Els darrers compassos del 2025 ja són aquí i és el moment de repassar els fets més remarcables de l'any a Osona i el Lluçanès.
A continuació, un resum de la A a la Z, amb els temes que han marcat l'agenda del territori al llarg dels 365 dies que deixem enrere.
A d'Aiguafreda
Aquest 2025, Osona ha crescut amb la incorporació d'Aiguafreda el mes de juliol. D'aquesta manera, la localitat -amb 2.569 habitants- ha deixat de formar part del Vallès Oriental per passar a formar part d'Osona, i ha sortit de la vegueria de Barcelona per entrar a la de la Catalunya Central. El canvi s'ha fet efectiu després d'una llarga reivindicació del municipi avalada a les urnes en una consulta popular celebrada l'any 2022: amb una participació del 45% del cens, el 'Sí' va rebre el suport de més del 60%. D'aquesta manera, es dona resposta a un vincle històric amb la comarca, encara que el veïnat es mostra dividit i confús sobre com es prestaran els serveis.
B de Bisbat de Vic
El 2025 s'han commemorat els 400 anys de la mort de Sant Miquel dels Sants, patró de Vic. El dia 5 de juliol se celebra la festivitat en homenatge al sant, és el dia central de la Festa Major de la capital d'Osona. Una jornada festiva en el marc de la qual els carrers del casc antic, perfumats d'espígol, són l'escenari del seguici de Festa Major, camí a la Catedral de Sant Pere, on té lloc l'ofici solemne en homenatge al patró. Enguany, però, Vic s'ha quedat aquest acte, en el qual havia d'assistir el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello. Durant els dies previs, partits polítics, entitats i societat civil van manifestar el seu rebuig a la presència del també arquebisbe de Valladolid, autor de polèmiques declaracions en contra dels drets del col·lectiu LGTBIQ+ o de l'avortament, a més de no haver-se posicionat al voltant dels abusos sexuals dins de l'Església o d'haver-ho fet en contra del dret a l'autodeterminació i l'amnistia. Doncs bé, finalment, la capital d'Osona va viure una jornada històrica i va quedar-se sense els actes religiosos per decisió del Bisbat de Vic. Institució que, per cert, va acabar escridassada.
C de CAP Vic Nord
Un dels grans serials del 2025 -i possiblement dels temps que vindran- ha estat la decisió de traslladar el CAP Vic Nord -ubicat a la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins-, al centre de la ciutat. L'actual edifici de l'Ambulatori -com es coneix popularment el CAP Vic Nord- consta de cinc plantes i requereix una reforma urgent, que no podia dur-se a terme mentre s'ofereix el servei. Després d'un estira-i-arronsa entre els diferents grups que configuren el consistori vigatà, diverses peticions al Parlament de Catalunya, aprovació de mocions al ple de Vic i de la recollida de firmes per part d'una plataforma ciutadana que també reclama un tercer Centre d'Atenció Primària per a la ciutat dels 50.000 habitants, la decisió final ha estat la de construir un nou CAP més gran al solar del Mercat Municipal. Per a l'edifici de l'Ambulatori, en un futur l'objectiu del govern vigatà és desplegar-hi un equipament sociosanitari.
D de desdoblament de l'R3
Any rere any, l'R3 forma part dels temes que marquen l'agenda de la comarca. Les constants incidències, els retards diàries en el pas de trens i, ara també el desdoblament de la línia centren bona part de la informació. El passat 7 d'octubre van començar les obres amb aquesta finalitat, que s'allargaran uns 16 mesos. La primera part dels treballs -de l'octubre del 2025 a l'abril del 2026- inclou la duplicació de les vies entre Parets del Vallès i la Garriga, i coincideix amb la renovació integral de l'estació de Montcada-Bifurcació. El segon tram d'obres serà a partir de l'abril del 2026: els trens de l'R3 no podran circular entre Mollet-Santa Rosa i la Garriga. Aquestes afectacions s'allargaran fins a principis del 2027. A tot plegat, pel macrotall per les obres, Renfe ha articulat un nou dispositiu de transport alternatiu per carretera.
E d'empadronament
Vic ha superat, oficialment, els 50.000 habitants aquest 2025. La ciutat ha experimentat un creixement demogràfic sostingut en el temps i, durant les darreres tres dècades, la població ha augmentat un 68% -la mitjana catalana se situa al voltant del 30%-. Fa temps que des del govern municipal alerten que aquest creixement poblacional ha portat al "col·lapse" d'alguns serveis. Per a fer front a aquesta situació "d'emergència sociodemogràfica", tal com la cataloga l'alcalde de Vic, Albert Castells, reclamen per exemple, autonomia per decidir qui s'empadrona i qui no a la ciutat. Una proposta que "només vol posar ordre al padró", un fet que, segons el batlle, "és de justícia per garantir els drets de totes les persones que viuen a la capital d'Osona". La polèmica està assegurada.
