Albert Bagué va ser càmera professional a Televisió d'Osona (TVO) durant molts anys i, quan l'emissora va desaparèixer el 2012, va passar a treballar per altres mitjans. Reividnica amb orgull l'estima que tenia per TVO i per tot el que va representar.

Recentment va tenir l'oportunitat d'adquirir el fons de la cadena que, abans de passar a les seves mans, Miquel Macià -fundador i exeditor de Nació- va salvar de l'oblit. El fons inclou centenars de cintes de vídeo, DVD i mini-DV, i no s'ho va pensar dues vegades. Amb recursos propis, ha digitalitzat fins a l'any 1994. Hi ha qui ja li ha demanat que li guardi quan trobi una determinada gravació. Bagué és un ferm defensor de la televisió local "com es feia abans", diu, "la que t'ensenyava la iaia Pepita menjant xocolata desfeta a la festa del barri".

La televisió local té quelcom "molt especial", explica Albert Bagué, antic càmera a la desapareguda Televisió d'Osona. "És la televisió feta per la gent del poble o la ciutat per mostrar allò que passa a prop", assenyala en una entrevista a l'ACN. "Per mi la televisió local és això: l'exposició que fa un teu veí i que et truca perquè la vagis a gravar, o l'obra de teatre que fa aquell actor que et coneix i que et demana si l'aniràs a gravar perquè li fa il·lusió".

Bagué va ser partícip de molts dels rodatges que nodrien la programació de TVO i es podien veure pel canal local en les seves emissions. Precisament, recorda que el fet que es repetissin els continguts en diferents franges horàries, feia que fos fàcil perquè tothom s'hi pogués reconèixer.

Un documental sobre el Roc 34

Digitalitzar el fons d'aquella televisió és una feina ingent que Albert Bagué va començar a fer fa anys arran d'un documental que volia gravar sobre l'antiga discoteca Roc 34 de Vic, un local icònic a la comarca dels anys 90. TVO hi anava sovint a gravar, també perquè el propietari de la discoteca era un dels propietaris de la televisió local.

Quan TVO va tancar, Bagué va demanar poder agafar una sèrie de cintes pel projecte que tenia entre mans de fer un documental sobre la discoteca. Li van donar una cinquantena de cintes que va aprofitar per catalogar. "Això em va servir d'experiència prèvia", explica Bagué.

Tot i que el propietari de l'arxiu íntegre de TVO tenia plans per digitalitzar-lo, finalment no es va arribar a fer mai. I va ser llavors quan va arribar a mans de Bagué, de qui es va considerar que pel fet d'haver gravat diversos dels continguts de les cintes, podria tractar el fons des de l'estima i el coneixement profund dels llocs i les persones que hi apareixien. "Si no eren meves les imatges, les havia vist en emissió en algun moment", assenyala.

Imatges que són "un tresor"

El fons consta de milers d'hores de gravació, tant de càmera com emissió programes, que es troben en centenars de bobines de DVD, cintes VHS, cintes mini DV o directament en formats digitals com targetes de memòria.

El que més li interessa a Albert Bagué són les gravacions directes de càmera. "El que surt de la càmera de vídeo, el màster, perquè és la imatge més autèntica i la que té més qualitat". "Això és un tresor", destaca. TVO va començar el 1988 i Bagué ja ha digitalitzat les cintes VHS fins al 1994, les quals acaben el 1998. "Estic a mig camí", explica posant en perspectiva tot el procés.

El mètode que utilitza és el cronològic, classificat per actes amb la data exacta, sempre que és possible. Emmagatzema tot allò que va digitalitzant en discos durs que es va finançant de la seva butxaca. Ara mateix ja té ocupats gairebé una vintena de discos durs d'entre 4 i 6 teres cadascun.

Abans de ser càmera professional, Bagué va ser un aficionat i un enamorat de TVO. "Anava a gravar i els cedia imatges que després sortien a les notícies", recorda. "Aquestes imatges (no professionals) m'ha fet molta il·lusió trobar-les", explica. Per contra, també lamenta que s'ha trobat intervencions de molta gent que s'han anat morint, com el desaparegut i recordat mossèn Serinanell, conegut popularment com a mossèn "passi-ho bé" de Vic, o el filòsof arrelat a Osona Raimon Pànnikar.

Un exercici de memòria històrica

Bagué té clar que té a la seva disposició una gran quantitat d'imatges històriques, que expliquen no només la societat osonenca corresponent a més de tres dècades, sinó també els canvis que ha anat patint la comarca amb el pas del temps, com el desdoblament de la C-17 o la construcció de l'Eix Transversal.

Si Bagué es dediqués completament a digitalitzar les imatges, calcula que en dos anys ho hauria enllestit. La qüestió, però, és que ho ha de combinar amb la seva feina com a freelance. Sigui com sigui, en uns vuit o deu anys espera haver acabat.

El càmera encara no té clar quina forma li donarà a l'arxiu quan l'hagi digitalitzat per complet. Tot i que reconeix gaudir amb la digitalització, també és cert que té una despesa econòmica important que vol compensar. I això segurament implicarà vendre les imatges. De fet, la llista de particulars que s'ha anat interessant perquè el dia que trobi una gravació concreta els la pugui fer arribar va creixent.

D'altra banda, Bagué ha engegat una sèrie de vídeos per a xarxes amb un dels presentadors històrics de la cadena comarcal, Sebastià Raurell, on recuperen l'"essència" del que va ser TVO. De moment és puntual, però la intenció a llarg termini és poder fer contingut de manera més regular.

El càmera és conscient que amb la digitalització està contribuint a fer una feina de memòria històrica per la comarca, que segurament si ell no fes es "perdria". "Avui dia tothom té mòbil i hi ha més mitjans, però hi ha una franja que va cobrir TVO que són imatges úniques, irrepetibles, i a vegades tinc la sensació que estic fent la feina d'un arxiver o un historiador", explica Albert Bagué.