El passat 14 de setembre, l'Ajuntament de Manlleu emetia un comunicat explicant que s'havien detectat "pràctiques irregulars" en el procés d'empadronament al municipi. Des de l'equip de govern assenyalaven que iniciarien una campanya de revisió del padró en els immobles on es detectin situacions anòmales i que perseguirien, denunciarien i, fins i tot, es personarien en les causes com a acusació particular.

En el ple del consistori de la capital del Ter d'aquest dimarts –marcat també pel debat a voltant de la renúncia de la construcció de 69 habitatges públics de lloguer assequible- l'oposició preguntava a l'executiva quines mesures es prendrien perquè aquest fet no tornés a passar i com es garantiran els drets a les persones que han estat empadronades irregularment.

[noticia]70313[/noticia]
En aquesta línia, el cupaire Lleonard Sánchez exposava que, en general, "són les persones més vulnerables les que no disposen d'un entorn familiar o de solidaritat i les que han de buscar altres alternatives per empadronar-se". Lligat amb aquesta reflexió, des de la CUP també apunten que les males pràctiques sovint són fruit de "les traves que posen els ajuntaments en el procés" i, fins i tot, "actuant en contra de la mateixa normativa del padró".

El regidor de Serveis a les Persones i Ciutadania, Antoni Poyato, remarcava que "una persona ha d'estar empadronada a on passa la major part del temps" i que a Manlleu, aquest dret "no es nega mai a ningú". Amb tot, el socialista apunta que al municipi hi ha "un problema d'empadronament irregular" i que s'han trobat amb pisos on hi havia "més de seixanta persones" registrades.

Des de l'equip de govern insisteixen que volen "donar una solució" al problema i que no toleraran "la picaresca delinqüencial". En referència a la campanya que ha iniciat el consistori per perseguir-ho, Poyato remarca que "serem contundents".