F de fonts contaminades
Des de fa anys, el Grup de Defensa del Ter analitza, anualment, les fonts d'Osona i el Lluçanès per determinar-ne el nivell de contaminació per nitrats i si ragen aigua o estan seques. Aquest 2025 s'han mostrejat un total de 171 brolladors, dels quals només se n'han pogut analitzar 113, ja que els 58 restants no rajaven en el moment de prendre les mostres. Els resultats han posat sobre la taula que en el 34% de les fonts d'ambdues comarques no córrer l'aigua, una dada que s'ha vist millorada respecte del 2024 -eren el 52%-, pel fet que els darrers mesos ha plogut més. Per altra banda, el 40% de les fonts estan contaminades i no són aptes pel consum humà, ja que superen el llindar fixat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que se situa en els 50 mg/l de nitrat.
- Fonts contaminades a Osona i el Lluçanès.
- ACN
G de canvis al govern de Manlleu
El 2025 ha estat un any complicat a Manlleu políticament parlant. El passat 25 de març es feia públic que Junts i PSC trencaven el pacte de govern que deixava l'executiu d'Arnau Rovira (Junts) en minoria, amb 8 dels 21 regidors que configuren el plenari de la capital del Ter. Aquest fet ha portat els juntaires a buscar aliances amb els partits de l'oposició per a tirar endavant els grans projectes de ciutat. Sis mesos després de partir peres amb els socialistes, Junts per Manlleu anunciava un pacte per governar en coalició amb ERC. Entre els acords de l'entesa hi havia l'impuls de noves polítiques en habitatge, més inversions estratègiques o la recuperació econòmica de l'Ajuntament.
H d'habitatge
L'habitatge és un problema de país, i Osona i el Lluçanès no se n'escapen. Si bé la problemàtica és transversal i afecta a tots els perfils i edats, hi ha qui en pateixen més els efectes. Parlem, sobretot, dels joves, les persones grans o dels col·lectius vulnerables. Per a intentar pal·liar el problema, diversos ajuntaments impulsen polítiques d'habitatge. És el cas, per exemple, de Vic, Manlleu o Tona.
- Imatge d`arxiu d`una immobiliària.
- Hugo Fernández
I d'incendi a indústries càrnies de Vic
L'agost acostuma a ser un mes informativament tranquil. Aquest 2025, però, ha estat marcat per l'incendi al polígon industrial Malloles de Vic, que va afectar diverses indústries càrnies. Les flames van calcinar per complet tres naus. Els Bombers van tardar diversos dies a donar per extingit el foc. Fins i tot el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, va reunir-se amb els representants de les empreses afectades amb l'objectiu de definir accions en matèria de seguretat i abordar les conseqüències socials, econòmiques i empresarials del succés. L'incendi va afectar més de 1.000 llocs de treball.
J de carrer Sant Josep de Torelló
L'ocupació de diversos edificis del carrer Sant Josep de Torelló ha marcat el darrer tram del 2025 a Osona. La problemàtica explotava al setembre, quan es va filtrar una conversa entre un agent de la Policia Local i una veïna de la zona, la qual trucava a l'autoritat per informar d'aldarulls ocasionats per un grup de persones que ocupaven un bloc en aquest carrer. La tensió va traslladar-se, dies després, al ple de l'Ajuntament, on diversos ciutadans exigien al govern municipal que posés fil a l'agulla a la situació. Poc després, el consistori va anunciar mesures per a desallotjar els pisos ocupats i, finalment, un jutjat va autoritzar-ho.
- Un dels edificis ocupats al carrer Sant Josep de Torelló.
- L.Busquets/ACN
K de Pla Kanpai
La lluita contra la multireincidència no s'atura i, aquest 2025, s'han desplegat diversos operatius a Osona amb aquesta finalitat -els anomenats Pla Kanpai-. El darrer dispositiu amb aquesta finalitat va dur-se a terme a Vic i Manlleu el passat 12 de desembre: els Mossos d'Esquadra -en col·laboració amb els diversos cossos de policia que operen a Catalunya i les policies locals- van detenir a set detinguts per estrangeria, van interposar 22 denúncies administratives i sis de trànsit, van intervenir dos patinets i van fer quatre entrades a establiments. La problemàtica de la multireincidència ha marcat bona part de l'activitat política del territori: alcaldes i alcaldesses d'Osona han reclamat mesures urgents per a fer-hi front, el govern vigatà també ha reclamat més recursos i l'enduriment de les lleis, petició que també feien a principis d'any tots els càrrecs electes de Junts a la comarca.
L de llengua catalana
El català continua al punt de mira, i un dels ajuntaments de la comarca que més hi està treballant és el de Vic. A principis del present mandat, l'executiu liderat per Albert Castells va apostar per a la creació d'una regidoria de Llengua, capitanejada per Bet Piella, amb l'objectiu de fomentar l'ús de la llengua catalana a la ciutat i garantir els drets lingüístics dels vigatans i les vigatanes. Precisament, el consistori vigatà ha estat el primer ajuntament català en ser condemnat per un jutge per exigir un nivell de català "massa alt" per a cobrir una plaça d'operari de cementiri i manteniment. Amb tot, l'equip de govern no defallirà i anunciava que recorrerà "fins a l'última instància per fer justícia". El batlle vigatà defensava que "qualsevol vigatà i vigatana ha de poder-se adreçar a la seva administració en català, és un dret".
