El conflicte educatiu s'enquista. La majoria sindical ha convocat una tongada de jornades de vaga de protesta pel que consideren una manca de condicions dignes -tant salarials com de recursos- per garantir un sistema de qualitat. S'espera que tinguin un alt nivell de seguiment. Demà hi ha una pedra de toc amb la primera aturada general, amb manifestació a Barcelona inclosa. A l'altre costat de la taula s'hi asseurà (no negociarà de nou fins dijous) un Govern que ho considera "desproporcionat", però que no va mesurar bé el malestar i que es va precipitar signant un acord amb CCOO i UGT, els sindicats institucionals que li són afins i amb representació escassa a l'ensenyament públic. Si ara, tal com li demanen, el revisa a l'alça assumint que quedava curt, els deixarà en evidència.
En aquest còctel ple de tensions (que ha posat, per exemple, en qüestió les colònies i altres sortides) s'hi ha introduït un element que ho escala encara més: els Mossos. Primer va ser la decisió d'una "prova pilot" per tenir un agent policial als centres més conflictius, rebutjada per, com a mínim, la meitat dels claustres i direccions dels triats. És cert que pot haver-hi famílies o mestres que ho demanen i que en alguns instituts l'avís a la policia és, malauradament, recurrent.
Però normalitzar-ne la presència i no administrar-la quirúrgicament és estigmatitzador de l'escola pública i, a més, té un punt de provocació quan la comunitat educativa demana altre tipus de professionals per atendre les exigències de l'escola inclusiva o la gestió de la immigració. De fet, la consellera de l'Interior, Núria Parlon, admetia dimecres al Cafè d'Idees de La 2Cat que no s'havia triat "el millor moment".
Per això sorprèn encara més que, hores després, a algun comandament del cos no li grinyolés infiltrar dues agents de paisà en una assemblea dels sindicats organitzadors de la vaga a Barcelona. Van ser descobertes i això ha generat una forta polèmica política que ha derivat en peticions de dimissions i cessaments de la mateixa consellera o del director general, Josep Lluís Trapero, per part de Junts, la CUP, i d'ERC i els Comuns, socis del Govern. Tot plegat va obligar el president de la Generalitat, Salvador Illa, a sortir en defensa de les actuacions i va forçar el Departament a prometre explicacions al Parlament.
El que ha passat és greu i fins i tot escandalós, com afirmava Eduard Voltas a la seva opinió. Interior sosté que els Mossos actuen en exercici de les seves competències que, efectivament, faculten, segons el decret d'estructura del cos, la Comissaria d'Informació a recollir-ne també amb relació a la conflictivitat laboral i social per valorar "amenaces i riscos". Deia la conselleria que actuant com ho van fer -no és el primer cop segons sembla- "complien una obligació normativa".
El que obviaven Illa, Parlon i Trapero amb aquesta argumentació és el pacte implícit entre la ciutadania i els cossos policials i, per tant, els governs. Quan els concedim legitimitat i plenes capacitats operatives en l'ús de la força de forma gairebé monopolística és perquè confiem que l'utilitzaran d'acord amb la llei, sí, però també de forma proporcional i adequada. Els Mossos i altres cossos policials disposen d'armes de foc i estan facultats per usar-les, però, lògicament, ho fan en casos excepcionals. Han d'actuar amb proporció.
En aquest cas és difícil de justificar que el zel aplicat infiltrant-se a les assemblees estigués justificat. A les darreres vagues hi va haver manifestacions i talls, però cap incident, ferit o detenció. I malgrat tot, ja es van identificar o denunciar, tal com hem explicat en primícia accedint a una resposta parlamentària, 76 mestres. La consellera afirmava a la cambra que no tenien "un criteri establert".
Com escrivia la setmana passada sobre l'assassinat d'Esplugues -no retiro ni una coma d'aquell Despertador malgrat els ofesos i alguna manipulació interessada que se n'ha fet- que es volia convertir en gihadista amb més prejudicis i interessos que no pas informació, necessitem poder confiar en la nostra policia. Saber que és transparent, que és democràtica, que té criteris fonamentats, que ni els comandaments ni els responsables polítics menteixen, i que no es deixa grapejar pels poders de l'Estat i els seus cossos policials, que exhibeixen tot sovint mancances des del punt de vista democràtic.
