Dos morts i diverses baralles a ganivetades inconnexes han coincidit aquest cap de setmana a Barcelona i la seva àrea metropolitana. La gravetat i l'oportunitat dels fets ha revifat un cert debat polític sobre la seguretat al carrer i la necessitat d'enfortir el pla dels Mossos contra les armes blanques. Un dels tres casos té, però, circumstàncies especials. En té perquè un home d'origen magribí va apunyalar i degollar, en ple carrer a Esplugues de Llobregat, una dona d'origen xinès. En un primer moment va semblar que era un cas de violència masclista i després es va apuntar que la víctima era adolescent.
Ni una cosa ni l'altra. Va ser un assassinat indiscriminat a una dona de 41 anys. L'origen de l'agressor, el fet que hagués intentat fer mal a més persones abans de ser detingut a la Diagonal, i que algun veí assegurés que havia cridat "Al·là és gran" va provocar que, a les xarxes i en alguns mitjans, s'apuntés ràpidament l'opció del mòbil gihadista. Aquest escenari va ser ràpidament validat per dirigents de Vox i Aliança Catalana que, de nou, exhibien sense pudor la comunió d'interessos xenòfoba i islamòfoba de l'extrema dreta.
Sílvia Orriols va parlar de "terrorisme" contra una nena i encara ahir perfils, dirigents i mitjans propers a les dues formacions continuaven validant la teoria. Fins i tot amb l'argument de la transparència donaven a entendre que l'Ajuntament d'Esplugues finançava l'Islam radical. Aliança no va dubtar a treure pit que un militant seu havia "intervingut" i que era qui havia explicat a les televisions que l'assassí invocava Al·là.
Ho feien malgrat que la consellera de l'Interior, Núria Parlon, va intentar dilluns al matí frenar les especulacions. Va afirmar que el detingut, que després de ser interrogat ahir va quedar en presó provisional comunicada i sense fiança al mòdul de psiquiatria de Brians per assassinat, homicidi en grau de temptativa, lesions, amenaces greus i danys, havia patit "un brot psicòtic". Deia que aquesta patologia i no pas el fanatisme religiós va motivar el seu comportament. La consellera va indicar que els fets "probablement" no tenien res a veure amb el gihadisme i criticava que s'aprofités una desgràcia per "alimentar" discursos de "por i odi", en referència a l'extrema dreta.
Segons que ha transcendit de la investigació, els Mossos no descarten, com és habitual, cap mòbil, però per ara no tenen indicis de gihadisme. Analitzaran el seu telèfon i es faran proves mèdiques al detingut, però el problema de salut mental apareix com a plausible i, de fet, ni tan sols hi ha confirmació que l'home cridés "Al·là és gran", frase que no està obligatòriament lligada a la comissió d'un atemptat. Havia estat detingut el 2022 a Burgos per atacar mig nu a la policia i a diversos veïns i proferir crits islamistes. Aquella conducta també es va atribuir a la seva salut mental.
És, en aquest cas, perfectament previsible el modus operandi de l'extrema dreta. Presenten uns polítics (i una premsa) wokes i bonistes que menteixen per protegir uns immigrants (tots ells) que arriben al nostre país amb l'objectiu d'imposar amb violència la seva religió o de viure d'ajuts que ens prenen. Miren de fer passar el clau per la cabota i encendre tant com poden la convivència als pobles i als barris amb aquests arguments, com feia el grupuscle espanyolista Democracia Nacional.
Ningú sap, lògicament, com acabarà la investigació dels Mossos, que recau en la unitat d'homicidis i no en l'antiterrorista. Sí que és evident, i només cal consultar les seves notes de premsa, que el cos dels Mossos no amaga les operacions vinculades a casos de radicalització islàmica i que, de fet, el major i ara director general Josep Lluís Trapero va guanyar fama precisament el 2017 detenint la cèl·lula islamista de Ripoll.
