El 2 d'agost del 2024 serà sempre recordat a Sant Pere de Torelló com un dia fosc pel municipi. Aquell vespre, el poble -d'uns 2.700 habitants- va patir una forta pedregada que ho va paralitzar tot: es van registrar 58 litres en poca estona i la pedra, de grans dimensions, va caure amb molta intensitat.

Ara, un any després d'aquell episodi, el municipi continua lluitant per recuperar-se. "A vegades la desgràcia esdevé una oportunitat". Així ho creu l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (ERC), un any després de la pedregada que va assolar el municipi. Aquell vespre del 2 d'agost, la virulència de la tempesta va malmetre desenes de vehicles, però sobretot, va produir una destrossa en els teulats de les cases del nucli i també de la zona industrial.

El batlle explica que el poble encara s'està refent de tot plegat, però gràcies a un ajut de 2 milions d'euros de la Generalitat, el 90% de les teulades que contenien amiant s'han retirat. S'estima que el poble tenia en total 70.000 m2 d'aquesta substància perillosa per la salut i, d'aquesta manera, s'avança a la directriu que marca el 2032 com la data límit per la seva retirada.

L'alcalde, Jordi Fàbrega, explica que encara s'estan refent d'aquella desgràcia que va malmetre desenes de vehicles que hi havia aparcats al carrer, mobiliari i sobretot les teulades del nucli antic, però també les de les naus de les empreses que hi ha al polígon, moltes fetes amb fibrociment. També una quarantena d'equipaments i instal·lacions municipals van quedar afectats.

Ara per ara, el municipi està focalitzat en refer la teulada de l'escola, la gespa del camp de futbol o alguns dipòsits d'aigua: "Encara ens apareixen elements malmesos que en aquell moment no havíem vist, com problemàtiques amb l'enllumenat públic", explica l'alcalde. Els desperfectes de la pedregada es van estimar en uns 50 milions d'euros.

Avui dia, però, les teulades i sostres llueixen molt diferent. L'agilització dels tràmits i permisos d'obra va permetre que les cases i les empreses poguessin anar recuperant la normalitat amb més facilitat.

Una fita que l'alcalde considera molt rellevant és que s'ha pogut retirar la major part d'amiant que hi havia al municipi, tant en coberts agrícoles i ramaders, però sobretot a la zona industrial i nucli urbà. Uns ajuts anunciats per part del Govern van permetre cobrir tant la retirada com el tractament de l'amiant. En total es van donar 123 ajuts a Sant Pere de Torelló i dos a Vidrà. Resta per substituir alguna coberta de fibrociment que no va quedar estrictament afectada per la pedregada.

"Vam tenir molt clar que la gent no podia esperar", explica Fàbrega, i afegeix que es van emetre més de 800 llicències en dues setmanes a través d'una fórmula de declaració responsable perquè els veïns i empresaris poguessin fer les obres amb rapidesa.

"No podies fer res més que esperar"

En Josep Manel és un dels socis de Mecàniques Vergés, una empresa familiar que es dedica a la fabricació de maquinària per treballar la torneria de la fusta. "A mi em va enganxar treballant, va ser molt bèstia, queia tot", recorda. "No podies fer res més que esperar", afegeix. "Queien les plaques senceres del sostre i entraven les pedres fins al taller, unes pedres com taronges", relata.

Aquella mateixa tarda havien de començar les vacances i la pedregada va capgirar-los tots els plans. Durant l'agost va continuar plovent, i explica que mentre no els arreglaven la teulada, els dies que plovia treballaven tapant les màquines i mirant que no els caigués l'aigua. De les vuit màquines que tenen, set s'han hagut de reparar en més o menys mesura. Només una va quedar intacta. "Moltes peces es van rovellar, s'ha hagut de netejar, polir o posar oli", explica.

Amb la paciència dels clients i l'ajut dels treballadors "ens estem recuperant bé", explica en Josep Manel. Els ha costat gairebé un any, "perquè és una roda que no atrapes", reconeix. L'assegurança els ha cobert els desperfectes a tota la nau.

"Vam haver de llençar tot l'estoc"

En Josep Llinares és copropietari de Limer Tornejats, una empresa que es dedica a l'elaboració industrial de peces de fusta, com ara taps. En el seu cas, l'empresa ja va tancar al matí i, per tant, oficialment ja havien començat les vacances.

"Queien pedres de la mida d'ous, i quan vam arribar a l'empresa va ser un daltabaix", recorda. La solució provisional que van trobar va ser tapar la maquinària. "Ens va baixar el fals sostre i les uralites van quedar totes rebentades, amb forats, com si hi hagués metralla", afegeix.

El problema de l'empresa de Llinares va ser que van perdre tot l'estoc que tenien. "El vam haver de llençar", lamenta. Es tractava d'un estoc de gairebé dos milions de peces, valorat en 180.000 euros. L'assegurança els va cobrir la producció malmesa, però el problema va ser a l'hora de servir als clients. "Tothom tenia pressa i no vam poder fer contents a tothom", admet. Una situació que es va allargar fins a les festes de Nadal.

Remuntar no va ser fàcil, explica Llinares, però ara, amb la teulada nova "de per vida", quan sent que torna a pedregar, tem més pels tomàquets i els enciams del seu hort que no pas pel que pugui passar a la nau.