El ple de l'Ajuntament de Vic corresponent al novembre, en el marc del qual s'ha aprovat el pressupost i les ordenances fiscals pel 2026, ha estat marcat per l'abandonament de les regidores de la CUP a mitja sessió. El motiu, tal com expliquen a través d'un comunicat, és "la violència exercida per l'extrema dreta i la passivitat de l'alcalde".
Tot plegat, arran del debat d'una moció presentada pels cupaires -en nom del Comitè Orgull Osona- que, entre altres, demanava a l'Ajuntament la retirada de les sancions administratives imposades participants de la manifestació del passat 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQA+.
Durant el debat, el regidor de Som Identitaris, Josep Anglada, va mencionar a una de les persones del Comitè que, ni tan sols, estava present al ple, un fet que va indignar a la resta de grups polítics. Al mateix temps, des de la CUP subratllen que també va "proferir crits i gesticulacions totalment fora de lloc, envaint l'espai de la regidora Carla Dinarès".
En el comunicat, els anticapitalistes remarquen que, l'escena que es va viure dilluns al ple vigatà, va succeir "davant de la covarda passivitat de l'alcalde de la ciutat", a qui exigeixen que "prengui mesures clares i contundents per garantir un funcionament del ple correcte, democràtic i lliure de violències i coaccions".
Al mateix temps, insisteixen que "no es tracta d'un fet aïllat". Creuen que l'actitud del regidor de SOMI durant les sessions plenàries "és habitualment agressiva" i recriminen al batlle vigatà que "és ell qui té els mitjans, els recursos i la responsabilitat" de posar-hi límits.
Per tot plegat, les tres regidores de la CUP Vic van abandonar el ple sense poder defensar la segona moció que proposaven -ni tampoc participar en el torn de Precs i preguntes-, que plantejava la inscripció de les finques de l'Horta d'en Serrallonga i el seu entorn al Registre de la Propietat com a municipals.
Cal recordar que fa uns mesos, la portaveu cupaire va presentar una querella criminal per delicte d'injúries greus amb agreujant per discriminació per raó ideològica i de gènere contra el portaveu de Som Identitaris, arran dels insults masclistes que aquest va propinar-li a través de la xarxa social X.
La moció no prospera
La moció presentada per la CUP -en nom del Comitè Orgull Osona- demana a l'Ajuntament la retirada de les sancions administratives imposades a diverses membres del col·lectiu durant la manifestació pels carrers de Vic del passat 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQA+.
"No estem davant d'un simple expedient administratiu, sinó davant d'una resposta institucional que situa l'ordre i el control per sobre de la protesta i la dissidència política", diuen els cupaires, un fet que consideren "greu", especialment quan es dirigeix a membres d'un col·lectiu "històricament discriminat". També critiquen que, "quan un ajuntament decideix aplicar lògiques punitives en comptes de garantir drets, envia el missatge que la dissidència molesta i l'espai públic és negociable segons qui l'ocupa i perquè".
Entre altres, la CUP demana al consistori que "Vic no sigui una ciutat que respon amb multes les reivindicacions d'un col·lectiu vulnerable i vulnerabilitat", que "prevalguin els drets i no la coacció" o que "les institucions estiguin a l'altura d'una societat que vol més llibertat i no més restriccions".
La moció narra que, durant l'acte del 28J a la capital d'Osona, "la Guàrdia Urbana va aparèixer per identificar assistents sota l'amenaça d'aturar l'activitat". Al cap d'uns dies, diverses persones que havien participat en l'acte, van rebre sancions administratives. En concret, les tres multes s'eleven fins als 1.000 euros i es justifiquen per qüestions de so, seguretat i afectació al trànsit.
A banda de la retirada de les sancions, el text també demana que l'Ajuntament es posicioni públicament i reconegui el dret del col·lectiu LGTBIQA+ a manifestar-se en dates assenyalades com, per exemple, el 28 de juny; la revisió dels protocols de seguretat aplicats durant esdeveniments del col·lectiu; la formació obligatòria en drets LGTBIQA+ i llibertats públiques per a tots els cossos policials i personal tècnic que intervé en aquestes situacions; i una reflexió sobre "el paper que juga l'administració en la perpetuació de discursos i pràctiques repressives envers col·lectius vulnerabilitats".
Junts, PSC, SOMI i Ara Vic van votar-hi en contra, mentre que ERC i Vic En Comú Podem van abstenir-se.
"L'equip de govern ni posa multes ni les treu"
Els republicans reiteren el seu compromís amb el col·lectiu, entenen "el malestar" del Comitè pels fets i les sancions, però discrepen que aquestes "siguin una repressió política". Tampoc defensen la retirada de les multes: "No pot ser un acord polític, perquè vulneraria el principi fonamental de legalitat". Entre altres, demanen a l'equip de govern la revisió de protocols o una millor comunicació per "evitar situacions de tensió".
Els socialistes subscriuen els arguments de la bancada republicana i creuen que "s'està portant al debat polític un tema que és, purament, administratiu". Des del PSC -que han votat en contra de la moció- admeten que, si es retirés la demanada de treure les multes, podrien replantejar-se el seu sentit de vot. Per la seva banda, els comuns diuen que "el ple no té competències per retirar les sancions".
La negativa també arribava per part d'Ara Vic: "El dret de manifestació és sagrat i s'ha de defensar sempre", encara que no creuen que les sancions siguin fruit de "persecucions polítiques".
Des de Junts, la regidora d'Igualtat, Anna Alemany, posa en valor que des de l'àrea "defensem els drets de les persones LGTBIQ+ cada dia de l'any" i detalla que impulsen accions com la formació del personal de l'Ajuntament en perspectiva de gènere i LGTBIQ+; la creació d'espais de treball conjunt entre regidories per combatre les violències; la incorporació de la perspectiva de gènere i LGTBIQ+, així com una mirada interseccional en "totes les polítiques que impulsem com a govern".
En referència a la moció, Alemany insisteix en el fet que "l'equip de govern ni posa multes ni les treu": "Rebutgem qualsevol acció per intentar confondre la ciutadania fent creure que unes sancions de trànsit interposades per la Guàrdia Urbana tinguin relació amb una persecució ideològica cap al col·lectiu LGTBIQ+ o amb vulneracions de drets fonamentals o amb una suposada aplicació de la Llei Mordassa per part de l'equip de govern".
En aquests moments, els serveis jurídics de l'Ajuntament de Vic estan estudiant les diverses al·legacions presentades contra les multes.
