"Ho tinc tot aquí", repeteix una i altra vegada tot assenyalant-se el cap Albert Bagué, qui va ser càmera professional a Televisió d'Osona (TVO). En un petit despatx hi conserva un gran tresor: el fons de la cadena, desapareguda l'any 2012, un arxiu que va tenir l'oportunitat d'adquirir gràcies a Miquel Macià –fundador i exeditor de Nació-, que li va oferir "en el convenciment que la seva dedicació i la seva professionalitat, unides al seu amor boig per la ciutat de Vic i Osona, farien el miracle de preservar definitivament aquest arxiu per a les generacions futures".

El fons inclou cintes de vídeo, DVD, mini-DV i formats digitals. Bagué ja ha digitalitzat unes 7.000 hores de gravació -fins a l'any 1995-, encara que calcula que l'arxiu pot arribar a les 20.000 hores. Tot plegat ho està fent amb recursos propis, una inversió de temps i de diners que, admet, possiblement no recuperarà.

Admet que, tot plegat, és un important exercici de memòria històrica, ja que del fons en surten imatges úniques de personalitats històriques del territori, a més de ser el testimoni de les transformacions viscudes per la comarca i la seva societat durant els darrers 30 anys.

Una història d'amor i passió per TVO

Als 12 anys, Albert Bagué va guanyar un sorteig a un concurs de la televisió que li va permetre gaudir del lloguer d'una càmera de vídeo durant un cap de setmana. "Vaig passar de jugar a bales a tenir una càmera", explica. Era només un nen, però aquell primer contacte li va servir per saber quina professió volia fer de gran.

A partir d'aquí va començar un idil·li entre les càmeres i aquell noiet, que dedicava el temps lliure a fer gravacions a qualsevol cosa que li cridés l'atenció.

Una passió que no va aparcar ni durant el servei militar, on va aconseguir ser càmera de vídeo del regiment: "Anava a fer maniobres militars igual que els meus companys, però en lloc del fusell jo anava amb la càmera", explica.

L'any 1988 va néixer a la comarca Televisió d'Osona (TVO). Bagué encara era un marrec, però l'empenta, les ganes i la fascinació pel que feia la cadena el van empènyer a demanar incansablement a la direcció del mitjà que volia formar-ne part. "Em van dir que no als 12, als 13, als 14, als 15, als 16...", però ho continuava intentant.

Mentrestant, gravava per la seva pròpia cadena, TVBagué -actualment la seva productora-, "una televisió familiar". Finalment, va tenir l'oportunitat de formar part de TVO els caps de setmana, recorda amb emoció.

Un arxiu "per a les generacions futures"

Televisió d'Osona va tancar l'any 2012 i Miquel Macià va comprar-ne l'arxiu "per salvar-lo" de l'oblit. Davant la impossibilitat de trobar institucions que aportessin ajuts suficients per digitalitzar i etiquetar el fons, Macià el va oferir a Albert Bagué, per un preu simbòlic, "en el convenciment que la seva dedicació i la seva professionalitat, unides al seu amor boig per la ciutat de Vic, farien el miracle de preservar definitivament aquest arxiu per a les generacions futures".

Bagué -qui va ser el darrer treballador de la desapareguda cadena- no s'ho va pensar gaire i va adquirir el fons. Abans, però, ja havia començat a agafar experiència en la digitalització d'aquest, ja que, anys abans, havia començat a produir un documental sobre l'antiga discoteca Roc34, un local històric de l'Osona de la dècada dels noranta "on passaven totes les coses de Vic i comarca".

Bagué explica que TVO anava sovint a gravar a la discoteca, perquè un dels propietaris de la cadena també ho era del Roc34. D'aquesta manera, quan Televisió d'Osona va tancar, Bagué va demanar utilitzar algunes cintes pel seu projecte, un material que va aprofitar per catalogar. "El documental està en espera, algun dia l'acabaré, a més estic buscant dues imatges que sé que han de sortir del fons", detalla.

7.000 hores digitalitzades

Albert Bagué calcula que l'arxiu de TVO compta amb unes 20.000 hores de gravació, de les quals ja n'ha digitalitzat unes 7.000, fins a l'any 1995. Les imatges -tant de càmera com d'emissió de programes- estan repartides en diferents formats, entre els quals hi ha cintes VHS, bobines de DVD, mini cintes DV i firmats digitals com CD i targetes de memòria.

Les imatges que més interessen a Bagué són les de càmera "perquè són les que tenen més valor, on hi ha les originals de qualitat i no estan retocades".

Ja ha digitalitzat el fons des del 1988 fins al 1995 i ho guarda en discos durs que compra amb recursos propis. Compagina la tasca de digitalització amb la de càmera professional, i és durant els mesos d'estiu quan pot dedicar-hi més temps: "No sé si recuperaré mai la inversió econòmica i de temps que estic fent", apunta.

Un exercici de memòria històrica

Entre totes les imatges que ja ha digitalitzat han aparegut personatges i personalitats mítiques de la comarca, com mossèn Serinanell -mossèn passi-ho bé-, en Roviretes de Folgueroles o desenes d'alcaldes històrics d'Osona.

Entre les persones que més il·lusió li fa trobar a les gravacions, en algunes hi surt ell gravant actes, o imatges on apareixen els seus pares: "TVO sortia molt al carrer a demanar l'opinió dels veïns i sovint trobo imatges on surt la mare".

Les imatges també són testimoni de la transformació que ha viscut el territori durant els darrers 30 anys, per exemple, amb la construcció de noves infraestructures com l'Eix Transversal o el pàrquing soterrat de la plaça Major de Vic. Per tot plegat, Bagué insisteix a dir que es tracta d'un exercici de memòria històrica.

Encara queden moltes hores per digitalitzar i catalogar, una feina que Bagué fa durant el seu temps lliure i que combina amb la seva professió de càmera professional freelance. Quan acabi la tasca, encara no té clar que farà amb l'arxiu. Una opció és vendre'l a institucions públiques i privades, però "ja tindré temps de pensar-hi", diu.

De moment, a través de les xarxes socials i juntament amb Sebastià Raurell -mític presentador de Televisió d'Osona- han iniciat una sèrie de vídeos perquè TVO no quedi en l'oblit, i també difonen algunes imatges de l'arxiu que ja s'han digitalitzat.