Els primers pressupostos de Salvador Illa es troben en la recta final i un dels acords que els desllorigarà serà el Tren Orbital. Els republicans han concretat aquest dijous la seva proposta i les converses amb els executius català i estatal tenen tots els números d'arribar a bon port. El pla inclou una despesa de 5.200 milions d'euros i un calendari d'obres que s'allargarà durant quinze anys, fins al 2040. Serà la primera obra que gestionarà la societat mercantil d'inversions pactada també entre socialistes i republicans. Aquests dos elements, la societat d'inversions i l'eix orbital ferroviari, són els dos acords que han transcendit per aplanar el "sí" d'ERC als comptes.
El projecte de "quart cinturó ferroviari", presentat fa 20 anys pel tripartit i que ERC va recuperar el 2023 des de la Conselleria de Territori, hauria de connectar les ciutats de la tercera corona metropolitana -de Mataró a Vilanova passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès- evitant Barcelona. Amb l'actual crisi de Rodalies, no deixa de ser una idea a llarg termini, però que afecta un total de cinc milions d'habitants que viuen a la regió metropolitana de Barcelona. Des d'ERC parlen d'una "xarxa malla" que evita passar per "l'embut" que es crea a la capital catalana i que fa que el país quedi "col·lapsat".
120 quilòmetres i 18 parades noves
La proposta dels republicans beu, en bona mesura, del pla director urbanístic (PDU) aprovat el 2010 i que ja reservava el sòl per executar l'obra. Són 120 quilòmetres de longitud total, 68 dels quals són de nova construcció mentre que la resta ja compten amb la infraestructura necessària avui dia. També inclou la construcció de 18 noves estacions mentre que les altres 12 ja operen trens en aquests moments. Les xifres econòmiques sí que disten una mica, ja que ERC planteja el desplegament de 5.200 milions i el PDU de fa quinze anys en preveia 4.000. Aquesta inversió prevista també està desgranada. Dels 5.200 milions que demanen els republicans, 4.800 s'han de destinar a obres d'infraestructura mentre que 400 milions anirien destinats a material rodant -bàsicament, trens-.
Aquests diners els hauria d'aportar l'Estat a partir dels pressupostos generals de l'Estat, tot i que els republicans matisen que no caldria votar-ne uns de nous, cosa complicada en el context parlamentari actual. El Ministeri de Transports i el d'Hisenda, claus en l'execució del projecte, ja n'estan al cas i s'hi han posat de cara. Des del partit recorden que el govern espanyol, a diferència del català, està habilitat per incrementar partides pressupostàries sense haver de presentar uns nous comptes. El Banc Europeu d'Inversions també podria fer una aportació monetària.
Desplegament per fases amb l'R8 al centre
ERC també reitera que no es tracta d'executar un projecte que parteix de zero, sinó d'establir una connexió de línies amb petites obres. La línia orbital definitiva ha d'unir Vilanova i la Geltrú i Mataró passant pel Penedès i els Vallesos. Però cada connexió es farà en un calendari agendat en diferents fases fins al 2040. L'obra definitiva, sempre segons les previsions dels republicans, no només hauria de facilitar la mobilitat de tot allò que es troba a l'entorn de Barcelona ciutat, sinó que també hauria d'impactar positivament en l'habitatge, el món laboral o l'educació. Dit d'altra manera, que una mobilitat més senzilla fomenti el fet de viure, treballar i estudiar en aquestes zones.
En tot cas, el projecte s'ordena per fases i situa l'R8 com a "embrió real" del futur eix orbital ja que connecta el Vallès amb el Baix Llobregat i consideren que ara està desaprofitada. De fet, la fase zero del projecte contempla que aquesta línia es reforci a partir d'ara i fins el 2032 i que els intercanviadors amb Ferrocarrils i altres línies de Rodalies ja estiguin preparats per al 2030, amb un cost de 135 milions d'euros. Les següents fases consisteixen a connectar Santa Perpètua i Sabadell amb 665 milions, unir Mataró i Sabadell amb 1.450 milions, Terrassa i Vilafranca amb 1.150 milions i Vilafranca i Vilanova amb 1.400 milions.
Desllorigador dels pressupostos
El projecte de Tren Orbital era una reivindicació històrica dels republicans, que van posar-lo en marxa sota el govern del tripartit i que van reviure'l sota el Govern de Pere Aragonès. Fonts dels republicans admeten que aquest acord, que és imminent, aplana el camí per a l'aprovació definitiva dels pressupostos. Situen la importància en el fet que l'obra i la seva execució és titularitat de l'Estat i que d'aquesta manera "s'apropa el centre de decisió" cap a Catalunya. Aquí també hi entra en joc l'empresa mixta de Rodalies que, segons els republicans, progressa adequadament i "més aviat que tard" estarà controlada per una majoria de la Generalitat.
No és l'últim element, però, perquè ERC aprovi els pressupostos d'Illa. O almenys aquest és el missatge que transmeten a hores d'ara els republicans, que tampoc neguen que l'acord hauria d'arribar abans que acabi el maig. Tot plegat s'accelerarà després de les eleccions andaluses del cap de setmana. El traspàs d'alguna competència -amb algun avenç en la gestió de l'aeroport- més de l'Estat cap a Catalunya podria acabar de segellar l'acord que, això sí, sembla que no es mullarà massa sobre el pols entre el Govern i els sindicats educatius. Des d'ERC es mostren disposats a modificar partides pressupostàries en favor de l'educació, però insisteixen que no és feina seva resoldre el conflicte. En tot cas, queda clar que el joc dels pressupostos es va definint.