M de Museu d'Art Medieval de Vic
El Museu d'Art Medieval de Vic (MEV) s'ha convertit en un equipament cultural clau pel territori. Més enllà de la magnífica col·lecció que exposa i custodia, el MEV destaca per a la programació d'activitats de molta qualitat. Si bé l'any passat el museu va ser premiat en diverses ocasions per la seva exposició Bèsties, aquest 2025 ha reconvertit la mostra en un viatge immersiu que recorrerà diversos països. I també ha estrenat una nova exposició sobre objectes de la litúrgia cristiana medieval o ha impulsat la restauració del conjunt d'altar romànic de Sant Andreu de Sagàs, al Berguedà. Llarga vida al MEV!
O d'Oques Grasses
El 2025 també ha estat l'any d'Oques Grasses. El grup osonenc ha anunciat que baixa dels escenaris, una notícia que es confirmava fa poques setmanes, però que sonava des de principis d'any: al gener es filtrava que deien adeu al públic, una notícia que el segell discogràfic dels osonencs va desmentir ràpidament. Finalment, però, s'ha acabat confirmant: els Oques Grasses pleguen tancant més de 15 anys de trajectòria i èxits amb quatre concerts multitudinaris a l'Estadi Olímpic de Barcelona –i també el comiat a casa, a Osona, al Cabró Rock de Vic-.
- Oques Grasses s'acomiada dels escenaris el 2026.
- ACN
P de Pesta Porcina Africana
El 2025 ha estat un any complicadíssim pel sector ramader català -amb la dermatosi nodular o la grip aviària-, que l'ha acabat de rematar el brot de Pesta Porcina Africana (PPA) detectat a Collserola fa unes setmanes. La crisi sanitària animal ha impactat de ple a Osona i el Lluçanès, territori que, després de la demarcació de Lleida, compta amb més empreses i granges de porcs del país. El brot de PPA ha posat de nou sobre la taula les entranyes del monocultiu agroindustrial, i ha accelerat un vell debat a les nostres comarques: cal apostar per la diversificació de l'economia del territori?
Q de qualitat de l'aire
Que la plana de Vic és un dels territoris amb més contaminació atmosfèrica no és cap novetat. Fa anys que entitats i col·lectius en denuncien la mala qualitat de l'aire, l'origen de la qual és multifactorial: l'orografia i la meteorologia hi juguen un paper important, però les causes principals estan relacionades amb l'activitat humana.
- Pla general de globus sobrevolant la Plana de Vic
- Lourdes Casademont / ACN
R de recuperació del Teatre Cafè Orient de Prats
Després de 20 anys, Prats de Lluçanès ha recuperat el Teatre Cafè Orient. L'Ajuntament ha reformat per complet aquest històric equipament cultural i, aquest 2025, ja ha ofert -amb èxit de públic- la temporada inaugural. Una bona notícia pel Lluçanès i la seva capital!
S de Sant Romà de Sau
A principis d'any s'encetava un nou serial: una trentena de persones havien començat a habitar algunes de les cases del nucli de Sant Romà de Sau, un petit poble que forma part de Vilanova de Sau abandonat des dels anys 80 del segle passat. La vintena de cases que hi ha es van construir als anys 50 amb la finalitat d'acollir els treballadors de la presa del pantà de Sau, i són propietat de l'Agència Catalana de l'Aigua que, "per raons de seguretat", volia que els immobles es deshabitessin. Finalment, aquest desembre han fet fora a dues persones d'una de les cases principals del nucli.
- Alguns dels veïns i veïnes de Sant Romà de Sau.
- Oriol Clavera
V de variant de Roda de Ter
S'acaba un altre any sense la reclamada variant a Roda de Ter. Amb tot, el municipi ha avançat en aquesta qüestió i, entre altres, aquest 2025 la Comissió de Territori i Habitatge al Parlament de Catalunya ha portat a debat una proposta de resolució del Partit Popular a favor d'aquesta infraestructura i l'Ajuntament ha engegat un procés participatiu perquè la ciutadania pugui dir-hi la seva en matèria de mobilitat –a la primavera hi haurà una consulta popular-.
Z de Zona de Baixes Emissions
Manlleu i Vic són les ciutats protagonistes pel que fa a les zones de baixes emissions (ZBE). En el cas de la capital del Ter, el passat 15 de novembre va entrar en vigor la primera fase del dispositiu, la qual prohibeix l'entrada de camions de 12 o més tones pel nucli urbà. El torn dels vehicles sense distintiu ambiental serà per a la segona fase del projecte, encara per determinar. El ple manlleuenc donava llum verda a l'ordenança de la zona de baixes emissions el mes de març davant d'una protesta ciutadana en contra de l'aplicació d'aquesta.