És obligat que la policia del nostre país, un fonament de l'autogovern i que s'ha convertit en integral vencent moltes adversitats, actuï amb proporció i amb la màxima cura per protegir els drets i les llibertats de tots. Si algú, sigui en l'escala operativa o en la política, no ho comparteix o no ha estat a l'altura ha d'assumir responsabilitats. Catalunya no es pot permetre que un conflicte com el de l'educació, que exigeix als sindicats habilitat i flexibilitat i al Govern un full de ruta clar i ambiciós, empatia en la negociació i recursos en la solució, s'enfangui encara més.
Avui no et perdis
- Pòscast Snooker: Dos anys del 12-M: d'on venim i cap a on anem?; per Bernat Surroca, Oriol March i Neus Climent.
- Crònica: Aquelarre orriolista de pagament a Ripoll: així funciona el braç mediàtic de l'extrema dreta; per Arnau Urgell Vidal.
- El poder de Califòrnia: un soci econòmic clau per Catalunya; per Pep Martí Vallverdú.
- Anàlisi: Escòcia, Gal·les i el Reform UK: la fi del Regne Unit?; per Dani Cetrà, professor a la UB i doctorat a Edimburg.
- Grafitejar el trens: una dosi d'adrenalina cada cop més perseguida i poc entesa; per Pau Espí.
El passadís
L'escriptora i periodista Pilar Rahola està abonada a la polèmica. Ara no sembla tan interessada per la política domèstica i centra esforços en la causa sionista i en fer costat a Javier Milei o a altres dirigents sud-americans. Està ultimant els tràmits consulars per portar als tribunals la diputada argentina i exmileista Marcela Pagano, que la va acusar de cobrar per organitzar a Madrid trobades entre Manuel Adorni, cap de gabinet del president argentí i a qui Rahola coneix, i empresaris que buscarien informació privilegiada i pagarien per obtenir-la. Les despeses i negocis poc clars d'Adorni aprofitant la seva posició han dividit la coalició de govern i provocat un gran escàndol a Argentina entre acusacions de corrupció. Rahola s'ha vist esquitxada i es vol defensar als jutjats.
Vist i llegit
L'hantavirus s'ha fet un lloc a l'agenda mediàtica, més encara amb l'arribada dels tripulants del creuer infectat a les Canàries. Els periodistes no som metges experts en virus o infeccions, però hem d'estar atents a com actuen els governs i com comuniquen perquè no s'estenguin mentides o pors infundades entre la població. Sobre això és interessant l'article que, a El Punt Avui, escriu el periodista Marc Bataller, que va ser director de comunicació del departament de Salut durant la pandèmia de la Covid. "Les teories conspiratives comparen el virus del vaixell de creuer amb la Covid, quan s’assemblen com un ou a una castanya, però ja han aconseguit inocular-nos la pitjor malaltia de totes: la por", escriu en un article crític amb el govern de l'arxipèlag i el de Madrid. El podeu llegir aquí.
Pilota a l'olla
Guanyar la Lliga amb autoritat, al Camp Nou i sense patiments contra el Reial Madrid. Poca cosa més pot demanar un culer. Ahir a la nit vaig tenir la sort, gràcies a un amic generós, de gaudir del superespectacle en directe a l'estadi. El Barça va resoldre de pressa i "el Mal" (tal com els anomena encertadament Albert Martín a la seva mítica Caverna) va evitar mals majors, no va plantar cara i tampoc ens va obsequiar amb un show de vestuari.
Ara, Hansi Flick, un entrenador que intenta alhora ser pràctic i fidel a l'estil Barça, ha de resoldre les incògnites de Ferran i altres i reforçar el que toqui per lluitar amb solvència per la Champions. Les lligues tenen un gran valor i el Barça ja ha corregit una anomalia històrica: en té 29 i cada cop és més a prop de les 36 del Madrid. Des de l'arribada de Cruyff a la banqueta, i d'aquella primera Lliga 90-91 del Dream Team, el Barça n'ha guanyat 19 i els blancs 11. Els blaugranes n'han guanyat 3 de les 4 últimes. Enhorabona als culers!
