleccions havia d'encapçalar aquest mandat". Per la seva banda, el pròxim alcalde de la ciutat creu que "el dia 28, la ciutadania va donar un missatge molt clar de canvi" que els ha empès "a l'hora de fer balanç".