És, però, sorprenent que, sense la informació que té la policia, i per tant la consellera, i fins i tot sense que cap mitjà seriós i amb expertesa en la informació policial aboni la teoria, personalitats destacades ho facin, validin el marc de l'extrema dreta i frivolitzin amb material inflamable. Poc se'n pot esperar d'agitadors ultres, pseudomitjans o de partits que volen treure suc de l'odi i la deshumanització de col·lectius que no són precisament els més poderosos.
És preocupant que ho facin suposats intel·lectuals o personalitats amb tribunes als mitjans, voluntat de transcendir i incidència política en espais centrals. Ha estat el cas de Salvador Cardús barrejant naps i cols amb la violència masclista, d'Antoni Gelonch pontificant sobre "caterves" i donant per fet "un acte terrorista islamista comès per un llop solitari multireincident", de Josep Sala i Cullell acusant els mitjans d'"ocultació per la via de la confusió", d'Héctor López Bofill atribuint-los amagar una realitat que ell donava per incontrovertida, o de Clara Prunés acusant d'estar "podrit" a qui validi la versió policial. Cito aquests per esmentar-ne només alguns dels que no es presenten com a vinculats a idearis reaccionaris.
Les investigacions policials i les proves mèdiques hauran d'aclarir la motivació real del monstruós crim d'Esplugues on va morir una víctima innocent. Però així com és convenient que el govern i la policia siguin transparents, rigorosos i àgils a l'hora de donar explicacions, i que el periodisme ho pregunti tot i sigui prudent, qui té veu a l'àgora pública i vol orientar hauria d'actuar amb responsabilitat i no fent de piròman. Evitaríem així degradar encara més el debat i la convivència i alimentar la desconfiança per sectarisme o per un grapat d'agradaments i repiulades.
Avui no et perdis
- La «tempesta perfecta» de Junts; per Oriol March.
- Montero no troba encaix per a Illa en la campanya d'Andalusia; per Bernat Surroca Albet.
- Convertir antics hotels i edificis buits en pisos socials: la proposta dels experts per al futur de la Rambla.
- La reivindicació de la catalanitat de l'Alguer tanca un exitós Correllengua Agermanat; per Bernat Castanyer.
- Anàlisi: «Crims» ha perdut força i ja no és el mateix?; per Victor Rodrigo.
El passadís
De Salvador Illa diuen que li agrada estar a sobre de totes les carpetes del Govern. També passava quan estava de baixa per la infecció òssia de principis d’any. Ahir, però, era una data important perquè era l’aniversari del president i el seu equip li va fer una sorpresa que ell no tenia controlada. Durant la reunió dels dimarts del consell executiu, li van portar un pastís per celebrar els seixanta anys, i expliquen que alguns consellers fins i tot es van animar a cantar-li l'Aniversari feliç.
Vist i llegit
En boca de todos és un dels programes estrella de la cadena Cuatro. I pot ser un despropòsit informatiu que fa la feina bruta al populisme. El programa de Nacho Abad ha alimentat la teoria de l'atemptat gihadista a Esplugues malgrat la versió policial i a partir d'indicis no provats. El periodisme té també, com els suposats intel·lectuals o personalitats a qui em refereixo al text principal del butlletí, la responsabilitat de no fer el joc als discursos d'odi i actuar amb responsabilitat. "Quan Nacho Abad va donar pas al reporter que era a Esplugues assenyalant la nacionalitat de l’agressor, en el breu silenci de la connexió es va sentir una veu que es filtrava d’un micròfon del plató que xiuxiuejava: “La paraula és «moro»”", escrivia ahir a l'Ara a la seva crítica televisiva Mònica Planas. Per llogar-hi cadires...
La perla del BOE
Avui en lloc del DOGC us porto el Butlletí Oficial de l'Estat. Fa uns mesos el senador d'ERC Joan Queralt va aconseguir que s'aprovés al Senat l'exempció en l'IRPF en les indemnitzacions a les víctimes dels abusos de l'Església fruit de l'acord entre aquesta i l'Estat al gener per reparar-los. Aquesta setmana l'ha publicada el BOE i hi ha 30 dies per demanar-la. Aquí podeu consultar la lletra petita. No repara el mal fet, però fa més justa l'eventual indemnització.
