Aquest mes de maig hem arribat a la meitat del mandat després de les eleccions del 28-M de 2023. Durant aquest període no hi ha hagut grans canvis als governs municipals d'Osona i el Lluçanès, si bé hi ha dos municipis, Espinelves i Santa Eugènia de Berga, on hi ha hagut canvi de cares a les alcaldies, que han passat d'ERC a Junts en prosperar dues mocions de censura respectivament.
La més matinera va ser la d'Espinelves: quatre mesos després de les eleccions municipals del maig del 2023, Antoni Tanyà (Junts) es proclamava nou alcalde del poble en tirar endavant una moció de censura contra Joan Montserrat (Espinelves pel Futur-AM) "per falta de confiança".
Amb tres vots a favor, un en contra i una abstenció prosperava l'ofensiva contra qui el 28-M havia obtingut la majoria absoluta amb tres dels cinc regidors que configuren el plenari del municipi.
- Antoni Tanyà (Junts), alcalde d`Espinelves.
- ACN
Uns mesos més tard, concretament al setembre, arribava la moció de censura a Santa Eugènia de Berga després que els Independents trenquessin el pacte de govern amb ERC per aliar-se amb Junts, desbancant així els republicans de l'alcaldia. L'objectiu, explicaven, era "obrir una nova etapa" al municipi per "redreçar el rumb i encarar el futur amb més garanties".
Als comicis del 28-M, ambdues formacions, Independents i ERC, van assolir tres representants dels 11 regidors que configuren el consistori, mentre que Junts va aconseguir cinc regidors. Un cop aprovada la moció de censura, Xevi Fernández va convertir-se en el nou alcalde del municipi amb els cinc vots dels representants juntaires i els tres d'Independents per Santa Eugènia de Berga desbancant, així, al republicà Cristian Parras.
- Xevi Fernández (Junts), alcalde de Santa Eugènia de Berga.
- ACN
Trencament del pacte de govern Junts-PSC a Manlleu
Tot i que no hi ha hagut canvi de color polític, a finals de març es trencava a Manlleu el pacte de govern entre Junts i PSC per "la manca de confiança mútua" després de dos anys d'entesa.
Una situació que, tal com explicaven els juntaires en un comunicat, "posava en risc l'estabilitat del municipi". L'executiu d'Arnau Rovira, doncs, continuaria liderant el l'Ajuntament de la capital del Ter, però amb vuit dels 21 representants que configuren el plenari.
El govern amb minoria de Junts a Manlleu, doncs, ha portat a que els partits de l'oposició moguin fitxa per aconseguir arribar "a acords puntuals" per tirar endavant grans projectes de ciutat.
